La isla de los oyentes w181

Bep i Guida estan a la casa del lloc de S'Ullestrar. Un balancí buit els acompanya en l'escena mentre bull la llet a la cuina i l'aparedador doba unes avarques. La notícia més trista s'ha produit i amb la tristor es barregen retrets, algunes tensions i reflexions intentant assumir la realitat. Ràdio Menorca re-edita el 'Viatge tràgic de l'amo en Xec de S'Uestrà', adaptació del grup de teatre Fila d'or de l'Orfeó Maonés. Un enregistrament dirigit per Pito Costa l'any 1998 i que ara recuperem per convertir-ho en un nou podcast per capítols que ja pots escoltar a 'La isla de los oyentes', a radiomenorca.com i a les principals plataformes de podcasts del país.

En aquest nou capítol continúa el relat d'en Xec, explicant les seves peripècies viscudes a Barcelona mentre va i ve de s'Hospital cap a can Sebastià. Les seves filles segueixen molt interessades en el relat, que troben molt graciós. Ràdio Menorca re-edita el 'Viatge tràgic de l'amo en Xec de S'Uestrà', adaptació del grup de teatre Fila d'or de l'Orfeó Maonés. Un enregistrament dirigit per Pito Costa l'any 1998 i que ara recuperem per convertir-ho en un nou podcast per capítols que ja pots escoltar a 'La isla de los oyentes', a radiomenorca.com i a les principals plataformes de podcasts del país.

En Sebastià dona avís a les seves tres filles que mantenguin les formes i respectin la visita de l'amo en Xec a ca seva a Barcelona. Sempre sense haver dinat i sense gosar desvetllar la seva fam, segueix el relat i les rialles brollen de les jovenetes a cada nova paraula de l'home del camp. Mentres, madona segueix al metge. Tothom espera que li trobi què té i que la curi. Ràdio Menorca re-edita el 'Viatge tràgic de l'amo en Xec de S'Uestrà', adaptació del grup de teatre Fila d'or de l'Orfeó Maonés. Un enregistrament dirigit per Pito Costa l'any 1998 i que ara recuperem per convertir-ho en un nou podcast per capítols que ja pots escoltar a 'La isla de los oyentes', a radiomenorca.com i a les principals plataformes de podcasts del país.

L'amo en Xec apareix a casa d'es Senyor a Barcelona sense haver dinat i sense gosar desvetllar la seva fam. Per vergonya nega la seva fam, tot i que avui està convidat a dinar. Al mateix temps, explica i dona detalls de les desaventures que està ant a Barcelona on tot li sembla complicat, difícil i contrari al que ell ha conegut a la seva Menorca rural, ara tan llunyana. Les explicacions de l'amo en Xec fa molta gràcia a les filles i a tota la família. Ràdio Menorca re-edita el 'Viatge tràgic de l'amo en Xec de S'Uestrà', adaptació del grup de teatre Fila d'or de l'Orfeó Maonés. Un enregistrament dirigit per Pito Costa l'any 1998 i que ara recuperem per convertir-ho en un nou podcast per capítols que ja pots escoltar a 'La isla de los oyentes', a radiomenorca.com i a les principals plataformes de podcasts del país.

L'amo en Xec i madona expliquen les dificultats per moure's a Barcelona. Només arribar a la casa en la que estan ha estat un calvari. Arrossegant el balancí i xerrant amb la gent sense acabar d'entendre les indicacions. El llenguatge està ple de pedres en el camí, com així sembla pel que explica l'amo en Xec a la família. Ses filles fan unes bones rialles de cada anècdota que explica en Xec. Tot esperant que el metge pugui veure a madona, que està esgotada de tant de caminar.  Ràdio Menorca re-edita el 'Viatge tràgic de l'amo en Xec de S'Uestrà', adaptació del grup de teatre Fila d'or de l'Orfeó Maonés. Un enregistrament dirigit per Pito Costa l'any 1998 i que ara recuperem per convertir-ho en un nou podcast per capítols que ja pots escoltar a 'La isla de los oyentes', a radiomenorca.com i a les principals plataformes de podcasts del país.

