El divan 4i5a1j

París, Londres, Milà, Girona i Salt. Diu que les coses en aquest país tenen tendència a durar poc, però ell ha estat al capdavant del Temporada Alta de Girona durant 33 anys. Un festival referent que el nostre convidat, Salvador Sunyer, compara amb un arbre: "Ja arrelat, que fa ombra a la resta i on canviar de director no resulta un problema". A "El divan", el director teatral mira les obres que ha dirigit i la vida viscuda. Amb un record especial per al seu pare, l'escriptor i polític Salvador Sunyer i Aimeric.

És una pionera i una icona de la música dels anys 70 a l'estat espanyol, França i Llatinoamèrica, continent on surt de gira dies després de conversar amb Sílvia Cóppulo a "El divan". Jeanette, la veu de "Soy rebelde" i "Porque te vas", acaba de publicar la seva primera cançó en dues dècades, formant duet amb el barceloní Lucas Bun. Aquest retorn ha coincidit amb l'adaptació que Selena Gomez ha fet de "El muchacho de los ojos tristes", un dels seus grans èxits. Jeanette fa balanç d'una vida fent el que li agrada i emocionant el seu públic, posant èmfasi en els seus inicis al grup Pic-Nic, estretament lligats amb Barcelona i Catalunya, i a punt per estrenar minifaldilles noves per als concerts.

Aquesta és la història d'una nena amb dislèxia que de petita somiava a ser inventora. Va estudiar matemàtiques i les seves aptituds l'han portat a treballar per la NASA. Actualment, Ariadna Farrés desenvolupa dos telescopis per observar l'espai i el Sol. També ha estat la comandant de les dues missions Hypatia, a través de les quals s'ha recreat al desert de Utah com seria una missió al planeta Mart. L'Ariadna s'estira a "El divan" per explicar-nos aquesta experiència i com és el seu dia a dia a l'agència espacial més famosa del planeta.

Si les parets parlessin, les de Casa Alfonso revelarien secrets que farien trontollar tot el centre de Barcelona. "El divan" es desplaça fins a un restaurant històric, regentat pel tercer Alfonso García d'una saga familiar que fa 90 anys va obrir un restaurant famós pel seu pernil. Han sobreviscut a una guerra civil, a una crisi econòmica i a una pandèmia, i encara serveixen als clients amb el mateix entusiasme i il·lusió que la primera generació.

Dirigeix una universitat amb 90.000 estudiants, 28 graus i 57 màsters i encara té temps per escriure novel·les i ejar pel seu estimat Montseny mentre bufa el vent de saligarda. Àngels Fitó s'estira a "El divan" per reflexionar sobre l'educació, la bretxa de gènere, el paper de les institucions i el replantejament de les universitats amb la irrupció de la IA. També ens obre una porta al seu món interior i explica com l'escriptura ha estat la seva teràpia per acompanyar un dol que viu amb ella des que era una nena.

"Torna sempre bé per mal", li deia la mare. La mare, que cantava "Tatuaje", "Bésame mucho" o "L'emigrant" quan rentava i que tenia una veu preciosa. Com Marina Rossell, filla de pagès, que va trigar molt a saber que tenia un do: commou. Salvador Espriu li va brindar els seus poemes perquè en fes cançons. I també hi ha l'amor i Georges Moustaki; i la Cecília i l'Elisa; i el desamor que cantava Françoise Hardy; Llach, Raimon o Serrat; la pau que defensaven Neus Català i Teresa Rebull; resar quan vas en l'AVE, i donar gràcies a la vida i a la Mare de Déu del Món per tenir una mica de tot. El moment és ara, li diu ella a l'Albert Om. Ell escriu "No faré cap més llibre. Retrat íntim de Marina Rossell". I plegats ens emocionen a "El divan".

La música en directe a Barcelona seria diferent si no fos per l'entusiasme de Tito Ramoneda. La seva primera fita va ser portar Serrat al seu poble, la Pobla de Segur, quan només tenia 14 anys. En aquell moment no es podia ni imaginar que es convertiria en el seu promotor. I no només això: el Festival de Jazz, el Guitar Festival i gires de Mecano, Estopa, Joaquín Sabina o C Tangana també les gestiona The Project, l'empresa que Ramoneda va fundar fa l'any 1988 al costat de Joan Roselló, mort el at mes d'octubre. El promotor avança a "El divan" com serà el futur de l'empresa, de la mà de Warner: anuncia la creació d'un nou projecte i la celebració dels 40 anys de The Project i els 60 anys del Festival de Jazz per al 2028.

