Crims 6a183r

Fa uns mesos vam rebre un correu electrònic d'una persona -al final del capítol desvelarem qui és- que volia parlar-nos de la María Núñez, una jove dominicana que va desaparèixer a mitjans del 2007 a Blanes, on s'havia instal·lat per buscar un futur millor. És un cas que mediàticament va ar força desapercebut fins que se'n va saber el desenllaç. Els Mossos van haver de destinar-hi molts recursos, per trobar una resposta. Un codi de seguretat entre amigues, una cabina telefònica, un gat que ningú ha vist i uns albarans seran importants per resoldre el cas.

Al capítol anterior, la policia rescatava Nélida Bollini del soterrani de casa d'una família aparentment normal. Els fills i la mare asseguren que no sabien que tenien una dona segrestada a casa, però no semblen gaire sorpresos. Abans del cas de la Nélida us vam parlar de tres segrestos més que no es van arribar a resoldre. En aquest episodi, els investigadors aniran traient l'entrellat gràcies a la intuïció d'una jutgessa i a dues proves infal·libles: la veu arrogant del segrestador i una lletra, l'erra.

A l'Argentina, als anys vuitanta, mentre el país intenta assentar la nova democràcia, hi ha un grup de persones que es dediquen a segrestar gent innocent per guanyar diners. Rapten les víctimes a plena llum del dia, al mig del carrer, i les retenen en condicions inhumanes. Les famílies, per por, es dobleguen al joc pervers del líder de la banda, i quan avisen la policia ja és massa tard. Les víctimes no tenen cap relació entre elles, però sí que comparteixen una característica: són tots empresaris a qui els van bé les coses.

L'any 1935 cinc membres d'una família moren amb poc temps de diferència al municipi de la Granja d'Escarp, al Segrià. Tots amb símptomes de gastroenteritis aguda. Els veïns temen que sigui el començament d'una epidèmia, però aviat s'adonen que no han de patir per una malaltia. És un assassinat múltiple que va fer que, durant un temps, la gent de fora es referís a la Granja com "el poble del verí".

Aquest episodi és la història d'una mare que no es dona per vençuda. La filla, la Caroline del Valle, va desaparèixer l'any 2015 sense deixar cap rastre. Des d'aleshores la mare no ha deixat de moure cel i terra per trobar-la. Ha voltat per tot Catalunya i part de França buscant una resposta que li permeti descansar, però només ha trobat silenci i mentides. Amb el pas dels dies i les setmanes, els investigadors van arribar a la conclusió que només podia tractar-se d'un homicidi, però el cos no apareixia. Què va ar amb la Caroline?

2010. Dissabte 1 de maig. Són dos quarts de deu del matí i el 112 rep una trucada per avisar que hi ha un home mort en un pis de Mataró amb signes de violència. Quan els Mossos arriben al lloc dels fets, veuen que el cadàver és darrere de la porta d'accés al domicili i que hi ha un petit rastre de sang que va fins al menjador. La parella de la víctima també hi és. Plora. És ella qui ha trobat el cadàver. Quan els investigadors li comencen a fer preguntes, de seguida els fa mala espina. Cartes anònimes, drogues, trets i una testimoni protegida morta de por. El cas es resoldrà i arribarà a judici, però no tothom pagarà pel que ha fet.

Aquesta història parla de la solitud dels homes. I d'una Andorra que ja no existeix, que va quedar enterrada amb l'última sentència a mort del país, fa 80 anys. És el retrat de la família de Cal Gastó de la Costa, una nissaga marcada per la mala sort. El pare de família va perdre primer la dona amb qui havia tingut dos fills: un nen i una nena. La petita també es va morir amb només 3 anys. Va sobreviure l'Anton Areny, l'hereu. El pare es va tornar a casar i va tenir set fills més. El més petit, el Pere, es portava 26 anys amb l'hereu. La mala fortuna també es va abatre sobre el fill gran, que va morir assassinat d'un tret al cap a primers d'agost del 1943 mentre dormia a casa seva. Ens ajudarà a explicar aquesta història familiar l'Iñaki Rubio, un escriptor andorrà que s'ha submergit en els testimonis i arxius de l'època i que ha escrit un llibre que es titula "Morts, qui us ha mort?", editat per Comanegra i en castellà per Medusa.