L'amo en Xec i madona han arribat a Barcelona. L'escena ha canviat i ara estem a una casa de senyors on els personatges que participen reflectiran la societat benestant d'aquella època i lloc. Dos móns distants en molts d'aspectes estan a punt de trobar-se en aquesta escena.  Ràdio Menorca re-edita el 'Viatge tràgic de l'amo en Xec de S'Uestrà', adaptació del grup de teatre Fila d'or de l'Orfeó Maonés. Un enregistrament dirigit per Pito Costa l'any 1998 i que ara recuperem per convertir-ho en un nou podcast per capítols que ja pots escoltar a 'La isla de los oyentes', a radiomenorca.com i a les principals plataformes de podcasts del país.

Bep dona consells a l'amo en Xec. Barcelona es una gran ciutat i està plena de perills i gent que potser no es ben intencionada. A més, si ja li resultava costós lliurar gallines per mirar de curar a madona, ara les poques monedes que li quedin s'aniran amb el viatge i anar a la ciutat, que sembla la única manera per salvar a la seva dona.  Ràdio Menorca re-edita el 'Viatge tràgic de l'amo en Xec de S'Uestrà', adaptació del grup de teatre Fila d'or de l'Orfeó Maonés. Un enregistrament dirigit per Pito Costa l'any 1998 i que ara recuperem per convertir-ho en un nou podcast per capítols que ja pots escoltar a 'La isla de los oyentes', a radiomenorca.com i a les principals plataformes de podcasts del país.

Al capítol 4, Xec conversa amb diferents personatges. Des de la seva filla, fins an Bep, al senyor del lloc,... amb tots ells conversa sobre l'estat delicat de salut de madona. Serà el senyor del lloc el que l'empeny a viatjar a Barcelona per visitar un metge i fer operar a la seva dona, que continua molt malalta. Ràdio Menorca re-edita el 'Viatge tràgic de l'amo en Xec de S'Uestrà', adaptació del grup de teatre Fila d'or de l'Orfeó Maonés. Un enregistrament dirigit per Pito Costa l'any 1998 i que ara recuperem per convertir-ho en un nou podcast per capítols que ja pots escoltar a 'La isla de los oyentes', a radiomenorca.com i a les principals plataformes de podcasts del país

En aquest capítol hi ha el moment en el que l'amo en Xec reflexiona sobre la dificultat d'aconseguir unes poques monedes, així com la facilitat en la que s'en van per mirar de pagar remeis i solucions per intentar sanar a madona. Conversa amb en Bep sobre la salut de na Guida, la seva dona, el que funciona en medicina i el que no. Es una operació la solució?  Ràdio Menorca re-edita el 'Viatge tràgic de l'amo en Xec de S'Uestrà', adaptació del grup de teatre Fila d'or de l'Orfeó Maonés. Un enregistrament dirigit per Pito Costa l'any 1998 i que ara recuperem per convertir-ho en un nou podcast per capítols que ja pots escoltar a 'La isla de los oyentes', a radiomenorca.com i a les principals plataformes de podcasts del país

En Xec té a madona malalta. Els remeis per mantenir-la sana son molts costosos i no semblen donar bon remei. Però la salut d'ella es lo primer. Ràdio Menorca re-edita el 'Viatge tràgic de l'amo en Xec de S'Uestrà', adaptació del grup de teatre Fila d'or de l'Orfeó Maonés. Un enregistrament dirigit per Pito Costa l'any 1998 i que ara recuperem per convertir-ho en un nou podcast per capítols que ja pots escoltar a 'La isla de los oyentes', a radiomenorca.com i a les principals plataformes de podcasts del país

Ràdio Menorca re-edita el 'Viatge tràgic de l'amo en Xec de S'Uestrà', adaptació del grup de teatre Fila d'or de l'Orfeó Maonés. Un enregistrament dirigit per Pito Costa l'any 1998 i que ara recuperem per convertir-ho en un nou podcast per capítols que ja pots escoltar a 'La isla de los oyentes', a radiomenorca.com i a les principals plataformes de podcasts del país. 