Conversem amb Xavier Antich, un autèntic devorador de llibres. Estirat a "El divan", descobrim que aquesta història d'amor comença a la llibreria que regentava la seva família a la Seu d'Urgell. Hi va viure fins que es va traslladar a Barcelona per estudiar filosofia, la seva altra gran ió. El president d'Òmnium Cultural reflexiona sobre la situació de l'entitat, del país i del català, però també ens descobreix la seva vessant més personal, sempre impregnat de cultura i amb Bob Dylan, Ovidi Montllor, Zoo i Ginestà com a banda sonora.

Reflexionem sobre el nostre pas per la vida al costat de Ferran Sáez, escriptor de la Granja d'Escarp (Segrià), que, malgrat ser doctor en Filosofia, se sent més còmode sent reconegut com a autor de llibres. Tot i això, també el podríem definir com a musicòleg (té una col·lecció de més de 500 instruments); pensador pessimista, o directament com un home renaixentista: diu que el sentit de la vida és buscar el sentit de la vida i renuncia a tot tipus de tecnologia digital per seguir mirant la cara de la gent que es creua pel carrer i dialogar amb les estrelles abans d'anar a dormir. Xxxt! Orelles ben obertes, que parla en Ferran Sáez.

La seva història és colpidora: quan tenia 8 anys, una bomba va esclatar a casa seva i va quedar en coma. I dels 10 als 20, es va fer ar pel seu germà mort per sobreviure. Amb aquesta motxilla traumàtica, Nadia Ghulam va arribar a Catalunya l'any 2006. Aquí hi té una família, diversos llibres publicats, una feina i projectes com l'ONG Ponts de Pau, però plora quan pensa en les nenes que neixen cada dia en un país en mans dels talibans. Unes llàgrimes d'algú que no pot tornar a casa a abraçar la seva mare. Un "Divan" a flor de pell amarat d'esperança.

Vols saber qui és la gran ambaixadora de la cuina catalana als Estats Units? Alba Sunyer es dedica a donar a conèixer els plats tradicionals catalans als nord-americans. Divanejem al CETT, el Centre Universitari de Turisme, Hoteleria i Gastronomia de la UB, i hi descobrim una enamorada de l'"american way of life" que es dedica al món de la gastronomia gairebé per accident. Sense adonar-se'n, s'ha convertit en una salvadora d'una cuina a la qual, segons diu, ja li estaven "cantant les absoltes". Un "Divan" per emmarcar dedicat a la cuina de les àvies (que mai a de moda) i als savis consells dels pares i, sobretot, de les mares.

Si avui hi ha carrers amb els noms de Concepció Arenal, Carme Karr o Dolors Monserdà és també gràcies a la feina de la nostra convidada. Mary Nash va arribar a Catalunya al maig del 68, fugint de la seva Irlanda natal, on es va criar en una família conservadora. Aquí, ràpidament es va posar a investigar -pràcticament d'amagat- les històries d'aquestes dones protagonistes de la Segona República, que els franquistes van voler amagar. Pionera, avançada al seu temps i amb un pou de coneixement, que li ha valgut distincions com la Creu de Sant Jordi o la Medalla al Treball President Macià.

És nefròloga pediatra de formació, però després de la pandèmia de covid el seu destí professional va agafar una nova direcció. Convivim amb tòxics des que ens llevem fins que anem a dormir, però què podem fer per canviar-ho? La doctora Elena Codina és la portaveu d'una plataforma, que ja ha arribat al Congrés dels Diputats, que lluita per un futur sense tòxics. La convidem a "El divan" perquè ens doni algunes pautes per agafar nous hàbits, com ara menjar productes ecològics i de temporada, eliminar l'aigua embotellada i ventilar la casa entre dos i tres cops al dia.