El 24 de novembre del 2018 al migdia un parell de pescadors ucraïnesos descobreixen un cadàver mig submergit al pantà de Boadella. Té lligades dues pedres molt grosses que li fan de llast. Quan els Mossos d'Esquadra treuen el cadàver de l'aigua, veuen que es tracta d'un home i que està a mig vestir. Porta les sabates posades, però va sense pantalons. No hi ha cap pista que permeti identificar-lo.

Juny del 2010. Puerto Varas, sud de Xile. En una urbanització exclusiva, Viviana Haeger, de 42 anys, desapareix sense deixar rastre. Havia quedat amb una de les seves filles per dinar però no s'hi ha presentat. Quan la nena arriba a casa, es troba la porta del darrere oberta i l'habitació dels seus pares està tota remoguda. Truca al seu pare, el Jaime, i li diu que la mare ha desaparegut. El Jaime denuncia la desaparició a la policia i explica que algú l'ha pogut segrestar. 42 dies després la troben morta. El cadàver era més a prop del que ningú es podia imaginar.

Quatre mesos després de trobar assassinada Carme Blanch a casa seva, a Vilassar de Dalt, detenen el marit de la víctima, Joan Puigpey, com a presumpte autor d'un crim masclista. La policia creu que el Joan ha matat la seva dona per heretar totes les seves propietats. El jutge el deixa en llibertat. No hi ha proves, només indicis. Els Mossos s'empesquen una persecució en cotxe per intentar deixar-lo en evidència. Uns anònims i una agulla de pit en forma de libèl·lula seran peces clau del desenllaç.

Novembre del 2010. Troben morta a casa seva, a Vilassar de Dalt, una dona de 53 anys, Carme Blanch. El cadàver és al llit, tapat amb l'edredó i amb senyals evidents de violència. La casa està regirada, amb calaixos oberts i ditades de sang als mobles. Un robatori amb violència? No han forçat cap porta ni cap finestra. Troben una foto arrugada de la víctima amb un nadó. I una factura telefònica amb unes quantes trucades marcades. L'escenari del crim és un llibre obert, si se'l sap llegir.

Al capítol anterior vam deixar Adnan Syed empresonat, complint una condemna a cadena perpètua per l'assassinat de la seva exnòvia Hae Min Lee. El fet que no fos capaç d'explicar on era i què va fer durant 21 minuts el dia del crim va ser una de les claus per condemnar-lo. El 2014, el podcast "Serial" estira el fil d'aquests 21 minuts i troba un testimoni crucial en el cas. "Serial" posa sobre la taula declaracions de testimonis difícils de creure i una cronologia del crim inconsistent. L' allau de dubtes sobre l'actuació policial i judicial que planteja el podcast fa que la justícia es replantegi totalment el cas. El 22 de setembre del 2022 Adnan Syed surt en llibertat. Finalment, es retiren tots els càrrecs contra ell. Va ingressar a la presó als 17 anys i n'ha at 23 entre reixes. Ara en té 41.

El 13 de gener del 1999 la jove Hae Min Lee desapareix a la ciutat nord-americana de Baltimore. El seu cadàver apareix un mes després mig enterrat en un bosc. El seu exnòvio, Adnan Syed, de 17 anys, és condemnat a cadena perpètua per l'assassinat. Més d'una dècada més tard, "Serial", un podcast emès per la ràdio pública nord-americana, es va convertir en un fenomen. El cas Syed, relatat pas a pas per la periodista Sarah Koenig, arrenca amb una pregunta: on era l'Adnan durant els 21 minuts en què se suposa que la Hae Min Lee va ser assassinada? "Serial" va rear amb detall la investigació del crim i va plantejar inconsistències. No només va revolucionar el món del podcast i va donar un fort impuls al gènere del true crime, també va inocular el dubte: la investigació va anar prou a fons? Va ser un judici just?