'Des de casa' es una obra que recopila a los finalistas de un certámen organizado por el Ayuntamiento de Maó en 2020 que recoge vivencias, experiencias, sentimientos vividos desde la pandemia. Uno de estos relatos es 'No es por tí'. Una historia epistolar que nos retrata a dos personajes que conectan gracias a unas cartas que esconden algún secreto que no se desvelará hasta el final. De Luis Soler

El equipo de producción de podcast de 'La isla de los oyentes' vuelve a la obra de uno de los grandes referentes de la literatura y de la poesía castellana de todos los tiempos; Bécquer. Si bien la figura de Gustavo Adolfo Bécquer trasciende en nuestra literatura como un destacado exponente del Romanticismo español, pues prolonga aspectos propios de esta tendencia como la idealización de la experiencia amorosa, el rescate de los espacios medievales, la melancolía como estado permanente del sujeto, la subjetividad en el tratamiento de los temas y el sentimiento y la irracionalidad como fundamento de la creación artística, éste se anticipa a procedimientos literarios posteriores que dan vida a las formas de expresión contemporáneas y que escapan a los modos propios de la estética romántica, principalmente, en lo que respecta a la prolijidad de la forma. Este hecho se manifiesta en su prosa mediante la complejidad estructural presente en algunos relatos, dentro de los cuales la leyenda “El Miserere” se configura como el caso más significativo.

El relat que tanca les històries recollides al llibre 25 anys de intensitat culinària del Restaurant Molí de Foc ens apropa al record en primera persona d'un al·lot i de la seva infantesa. Moments al voltant de la figura paterna, de l'arròs del diumenge i de la família al voltant d'una taula, amb moments durs que queden a la memòria (també olfativa i gustativa) del protagonista, a més de a l'ànima.  Un relat de na Carlota Fluxà Van Delzen

Prou!, un relat de Graziela Lleonart i Escuer, finalista del Concurs de narrativa gastronòmica Es Molí de Foc. Un relat que comença així:  Prou!, prou!, ja no puc més. Ja n'hi ha prou! Amb aquestes paraules i un fort cop de porta que va provocar un tremolor en les parets del senzill apartament, la Carme va donar per acabada la conversa amb l'Ernest. Estirada sobre el llit va deixar anar un reguerot de llàgrimes que no la deixaven escoltar ni els seus pensaments. Com havien arribat fins aquí? En quin moment varen perdre la màgia? I la pregunta que no voldria haver-se de fer mai: calia continuar? Feia massa temps que el dia a dia era un reguitzell de retrets i males cares, amenitzades amb presses per discutir i no escoltar. No, això no podia seguir. Mai hauria pensat a separar-se. Perquè ella estimava l'Ernest, almenys fins avui. Però ara ja no ho tenia clar. Ni tampoc tenia clar què soparien, i aquest detall, que podria semblar banal, en realitat era el nucli de la discussió. Ja feia temps que la Carme treballava en la botiga de roba més cèntrica del poble i també la que més vendes feia. Això implicava dedicar-hi les hores reglamentàries que marcava l'horari i molt sovint quedarse a ar caixa, cosa que provocava que arribés a casa cansada i molt més tard del que tocava. El problema, però, no era aquest sinó els efectes col·laterals que d'aquí se'n derivaven. Normalment quan arribava a casa el més calent per sopar era a l'aigüera i això automàticament implicava primer crits i després plors. Com era possible que l'Ernest pogués estar gairebé tota la tarda estiregassat en el sofà, tornant boig el comandament a distància de tant canviar de canal i no se li ocorregués, ni tan sols, descongelar qualcuna cosa per sopar?

