Memento 535y8

Memento #341. Volia ser escriptor, va començar a fer guions i ha acabat dirigint les seves pròpies històries d'amors, desamors i homes més aviat melancòlics i un pèl maldestres, portant al seu terreny la comèdia romàntica, però també molt interessat en el documental. La dramaturga Marta Buchaca ens proposa rear la carrera totterreny de David Trueba, membre d'una nissaga distingida i tot un artesà a l'hora de construir diàlegs carregats d'enginy. 

Memento #340. Amb el seu domini de les arts marcials i un estil de lluita coreogràfic, gairebé acrobàtic, va aconseguir imposar-se com un dels grans herois del cinema d'acció dels 80 i dels 90 completant la tríada del gènere al costat de Stallone i Schwarzenegger. Tot i que amb els anys ha anat encadenant produccions de sèrie B destinades al mercat domèstic, també ha pogut reivindicar el seu vessant dramàtic en pel·lícules com "JCVD". Reem la seva carrera amb el crític Alfons Gorina.

Memento #339. No ha de ser fàcil iniciar una carrera al cinema encarnant un dels personatges més famosos de la literatura juvenil, al costat del bo i millor de l'escena britànica. Amb els anys, Emma Watson ha aconseguit conviure amb el record de l'Hermíone Granger, apostant per cineastes com Sofia Coppola i Greta Gerwig, i també per alguna altra icona tan popular com la Bella. Ara que fa uns anys que està apartada de les càmeres, la comunicadora Elisenda Pineda ens convida a revisar els pros i els contres de la seva filmografia.      

Memento #338. En l'obra d'Abbas Kiarostami, sempre pròxim a la gent del poble, les fronteres entre ficció i documental no eren mai clares. Amb el seu estil poètic i reposat, solia fer picades d'ullet metacinematogràfiques convertint les anècdotes d'un rodatge en l'excusa argumental de la seva següent pel·lícula. Reem la carrera d'un dels grans ambaixadors del cinema iranià arreu del món amb la cineasta i crítica Laura Blanco.  

Memento #337. S'havia retirat feia més de vint anys, però els cinèfils no podrem oblidar mai les seves actuacions llegendàries. Era capaç de fer creïble qualsevol paper, des de malvats abominables fins a personatges serens i entranyables, i va treballar amb els més grans: Friedkin, Coppola, Donner, Eastwood, Parker, Anderson... Retem a Gene Hackman l'homenatge que sens dubte es mereix, ajudats pel crític de cinema Hèctor Garcia. 

Memento #336. La gran dama del crim literari, una de les escriptores més populars i més llegides de la història, va tenir una relació contradictòria amb el cinema. A la reina del "qui ho va fer" la gran pantalla no l'atreia gens, i en canvi han estat molts els cineastes que han volgut adaptar alguna de les seves intrigues. L'escriptor i periodista expert en comunicació política Toni Aira ens ajuda a rear un munt de pel·lícules protagonitzades per Miss Marple, Hercule Poirot i algun altre investigador de cèl·lules grises privilegiades. 

Memento #335. Sabia conjugar l'èpica del pla general i la introspecció psicològica del primer pla com pocs altres cineastes. Després d'una primera etapa britànica, aparentment més intimista, en les seves grans superproduccions a tota pantalla ens va portar de viatge a la jungla birmana, el desert, l'estepa siberiana, la costa irlandesa i l'Índia, sense perdre mai de vista els sentiments dels personatges. L'actriu María Pujalte ens proposa rear la filmografia monumental de David Lean. 

Memento #334. Encara que el seu cinema és molt estètic, l'objectiu de Luca Guadagnino no és quedar-se en la forma ni en la bellesa de les coses, sinó arribar al fons dels nostres desitjos i de les ions més ocultes a través de l'inconscient. Amb David Moragas, cineasta i escriptor, reem l'obra del director de "Call me by your name", molt més eclèctica del que pot semblar a primera vista.  

Als 19 anys rodava la seva primera pel·lícula, premiada a Canes, i als 33 va anunciar que dirigir ja no el motivava més. Sigui cert o no, Xavier Dolan ha acumulat en pocs anys una filmografia carregada de ràbia juvenil, amb esclats de maduresa, i també d'empatia amb les persones que se situen fora dels rols establerts. Qui ens convida a rear l'obra d'aquest home orquestra, amb pel·lícules com "Laurence anyways" o "Matthias & Maxime", és Àlex Monner, un altre talent precoç.

Memento #332. D'actor infantil Richard Quine va ar a ser un dels directors de Hollywood més dotats per a l'humor intel·ligent i sofisticat, que fa riure però també fa pensar. Va tocar tots els gèneres, però algunes de les seves millors obres les va fer abordant la guerra de sexes en la seva concepció més clàssica, amb la complicitat de comediants de la talla de Jack Lemmon, Peter Sellers, Kim Novak i Virna Lisi. Reem la filmografia de Quine amb un altre cineasta nascut per a la comèdia, Borja Cobeaga. 

