Crims 6a183r

En aquest capítol us explicarem dos crims connectats per la història del nostre país i per un poble, Castellnou de Bages, i una masia, que són testimonis silenciosos dels fets. Quatre de les cinc víctimes encara estan enterrades en una fossa del cementiri del poble. De bocaterrosa, mirant a l'infern. Tot comença el 1945, en plena postguerra. Unes espardenyes i les enveges entre veïns seran el detonant d'una matança a la qual no s'ha fet mai justícia. Vint anys després, en el mateix escenari, cau un dels maquis més buscats pel franquisme. Alguns potser ja sabeu de qui parlo.

L'estiu del 2008, a Barcelona, es cometen dos crims relacionats amb el narcotràfic. Estan vinculats a l'operació fallida de portar en vaixell des de l'Uruguai a l'estat espanyol un contenidor carregat amb cocaïna. La policia uruguaiana va confiscar la droga abans de sortir i hi va fer detencions. Els traficants que viuen a Catalunya s'hi han picat els dits, però no es pensen quedar de braços plegats.

Aquest és un cas que els Mossos descobreixen per casualitat. Tot comença el 2007 quan detecten que un veí de Palamós està falsificant bitllets. El que havia de ser un cas senzill s'anirà fent gros com una bola de neu i es complicarà amb tràfic internacional de cocaïna i tot el que porta associat: deutes, bandes sense escrúpols, sicaris, venjança i crims.

El desembre del 2013, un capellà entra en una pizzeria de Blanes per demanar ajuda. Diu que al seu pis hi ha un home amb un ganivet que n'ha apunyalat un altre. La víctima és un noi que el mossèn té acollit a casa seva. D'aquest crim se'n va parlar molt, no perquè fos una investigació complicada, sinó per la història personal que hi ha al darrere. Els protagonistes --la víctima, l'autor del crim i el capellà-- formen un triangle curiós.

El 1973, a Reus, un encofrador de 30 anys es dirigeix cap a l'empresa de construcció on treballa. Abans que travessi la porta, un guàrdia civil de paisà el deté. Dos dies després, el noi entra agonitzant a l'hospital. Té la boca i la tràquea cremades i una perforació a l'estómac. La policia custodia la porta de l'habitació. Al cap de tres setmanes, les autoritats comuniquen a la família que el noi ha mort a l'obra, després de caure d'una bastida. La víctima és Cipriano Martos. La seva és una història de foscor que la Transició espanyola va enterrar sota l'estora. Després de quatre dècades, la seva mort encara no s'ha resolt.

La conducta humana té cops amagats no sempre fàcils d'entendre. En aquest capítol us expliquem dos casos que tenen un punt en comú: com reaccionem després de provocar un accident de trànsit? Avui us parlem de conductes al volant que poden arribar a ser criminals.

Gener del 2007. A l'Uruguai és estiu. Les discoteques de la zona costera de Punta del Este s'omplen de joves. La matinada del dia 20, una sala de festes de la ciutat de Piriápolis està plena a rebentar. A quarts de sis, quatre amigues surten del local per tornar a casa. A la porta, una d'elles se separa un moment del grup. La resta la perd de vista uns segons. Quan es giren ja no hi és, ha desaparegut. El desenllaç d'aquesta història trigarà molt de temps a arribar i, si no fos perquè a vegades les parets tenen orelles, potser no hauria arribat mai.

L'octubre del 2010 l'Estela Calduch, una jove de 25 anys de la Ràpita, fa pocs mesos que treballa a la sucursal del Banc Santander de Cambrils. És gestora de clients. A les 8.44, quan només fa 11 minuts que la sucursal ha obert les portes, hi entren dos homes. Un l'apunta amb una pistola a través del vidre blindat. És un atracament. 28 segons després, ressona un tret.

Amb la condemna per haver encobert l'homicidi de la timba de cartes, Bernardino Ballester, el Nino, ja ha at tres vegades per la presó. En sortirà, però hi tornarà. En aquest últim capítol, sentireu el Nino explicant la seva biografia. Sabreu com es torna a trobar amb l'inspector Alfredo Rubio. I veureu que TV3 hi té un paper decisiu que canvia el curs dels esdeveniments. Ara la història comença en una joieria de Sabadell.

Aquesta és una història de l'hampa dels anys 80. Amb dos capítols descobrirem la història d'un delinqüent que es diu Bernardino Ballester, àlies el Nino. L'han detingut 17 vegades. Va entrar per primera vegada a la presó amb 16 anys i es va fugar un cop. En aquest primer episodi anem 39 anys enrere. Seguirem la investigació de tres crims, a Sabadell i a Barcelona. Hi ha escopetes de caça retallades, una partida de cartes clandestina, heroïna, delators i dues víctimes mortals.