Aquest relat comença així:  Mai havia vist tantes abelles juntes. I mai havia vist tants animals en llibertat, campant lliurement. Totes les abelles voleiaven en un radi aproximat de dos-cents metres al voltant d'aquell camió estimbat a la giravoga. Potser ja eren dos-cents cinquanta, i no tardarien gaire a ser tres-cents. I açò era una greu constatació, perquè el taxista es trobava a poc més d'aquesta distància. Feia fressa veure com aquell eixam esvalotat sortia disparat cap a no se sabia ben bé on, en una mena de núvol amorf que anava dibuixant vinyetes menys o més allargassades cada segon que ava. I els núvols s'estireganyaven per dalt i per baix a mesura que els primers insectes s'allunyaven. Molts d'ells es devien saltar les normes bàsiques de formació de batalló, alterats pel regiró d'una batzegada brusca com aquella. Semblaven del tot desproveïdes de qualsevol protocol intern que les fes actuar amb coreografies estudiades, tot i que el mateix costum dels moviments compartits encara dissimulava una mica aquell caos. Certament, si tenien protocol, la trompada d'aquell camió els l'havia fet oblidar. Anaven completament desbocades, i si cap d'elles tenia prou serenitat i coratge com per fer un bon crit i posar un poc d'ordre, el futur d'aquella bresca estava escampat pels marges i els camps del voltant. Per a qui també perillava el futur era per al taxista que havia albirat l'accident des de la distància, que havia vist aproximar les abelles a gran velocitat i que ara pujava a correcuita la finestreta del taxi per evitar que li entressin a dins. Es comptaven a milers. Quan ja tenia un dels principals núvols al damunt, encara hi havia animals que sortien del camió bolcat a la Carretera General, en direcció a Ciutadella. Per moments fins i tot li va semblar que s'enfosquia el dia, i era conseqüència de la gran clapa animal que cobria la seva visió del cel. Feia tot just dos o tres minuts que havia sortit de Maó, i poc es podia pensar que seria espectador de primera fila d'aquell espectacle. 

Luisa Gago posa la veu al relat Entropía, de na Montse Alsina Hipólito. Altre dels relats del llibre dels 25 anys d'intensitat culinàira del Restaurant Molí de Foc. Un relat que comença així:  1996. Equilibri Tot i que els Orriols eren ateus gairabé militants, el desplegament del pessebre marcava l'inici de les festes de Nadal a casa de l aLaura. Avanven amb els nens a collir molsa al camp i feien un lluent cel ple d'estreles amb paper de xarol. Paper de plata pel riu i sorra de la platja per posar-hi les palmeres. Un paisatge incongruent amb la neu-farina espolsada sobre les muntanyes se duro del fons del pessebre, però que era imprescindible per marcar el camí per on s'acostaven els Reis Mags des de l'Orient. 

La protagonista d'aquesta història té un amor secret i, en el moment de les festes nadalenques, on s'estila fer-se regals entre companys de feina, a ella li toca fer un regal a un amic invisible que resulta ser aquest al·lot que tant li agrada. Què li regalarà? Li agradarà el que ha preparat? 

Aquest relat comença així: Caminaven en silenci pel vesprejar del carrer de les Escoles, Ileument allunyats, com si els separés una mar de vent. Ella carregava un plat de truita de patata, tallada en quadradets i embolicada en paper de film; ell, el cap cot, endinsat en les ulleres de pasta, i les mans dins les butxaques de la caçadora de cuir negre. -No sé per què putes hem d'anar-hi-va dir ell. -Perquè són es nostres amics- va respondre ella, esquerdant el vidre del mutisme de l'hivern. -Es teus amics- va puntualitzar. -Torna a casa, idò. Va callar. -Però és que... -És que, què? -Ja saps que no se me dóna bé sa gent. No sé què dir-lis. -Que tornis a ca nostra, te dic-va cridar, assenyalant la direcció per la qual havien vingut. Ell va donar una a cap enrere, observant el plat de truita de patata, que es balancejava a dreta i esquerra, esperant que un copet de tou de dits d'un dimoni decantés la balança cap a qualsevol banda. -Si vols que hi vagi tota sola, hi aniré tota sola. De totes maneres, mai m'acompanyes a ses coses on vull anar. -No, no, dona. T'acompany. T'acompany. -I si no saps què rallar amb sa gent, te poses a menjar i a beure com un porc, en un raconet, sense molestar ningú, com fas sempre. I tots contents. Laia Garcia narra aquest relat. 

Els bolets estan al ben mig d'aquesta història. Però no uns bolets normals. La història ens du per el gust de cercar, trobar i degustar uns bolets un poc especials. Tal com es d'especial aquest relat d'Adrià Pons inclòs al llibre dels 25 anys de intensitat culinària del Restaurant Molí de Foc.