És fill de Josep i Maria --el nom dels seus pares-- i el destí l'ha dut a convertir-se en el músic que toca a les misses del papa i també en les celebracions de la Basílica de Sant Pere del Vaticà. Directament des de Roma ens visita Josep Solé, un organista discret, malgrat tenir una feina per la qual molts pagarien. Un càrrec que ha obtingut gràcies a l'esforç, constància i també un cop de sort, d'un sabadellenc que quan era petit va quedar enlluernat per la ió d'Esparraguera. I és aquesta mateixa "ió" el que l'ha dut a fer realitat les seves fantasies i a apropar-se més que mai a la transcendència.

S'asseu a "El divan" un savi dels nostres temps: tot i que els seus estudis i teories l'avalen per ser considerat filòsof i pedagog, Gregorio Luri prefereix definir-se com a mestre. És molt crític amb el sistema educatiu actual i un ferm defensor que els nens visquin aventures reals per extreure'n aprenentatges. El nostre convidat d'avui és capaç de citar Plató, Nietzsche i els Simpson a la mateixa frase i té claríssim que la revolució permanent és "la del sentit comú". Amb tots vostès, un programa per aprendre a viure i a educar, i per escoltar amb un bolígraf i bloc de notes a la mà.

Quan va deixar "El matí de Catalunya Ràdio", una dona li va enviar un correu amb la voluntat d'explicar-li la seva història. Era Maria Roca, una de les tretze dones de diversos països que ofereixen el seu testimoni personal i viscut a la sèrie documental "El minuto heroico. Yo también dejé el Opus Dei", produït per Mediapro per a la plataforma Max, i que Mònica Terribas ha escrit i dirigit. La periodista hi denuncia la vulneració de drets a què van ser sotmeses aquelles tretze dones i tantes més. Després de parlar d'aquest projecte audiovisual, Sílvia Cóppulo la convida a fer balanç d'una trajectòria brillant, coherent i compromesa i a descobrir qui és la mare d'en Marc.

Avui s'estira a "El divan" una jurista amb molts càrrecs i distincions: segona tinenta d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona, degana emèrita del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona i presidenta de la XAL, la Xarxa Audiovisual Local. Més enllà d'això, hi trobem una mare de quatre fills, molt sensibilitzada amb la lluita pels drets de les dones i amb una vida intensa. De menuda, escoltant amb atenció el seu pare, Eugeni Gay, com a model, i de joveneta, anant a concerts de rock català i fent de cangur mentre estudiava dret. És la història de la Maria Eugènia Gay, una persona aionada i que cada dia dona gràcies a Déu per tenir salut, família i "un milió d'amics".

Convidem a "El divan" una dona excepcional. Inés Boza és tota una institució de la dansa a casa nostra: fundadora de La Caldera i de la companyia Senza Tempo. Per ella, la dansa és moviment i el cérvol és l'animal de la seva vida. De fet, arriba al programa encara de ressaca per l'obra "El salto del ciervo", on es despulla emocionalment i convida l'espectador a entrar al seu univers més íntim i poètic. Benvinguts a una conversa deliciosa on no faltaran referències a Bach, Lorca, Paco de Lucía o Cortázar.

Coneix millor que ningú el Tribunal Constitucional i el Consell General del Poder Judicial, dues institucions que han estat en boca de tothom en els últims mesos i anys. Avui s'estira a "El divan" Argelia Queralt, una jurista que ha format part de tots dos organismes, tot i que reconeix que li agradaria tornar a fer classe a la universitat i exercir la seva vocació. Filla del catedràtic i senador per ERC, Joan Queralt, l'Argelia no es mossega la llengua per parlar dels problemes que arrossega el sistema judicial espanyol però també en destaca les virtuts. Tot plegat, reant cançons i pel·lícules preferides i recordant la seva mare, l'Helena, que va morir quan ella tenia 17 anys.

Tenim davant un empresari d'èxit, però sobretot una persona conscient dels seus orígens. Tobias Martínez va estar al capdavant de la totpoderosa Cellnex -que va arribar a col·locar 115.000 torres de telecomunicacions en una dotzena de països- i fa poc més d'un any va decidir fer un pas al costat per estar més a prop de la família. Avui s'asseu a "El divan" per fer balanç del camí que l'ha dut fins aquí i també per pronosticar com serà el futur que ens espera.