Coronavirus: pandèmia global 1x5r67

Tot i que la corba de contagis es va aplanant, encara hi ha 3.000 pacients ingressats als hospitals. Els centres hospitalaris mantenen un règim de visites molt estricte per protegir els malalts i evitar brots. Testimonis expliquen com en aquesta sisena onada hi ha manca d'humanitat en els protocols. Una neboda explica que "la tieta va morir sola, ni ens van telefonar per avisar-nos", una neta detalla que "l'avi s'estava morint a l'hospital i no em vaig poder ni acomiadar", i una filla explica que "no tots els germans podem visitar la mare a l'hospital, tot i que és a pal·liatius".

El doctor Toni Soriano, pediatre especialista en malalties infeccioses de la Vall d'Hebron i membre de la junta de la Societat Catalana de Pediatria, adverteix dels efectes negatius de la pandèmia en la salut emocional i l'aprenentatge dels més petits. Soriano considera que la interacció social que estan perdent els nens i les nenes pot repercutir en el seu desenvolupament. Soriano considera que es pot començar a parlar d'immunitat de grup dels més petits, tenint en compte que un 25% dels infants s'ha infectat les darreres setmanes.

Oriol Mitjà, infectòleg i epidemiòleg, fa balanç de la pandèmia de la covid. Parlem de les restriccions, sobre les quals afirma que "la mascareta en exteriors, si hi ha distància, és ineficaç"; del conseller Argimon, de qui diu "pensava que brillaria més", i de la seva feina a Papua Nova Guinea. També parlem del seu proper llibre, "El món que ens espera", un llibre en què reflexiona sobre què podem esperar en els propers anys i dècades, quins canvis hem de fer com a societat i sobre quan arribarà la propera pandèmia i com ens preparem.

Bea Mothe, investigadora de l'Institut de Recerca de la Sida i l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, assegura que encara caldrà esperar un temps per a l'anomenada gripalització de la covid.

El president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, troba "lamentable" que el Ministeri de Sanitat permeti "un mercat de Calaf" entre farmàcies amb els preus dels tests d'antígens i demana que es reguli el cost com s'ha fet en altres països europeus.

Cada any que comença porta noves expectatives que podem resumir en forma de pregunta, com aquesta: el 2022 serà l'any de la immunitat de grup? De moment el que sabem és que l'escalada de contagis amb l'òmicron durant aquest Nadal ens ha allunyat del final de la pandèmia. Però volem tenir una mirada llarga i precisar si aquest any serà el definitiu en la lluita contra aquest maleït virus. Saludem Àlex Arenas, doctor en Física, investigador i vocal del Comitè Científic Assessor de la Covid.

Robert Güerri, especialista en malalties infeccioses i coordinador d'hospitalització de covid-19 a l'Hospital del Mar, diu que en els propers 10 dies es pot viure el pic de la varian òmicron.

La investigadora del grup d'Epidemiologia i Salut Pública del Vall d'Hebron Institut de Recerca Magda Campins et que la reducció de les quarentenes dels positius sense símptomes és un risc i que es basa en criteris econòmics, perquè no es tenen prou evidències sobre la transmisibilitat de l'òmicron. També creu que seria lògic que es fes un test d'antígens abans de tornar a fer vida normal.

Un any després de la primera vacuna contra la covid-19 a Catalunya, l'investigador de la Universitat de Leicester i professor de Ciències de la Salut de la UOC Salvador Macip apunta al 2023 per donar per controlat el virus, i assegura que l'any que ve encara serà pandèmic. Sobre l'estratègia global de vacunació, l'investigador afirma que encara no hi ha proves que sigui necessària una quarta dosi, i creu que seria més últil fer arribar les vacunes on en falten que no pas liberalitzar-ne les patents.

Els doctors Robert Güerri i Antoni Trilla alerten que la nova variant de la covid, capaç d'infectar persones vacunades, pot col·lapsar els hospitals si no s'aplana la corba.

Salvador Macip, investigador de la Universitat de Leicester i professor de Ciències de la Salut de la UOC, diu que la vacuna i el aport COVID no són suficients i defensa estudiar noves restriccions d'aquí a Nadal, com limitar els aforaments als esdeveniments multitudinaris.

