Rondalles i llegendes de Menorca. Sa primera casa 3y5qh

I a l'inici de tot, estaven un home i una dona. Les histories populars i les que duen més de dos mil anys rodant pel planeta, s'ajunten per afegir qualque element més, com el que explica com es va fer la primera casa i per què.  Les rondalles i les llegendes són relats tradicionals que constitueixen una part essencial del nostre patrimoni cultural immaterial. La UNESCO defineix aquest concepte com l’herència cultural transmesa pels nostres avantats. Inclou coneixements, tècniques, costums, expressions, gastronomia i representacions que una comunitat reconeix com a part de la seva identitat. En el nostre cas, es tracta de tot allò que identifica els menorquins i menorquines com a poble. La rondalla és una narració fantàstica en prosa, d’origen anònim i transmesa oralment. La seva trama, completament imaginària, sovint s’inspira en la vida quotidiana i té una doble funció: entretenir i ensenyar. Per això, aborda temes universals que han fascinat la humanitat al llarg del temps, com ara l’amor, la mort, l’astúcia, la gelosia, la màgia o l’afany d’aventura. Els personatges de les rondalles actuen en temps i espais indeterminats, cosa que permet situar les històries en qualsevol lloc del món i en qualsevol època. Aquests personatges encarnen models de conducta que poden ser imitables o rebutjables: el valent, la llesta, l’enamorat, l’egoista o el just. Les rondalles es caracteritzen per una estructura narrativa tancada i definida, amb un inici i un final clars, i per l’ús de fórmules lingüístiques fixes. La llegenda, també una narració de ficció, s’origina en la tradició oral i posteriorment es transmet per escrit. Es diferencia de la rondalla perquè està situada en un moment històric i un indret concret. Aquestes històries, estretament vinculades al territori, sovint es presenten com a verídiques. Els personatges solen ser figures individualitzades, no models genèrics com en les rondalles. Encara que les llegendes no segueixen una estructura tan definida, tenen un caràcter didàctic marcat. Sovint intenten explicar fets sorprenents o incomprensibles. Al voltant d’un nucli històric s’hi teixeixen episodis imaginaris que acaben gairebé sempre amb una ensenyança. 5ko45