21 d'agost del 1858. Folgueroles, Osona. És mitjanit i sis noies, d'entre 12 i 23 anys, tornen cap a casa des de la fàbrica on treballen. Caminen entre camps i boscos, xerren i canten. Quan són ja ben a prop del poble, dos nois armats amb ganivets se les emporten cap a una roureda. Allà les comencen a degollar d'una en una. Tres d'elles van sobreviure, entre les quals, Maria Serra. El seu besnet, Joan Vilamala, ha reconstruït aquest triple crim en un llibre titulat "Les degollades de Folgueroles".

16 d'abril del 1981, un Dijous Sant, al municipi de Canovelles. Una mare deixa dormint la seva filla d'11 mesos en una habitació. Una estona més tard, quan hi torna a entrar per veure si s'ha despertat, troba el bressol buit. La petita Ana Maria ha desaparegut. Ningú ha vist res. Ningú ha sentit res. No sabran res del nadó fins un mes i mig després, quan arribarà un primer anònim. Qui s'ha endut l'Ana Maria i per què? La resposta és ben a prop.

La música i els efectes són l'ànima de "Crims". Aquest és un programa especial pensat per al dia de Nadal amb una selecció de les músiques del programa. Posem música a la foscor. Comencem.

En aquest capítol, convidem a fer de membres d'un jurat. Anirem posant els elements d'aquest cas sobre la taula i podeu intentar decidir què hauríeu fet si haguéssiu sigut un dels nou ciutadans que van haver de decidir quina era la veritat oficial. Hi ha un noi mexicà de 25 anys mort de dos trets. Uns testimonis molt complicats, un fugitiu i un mòbil gens clar. Aquest cas, que els Mossos van batejar com el cas Selva perquè el cadàver va ser trobat al costat del carrer Selva, està ple d'incògnites, fins i tot jurídiques.

El 6 de juny del 2010, un home circula amb una autocaravana pel polígon industrial La Serra de Lliçà de Vall, al Vallès Oriental. Són les dues del migdia i avança pel carrer de la Selva. A un costat, hi ha dues fàbriques, i a l'altre, un solar sense construir. Al fons, descampat endins, hi veu una fumera que s'alça entre les canyes. Atura l'autocaravana i s'hi acosta. Vol veure si cal fer alguna cosa per evitar que el foc vagi més enllà, però quan hi arriba, queda paralitzat per la impressió. El que fumeja és el cos d'una persona. Detalls aparentment senzills com unes claus o un tatuatge ajudaran els investigadors d'aquest cas, que està ple d'incerteses.

Sevilla. Gener del 2009. Marta del Castillo, de 17 anys, desapareix sense deixar rastre. Els pares comencen a buscar-la al cap de poques hores, però va ant el temps i ningú sap on pot ser. Sembla clar que la noia és morta, però no en troben el cos. Aquesta és una història de mentides, contradiccions i mala praxi policial i judicial.

El 3 de juliol del 1970 un avió de la companyia britànica Dan Air procedent de Manchester amb destí Barcelona s'estavella contra el massís del Montseny, molt a prop d'Arbúcies. Cap supervinent. Moren els 105 atgers i 7 membres de la tripulació. Tots britànics que venien de vacances a la costa catalana en un dels primers vols del turisme de sol i platja. La pitjor tragèdia aèria que s'ha viscut a Catalunya. Hi ha moltes incògnites sobre com ho van gestionar les autoritats franquistes. Els sistemes de navegació aèria espanyols eren precaris? Hi havia por que el turisme naixent en sortís perjudicat? Aquest capítol s'ha basat en un documental del Sense Ficció de TV3, una producció de La Kaseta Ideas Factory.