El judici del procés i516m

Quan només falten dies per saber la sentència sobre el procés independentista, dues organitzacions internacionals que van seguir de prop el judici han denunciat irregularitats que vulneren el dret a un judici just. Domènec Subirà i Dani Gómez, els "Sintetitzadors", desgranen els arguments de l'informe que han presentat des de París la Federació Internacional de Drets Humans, i des de Brussel·les la Xarxa Euromediterrània de Drets Humans.

Valorem els punts forts i els punts febles del judici de l'1-O. En parlem amb August Gil Matamala, expert en drets humans; Alexandre Girbau, professor de dret processal; Quim Jubert, cofundador de l'Associació Atenes, i Isabel Elbal, penalista.

Durant el seu torn final de paraula al judici del procés, Meritxell Borràs ha volgut reiterar el caràcter pacífic del moviment independentista català: "A Catalunya no hi va haver clima de violència ni insurrecció. A cap dels meus companys els va ar pel cap usar la violència per a cap objectiu."

Judit Perpinyà resumeix en menys de tres minuts l'última sessió del judici del procés. Els al·legats finals dels acusats han tingut molta càrrega política i emotiva. Clams compartits: la sentència no pot resoldre el conflicte, però almenys que no l'espatlli més. Els acusats han manifestat una indignació profunda contra la fiscalia i han reiterat que es tracta d'un judici polític. 52 sessions després, els seus ideals, intactes. Amb el seu vist per a sentència, Marchena ha baixat el teló del que és fins ara el judici més transcendent de la història democràtica espanyola.

Carles Mundó ha estat un dels més breus en el seu torn de paraula. L'exconseller de Justícia s'ha mostrat esperançat que les solucions encara són possibles i ha desitjat responsabilitat de totes les parts. "Desitjo que, davant d'una realitat social que reclama solucions dialogades i pactades, tothom sàpiga estar a l'alçada."

El president d'Òmnium Cultural ha defensat fermament la desobediència civil com a motor de progrés de la societat i s'ha mostrat convençut que "els catalans no deixaran de lluitar pacíficament pel dret a l'autodeterminació sigui quina sigui la sentència".

En el seu torn final de paraula, Carme Forcadell denuncia que les acusacions han mantingut en els seus escrits fets que durant el judici s'ha demostrat que són falsos: "En l'escrit d'acusació es mantenen informacions falses."

Santi Vila ha defensat la seva innocència posant de manifest que va dimitir, "frustrat", perquè no estava d'acord amb el curs de les coses. L'exconseller de Cultura ha assegurat que "ha rebut pals a Catalunya" per oposar-se a la via unilateral, però aquesta opinió no és incompatible amb el fet que Catalunya és una nació. Vila ha afirmat que discrepa amb les persones que pensen que Espanya no és una democràcia homologable a les democràcies del seu entorn i ha dit que té "plena confiança en el tribunal" i s'ha mostrat esperançat que la sentència formi part de la solució i no pas de l'agreujament del problema.

Jordi Turull ha utilitzat els 15 minuts de què disposava en el torn final de paraula dels acusats. Ha reiterat que la Fiscalia confon crítica i discrepància amb atac i falta de respecte i s'ha emocionat visiblement quan ha agraït a l'entorn i la família el rebut.

En el torn final de paraula, Jordi Sànchez s'ha mostrat orgullós que la societat catalana "hagi donat la volta al dolor per reforçar la cultura cívica", però ha denunciat a les autoritats judicials l'"ús i l'abús de la presó preventiva". També s'ha emocionat quan ha fet referència al dolor que causa a la seva família el seu tancament.

En el seu torn final de paraula, Josep Rull ha parlat de la defensa de drets fonamentals i de com la fortalesa no es demostra imposant i prohibint, sinó amb diàleg i pactes. Rull ha posat com a exemple el Canadà i el Regne Unit. "Saben que tenen alguna cosa a oferir i no els fa por. Una qüestió política s'està tractant com una qüestió penal". Rull ha dit tenir la consciència ben tranquil·la i s'ha mostrat esperançat que els seus fills puguin viure en un país lliure, en una república catalana, on sigui impossible que algú sigui empresonat per defensar drets fonamentals.

Dolors Bassa ha estat taxativa en el seu torn final de paraula: "Nego els fets que se m'han imputat. Soc innocent i ho dic amb veu alta i clara. Aspiro a una sentència absolutòria." En el seu torn final de paraula, l'exconsellera de Treball ha assegurat que el judici l'ha "indignat", "escandalitzat" i, a vegades, "entristit". Bassa considera que les acusacions han parlat de fets, però en cap cas de vulneració de drets fonamentals. En aquest sentit, ha ironitzat, "desobediència hauria estat presentar-nos amb un programa i no complir-lo". Bassa ha demanat al tribunal que tingui en compte que "la seva sentència pot ser una solució per a moltes persones. La seva sentència no només serà la meva llibertat, sinó la llibertat de moltes generacions".