És una nit d'estiu del 1925. Al Grill-Room, un dels locals de moda de la ciutat de Barcelona, al carrer Escudellers, s'hi barreja gent de tota mena. Des d'artistes fins a periodistes que busquen inspiració, ant per prostitutes i jovent de la part alta de la ciutat. L'amo del local és a la porta de l'establiment quan veu una noia que cau daltabaix de l'edifici del davant. Queda estesa a terra al mig del carrer. No es mou.

L'assassí de la pandèmia ha tornat a matar. Ja són quatre homes sense llar morts als carrers de Barcelona. L'últim és un jove francès que dormia al ras al costat d'un forn de pa. Però aquest cop hi ha testimonis. L'avís als Mossos ha permès a la policia localitzar-lo poc després. Ha pujat en un autobús i la policia el segueix discretament. Però aquest individu que persegueixen serà realment l'assassí en sèrie que estan buscant? Resoldrem el misteri.

La primavera del 2020, durant els mesos més durs de la pandèmia de coronavirus, maten tres persones sense llar a l'Eixample de Barcelona. Tots tres eren homes i en el moment dels fets dormien desprotegits a la intempèrie. El més jove tenia 21 anys. L'assassí els ataca a traïció mentre dormen. Els Mossos estan convençuts que l'autor és un assassí en sèrie.

El març del 2020, en plena pandèmia, maten un home sense llar a l'Eixample de Barcelona. La víctima tenia 60 anys i feia temps que dormia al ras, davant d'un supermercat. De nit, i amb els carrers buits pel confinament, no hi ha testimonis de l'agressió. Amb la ciutat deserta, els sensesostre estan més aïllats i més sols que mai. I algú aprofita per matar-los mentre dormen.

El desembre del 1994, a Manresa, una jove empleada d'una hamburgueseria desapareix sense deixar rastre. Un mes més tard, la troben morta a trets a pocs quilòmetres de la capital del Bages. En els mesos següents apareixen dos cadàvers més: el d'un venedor d'assegurances i el d'un joier. Els tres crims tenen en comú una firma: dos trets al cap amb una arma de les mateixes característiques.

13 de gener del 2018. Falten pocs minuts per a la una de la matinada. La policia local de Santa Perpètua de Mogoda rep l'alerta d'un veí. Està cremant una cabana al marge de la carretera entre aquesta localitat i la Llagosta. Des de fa uns anys hi fa vida Juan Pita, un cantant de la "movida" madrilenya que als noranta va aconseguir col·locar alguns dels seus temes a les principals emissores del país. Les flames triguen poca estona a devorar-ho tot. Aquesta és la història d'un crim en què la víctima és només un mitjà per fer mal a algú altre.

És divendres, 2 de juny del 2000. en 10 minuts de les 9 del vespre. Els treballadors del supermercat Consum del carrer Roger de Flor 85 de Barcelona estan recollint i netejant l'establiment, que ja està tancat als clients. Un dels empleats surt al carrer per la porta del darrere per llençar la brossa. Tres individus estan a l'aguait i aprofiten per colar-s'hi. Avui relatarem un atracament de pel·lícula, però a "Crims" ja sabeu que res és ficció. El cas té tots els ingredients del cine d'acció: tres assaltants, ostatges i una espectacular fugida pels carrers de l'Eixample de Barcelona, amb trets inclosos i una sorpresa.

Un matí de març del 2011, a Alcanar, al Montsià, un nen va caminant cap a l'escola. A la porta oberta d'una casa abandonada, el nen hi veu les cames d'una persona estirada i quieta. No en fa cas. Sap que a la casa deshabitada sovint hi entra gent a fer-hi festes i dormir-hi. Poc després s'hi acosta una veïna i veu que és el cos d'un home enmig d'un toll de sang. Aquest cas a a terra ferma, però la policia li va posar el nom de Déu del Mar. I és que Neptú hi aporta la prova decisiva.

Maig del 2009. Sant Joan Despí. Dos homes joves discuteixen al carrer. De sobte, un d'ells treu una pistola i dispara contra l'altre, que cau ferit a terra. El pistoler fa el gest de marxar de l'escena del crim, puja a una moto, però s'ho repensa. Baixa del vehicle, torna enrere tranquil·lament, recarrega l'arma i li torna a disparar per assegurar-se que és mort. La víctima té una marca peculiar que avui sembla una premonició: porta una pistola tatuada a l'abdomen. Foto: Jordi Roviralta.

D'aquest cas n'hem dit "Darnius 3-4-5" perquè hi ha 3 víctimes mortals però en podrien haver estat 4 perquè, tal com sentireu dir a la policia, al testimoni clau d'aquesta història li va anar d'un pèl. Durant 5 segons que li haurien pogut costar la vida, aquest testimoni va saber copsar uns detalls que van resultar vitals per a la investigació. Ens ho ha volgut explicar en primera persona. L'agost del 2003, ell conduia per la carretera de Darnius, a l'Alt Empordà, i va haver de frenar de cop per no atropellar dos homes que li venien de cara corrent pel mig de la carretera. Un perseguia l'altre i va disparar.