Investigadors de l'Hospital Vall d'Hebron estan treballant en una nova estratègia per lluitar contra infeccions que podria ajudar a millorar el pronòstic dels malalts crítics de covid-9. El que estan estudiant és si disminuir la quantitat de virus a la sang dels pacients pot ajudar a reduir la gravetat de la infecció. I ho fan amb una mena d'hemodiàlisi que redueix la càrrega de microorganismes i, per tant, també la inflamació.

Pfizer anuncia que la seva pastilla de tractament contra la covid, el Paxlovid, seria efectiva en un 90% dels casos contra la variant delta i també seria efectiva contra la variant òmicron. Per Roger Paredes, cap del Servei de Malalties Infeccioses de l'Hospital de Can Ruti, podríem estar davant del primer tractament realment efectiu contra la covid. Ara bé, Paredes alerta que els medicaments no substitueixen les vacunes en cap cas, però sí que poden ser una capa addicional per controlar la malaltia.

En una entrevista a "El matí de Catalunya Ràdio", la immunòloga del CSIC diu que aquest hivern serà clau per saber com es comportarà la covid. Creu que no cal estendre la tercera dosi de vacuna a tota la població perquè fins ara les vacunes han demostrat que aporten immunitat de molta durada.

El físic i investigador de la Universitat Rovira i Virgili Àlex Arenas creu que hi podria haver noves restriccions de cara a Nadal si els contagis continuen pujant i també tenint en compte les possibles conseqüències de la nova variant Òmicron en l'evolució de la pandèmia. Arenas es mostra preocupat per aquests dies de pont, que poden incrementar la transmissió del virus. Recomana a qui ha de viatjar fer-se un test d'antígens, tant abans de viatjar com a la tornada. També és crític amb els plans de vacunació a Europa: "Per contenir el virus la solució a per vacunar tot el món. Caldria fer un pla on tota la població mundial tingués, almenys, una dosi de la vacuna", conclou.

El pediatre Quique Bassat assegura que les vacunes han estat provades en nens i són segures i eficaces. Entrevistat després que l'Agència Europea de Medicaments avali la vacuna per als nens d'entre 5 i 11 anys, el també epidemiòleg reconeix que la decisió genera inquietud entre els pares però argumenta que mai una vacuna s'ha distribuït en vuit mil milions de dosis en onze mesos com ha estat el cas de la vacuna contra la Covid, cosa que considera una prova de la seva eficàcia. Segons Bassat, és important ara vacunar els menors de dotze anys perquè han començat a detectar brots del virus en aquesta comunitat no vacunada.

El cap del Servei de Malalties Infeccioses de l'Hospital del Mar, Robert Güerri, defensa ampliar el aport Covid per accedir a bars i restaurants i espera que no calguin més mesures restrictives per lluitar contra la pandèmia.

Bea Mothe, de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol i investigadora associada a l'Institut de Recerca de la Sida (IrsiCaixa), qualifica de "bastant preocupant" la situació actual de la pandèmia per la pujada de les dades en determinats països. Mothe destaca que, a banda de la Covid, aquest hivern es mostren actius altres virus respiratoris i això tensiona el sistema sanitari.

El cap de Malalties Infeccioses del Parc Taulí de Sabadell sentencia que es deixa de vacunar en països que no tenen vacunes, però se'n posen en altres llocs sense saber si cal. Manel Cervantes adverteix que cal prendre de seguida les mesures necessàries per fer front a l'augment dels contagis, malgrat que Catalunya no està al nivell negatiu de les dades d'Alemanya. Cervantes afegeix que no és gaire clar que la tercera dosi sigui necessària per a tothom.

Continuen a l'alça el risc de rebrot i la velocitat de transmissió de la Covid, però la pressió hospitalària es manté estable i els ingressos són baixos. "Les dades no permeten estar tranquils", reconeix Robert Güerri, coordinador d'Hospitalització de Covid-19 a l'Hospital del Mar, tot i que fa una crida a la calma recordant que estem en una situació radicalment diferent de la que vivíem fins ara i no creu que es descontroli com va ar al juliol. Güerri adverteix que el més problemàtic pot ser que a això s'hi afegeixi la grip o altres malalties respiratòries.Pel que fa a l'augment dels contagis a l'escola, l'especialista en malalties infeccioses recorda que és el grup més complex i és normal que hi hagi més contagis en aquest col·lectiu, però la cosa a tenir en compte és que l'increment vol dir que el virus està circulant molt. De fet, Güerri valora que "probablement en les properes setmanes o mesos s'haurà de pensar a vacunar els menors".