Memento #331. Ha demostrat ser una intèrpret amb un gust especial pel risc i per la vessant més lúdica de l'ofici. En donen bona fe la complicitat amb cineastes tan personals com Derek Jarman, Sally Potter, Jim Jarmusch, Luca Guadagnino i Joanna Hogg, i la seva tendència a transformar-se físicament, a interpretar dos o més papers en una mateixa pel·lícula... Poques vegades adjectius com camaleònica o excèntrica resulten tan adequats. Reem la carrera de Tilda Swinton amb l'actriu Sandra Monclús. 

Memento #330. Entre el 1967 i el 1982 va dirigir més de quaranta pel·lícules, sempre envoltat del mateix equip tècnic i artístic. Va evolucionar des de l'iració pel cinema negre fins als melodrames més rabiosos i ionals, on se solia acostar als personatges situats als marges del sistema: prostitutes, proxenetes, immigrants, homosexuals, transsexuals... Reem la filmografia de Fassbinder, tan avançada al seu temps, amb el cineasta Marc Ferrer, que acaba d'estrenar una pel·lícula inspirada en l'obra del gran cronista de l'RFA.

Memento #329. "Wilkommen, Bienvenue, Welcome..." L'èxit estratosfèric de "Cabaret" va quedar com un llistó difícil de superar, i potser per això les seves intervencions al cinema han estat intermitents. Tot i així, ha mantingut la mateixa energia encomanadissa en tots els seus treballs, al teatre, les sales de concerts i davant de la càmera. Ens visita Diana Roig, una de les nostres millors actrius de musicals, per rear la vida i obra d'aquesta força de la natura que respon al nom de Liza Minnelli. 

Memento #328. Actor, director, pilot de cotxes, empresari, activista polític, filantrop... Conscient que amb el seu atractiu físic no n'hi havia prou per construir una carrera duradera, Paul Newman va treballar en diversos fronts fins a convertir-se en una de les estrelles més icòniques de la història de Hollywood. La periodista Margarita Chapatte ens ajuda a commemorar el seu centenari, recordant els moments més destacats d'una carrera llegendària. 

Memento #327. És un dels cineastes catalans més internacionals, tan conegut per les seves declaracions provocadores com per un cinema exigent amb l'espectador, que sol renunciar a la narrativa i la posada en escena convencionals. El crític de cinema Agus Izquierdo ens proposa rear la filmografia de l'autor de pel·lícules com "Honor de cavalleria" i "Pacifiction", ara que està a punt d'estrenar el seu documental sobre la tauromàquia, "Tardes de soledad". 

Memento #326. N'ha tingut prou amb deu anys, tres pel·lícules i dues Palmes d'Or per convertir-se en un autor fonamental del cinema europeu, l'assot de la burgesia i les classes benestants, amb unes trames destinades a posar de manifest la hipocresia ridícula que presideix les relacions socials. L'escriptora Carlota Gurt ens proposa revisar la filmografia encara curta del suec Ruben Östlund, guanyador absolut a Canes tant amb "The square" com amb "El triangle de la tristesa". 

Memento #325. Pels seus treballs amb Almodóvar, Chávarri i Villaronga, pel que va donar sovint als directors novells, i per la capacitat d'exposar sense filtre les angoixes i les ions dels seus personatges, sense perdre l'elegància, Marisa Paredes és fonamental per entendre el cinema espanyol de l'últim mig segle. Li retem homenatge amb la cineasta Zaida Carmona, directora de "La amiga de mi amiga", que somiava poder treballar-hi algun dia. 

Memento #324. Gairebé tots els personatges de ficció actuen impulsats per algun tipus d'obsessió, més o menys com qualsevol ésser humà: per l'amor, pel sexe, pels diners, per l'èxit i la popularitat... I encara que hi pot haver obsessions sanes, al cinema li han interessat sobretot les més patològiques, que freguen l'addicció o la psicopatia. Aquest és el tema, tan ampli com fascinant, que ens ha proposat l'escriptor i dramaturg Gerard Guix. És l'excusa perfecta per recordar obres mestres com "Peeping Tom" i "Blow up".

Memento #323. Tant en les seves primeres pel·lícules rodades als Països Baixos, amb més imaginació que recursos, com en les grans produccions de Hollywood, Paul Verhoeven sempre ha tingut l'objectiu de provocar l'espectador, desafiant totes les convencions pel que fa a la representació del sexe i de la violència. En la seva etapa americana va firmar joies del cinema fantàstic com "Robocop" i "Desafiament total". En parlem amb Octavi Pujades, actor i soci del Museu Alien de ciència-ficció de Barcelona.   

Memento #322. Des que va despuntar amb "Reservoir Dogs" a inicis dels noranta, ha estat un dels actors més sol·licitats a Hollywood, tan eficaç donant vida a criminals amb un pòsit tràgic que a individus llunàtics i solitaris. Es troba tan a gust treballant amb els germans Coen o Jim Jarmusch com en les comèdies d'Adam Sandler i els blockbusters d'acció. Reem la llarga carrera de Steve Buscemi amb l'escriptora i comunicadora cultural Ofèlia Carbonell, que acaba de publicar l'assaig "Les catalanes no es pinten".