"La meva dedicació a la política ha estat amb la voluntat d'ajudar." Oriol Junqueras ha obert el torn de l'última paraula dels acusats al judici del procés.

Raül Romeva, exconseller d'Afers Exteriors, ha fet servir el seu torn final de paraula per demanar que es deixi de banda el discurs de l'odi: "No han pogut aportar ni una sola prova que pugui demostrar l'odi dels que estem aquí asseguts". Romeva ha dit que està compromès amb el diàleg però sense renunciar a defensar els drets fonamentals, incloent-hi el dret a l'autodeterminació.

Durant la presentació dels informes finals de les defenes, l'advocada de Carme Forcadell, Olga Arderiu, ha reat el paper de l'expresidenta del Parlament durant la tardor del 2017. L'advocada ha recordat que Forcadell no va participar ni en les decisions de govern ni en cap de les iniciatives polítiques dels grups parlamentaris, i ha defensat que va actuar sempre complint la legalitat del Parlament, igual que la resta de la mesa. Per aquest motiu, Arderiu ha deixat clar que no entén per què, a diferència de la resta de membres d'aquesta mesa, a Forcadell se li atribueix el delicte de rebel·lió, i considera que això demostra que a l'expresidenta del Parlament se l'ha jutjat per qui és i no pel que ha fet.

Discurs íntegre de l'advocada de Jordi Cuixart al judici del procés. Marina Roig denuncia al Suprem que les acusacions estan criminalitzant drets fonamentals per poder-lo acusar de rebel·lió: "La manifestació del 20S no es pot considerar violenta; la destrossa dels vehicles no pot servir per retirar-li el qualificatiu de reunió pacífica ni per atribuir els incidents als organitzadors."

Judit Perpinyà resumeix en menys de tres minuts la 51a sessió al Tribunal Suprem. Les defenses han començat a desplegar informes finals amb un punt de mira comú: desmuntar el que n'han dit la versió postmoderna i matussera de rebel·lió que ha vestit la Fiscalia, on en comptes d'armes hi hauria tuits i on no caldria violència física, sinó només actitud d'intimidació. La novetat és que les defenses de Junqueras, Romeva i Forn sí que han acceptat el delicte menor no castigat amb presó, el del 9N, la desobediència.

L'exconseller de Justícia Carles Mundó no tenia competències que permetin vincular-lo al delicte de malversació en el judici del procés, segons ha remarcat el seu advocat. En el torn de les conclusions definitives, el lletrat Josep Riba ha rebatut l'acusació per la qual la Fiscalia demana 7 anys de presó per al seu client. "El delicte de malversació requereix tenir facultats d'istració. Però, si no es tenen aquestes competències, és difícilment atribuïble responsabilitat penal al senyor Mundó". Riba ha afegit que a l'exconseller "li resultava impossible" decidir sobre les despeses d'altres conselleries, perquè "no s'informen de la contractació" ni tenen "accés als expedients", i ha emfasitzat que no s'ha demostrat que Justícia destinés "ni un cèntim d'euro" al referèndum.

Jordi Pina, advocat de Jordi Turull, Jordi Sànchez i Josep Rull, ha desmuntat un per un els delictes de sedició, rebel·lió, malversació i organització criminal. Ha posat de manifest que no s'ha provat la violència i que, sense violència, certs delictes que s'imputen als seus clients no tenen justificació possible. Ha posat com a exemple la manifestació del 20 de setembre a la Conselleria d'Economia. "És normal anar a cometre un delicte de sedició i comunicar-ho a les autoritats?", s'ha preguntat. Pina ha invalidat el testimoni de la lletrada de la comitiva judicial que coordinava l'escorcoll a Economia, acusant-la de mentir. Un part considerable de la seva intervenció s'ha centrat a remarcar les imprecisions i "falsedats" de les acusacions. Per exemple, el fet que la web referendum.cat es va crear el 2006: "Em fa fins i tot vergonya esmentar-ho, però és a l'escrit d'acusació". També ha explicat que hi ha atestats de la Guàrdia Civil on es parla d'atacs amb avions de paper a la porta de la comissaria de Via Laietana com a element de violència ambiental. Pina ha expressat certa indignació pel fet que, després d'un judici llarg, les acusacions no van canviar res dels escrits provisionals: "De què serveix estar 4 mesos aquí si no es valoren les proves?", ha afegit. La seva intervenció ha acabat anunciant que ha presentat un escrit demanat la llibertat dels seus clients mentre el tribunal elabora la sentència. També ha volgut dedicar un missatge a Rull, Turull i Sànchez: "Sigui quina sigui la sentència podeu estar tranquils: sou gent de pau".

El fiscal i magistrat emèrit del Suprem, José Antonio Martín Pallín, analitza les primeres conclusions de les defenses en el judici del procés. L'advocat penalista Daniel Amelang també participa en aquest fragment de la tertúlia d'"El matí de Catalunya Ràdio".