La Bona música 403g4k

Per mantenir i reivindicar el record de grans artistes volem commemorar alguns aniversaris de compositors que van néixer o ens van deixar fa un número més o menys exacte d’anys. Si per alguna cosa serveixen els aniversaris és per a recordar, és a dir tornar al nostre cor (el que vol dir recordar etimològicament) a algú de qui val la pena salvaguardar la memòria. Sigueu benvinguts a la bona música.

Us diria que poques coses hi ha més inexplicables, més irracionals i poderoses que l’amor. Potser l’experiència més potent o una de les més potents de la nostra vida, un terratrèmol d’emocions que ens sacseja, que ens puja al cel i ens pot fer baixar als inferns. Avui us convidem a ser testimonis d’una història d'amor, un dels milions que han existit i existiran, qui sap si en aquesta hi trobareu també algun bocí de la vostra vida, serà una història d’amor explicada amb la bona música.

Aquesta setmana escoltarem temes musicals que quan els descobrim pel nostre cervell corren rius de plaer.

La música de jazz, com la clàssica, fa una mica de respecte a l’oient no entès. És una música que no sempre entra a la primera, és una música complexa, amb ritmes gens fàcils de seguir, amb harmonies poc habituals i amb una component d’improvisació que allunya als no iniciats. El jazz és un estil que neix a finals del s. XIX al sud dels EUA, per tant, que compta amb una llarga història. I us puc dir que he trobat el guia ideal pel programa d’avui. Ell ens conduirà de la mà i amb les seves pròpies paraules pel món del jazz o si més no pels intèrprets que li són més afins. El nostre cicerone no és pas un músic sinó d’un escriptor, i no és ni europeu ni nord-americà, és japonès, però us asseguro que serà un bon amfitrió per acompanyar-nos. Ell és Haruki Murakami, una de les plomes més representatives de la narrativa dels darrers anys, un autor d’èxit que està vinculat estretament a la música. D’estudiant compaginava la carrera de literatura amb una feina en un bar de jazz, on es va fer addicte a aquest estil, arribat a obrir anys més tard el seu propi local de jazz el “Peter Cat”.

Cada música té una història i al darrere de moltes històries hi ha una música. Però avui farem un petit parèntesi (matís) en el nostre discurs arran d'un pensament del filòsof i escriptor Felix de Azua que ens ha cridat l’atenció i que diu que, segons ell, escoltar bona música també ens alimenta per ella mateixa, sense necessitat d’informació addicional. Azua deixa clar que no es refereix a la música de consum, de ball o popular, sinó de la bona música, que ats els anys, fins i tot els segles, ens continua emocionant. En aquest cas diu ell, és una música que explica una història per ella mateixa, una història potser diferent per cadascú de nosaltres, i que és impossible explicar en paraules. És, per tant, música inexplicable. Meravellosament inexplicable.

Us heu parat a pensar d’on prové la figura del drac? Per què la tradició ha triat aquest animal mitològic i no un altre fera més comuna (llop/lleó?) ¿Per que la simbologia del drac la veiem a gairebé totes les cultures? Aquesta és una pregunta que obre moltes incògnites i ens convida a capbussar-nos en hipòtesis excitants. Si voleu acompanyar-nos, farem ara mateix aquesta recerca, del bracet, no cal dir-ho, de la bona música!

La capacitat humana de superar les adversitats amb una energia i determinació que sovint semblen sobrehumanes. Exemples com els del físic Stephen Hawking, una de les ments més brillants del s. XX, de Helen Keller, que després de perdre la vista i la oïda en la infantesa va ser una brillant activista i escriptora o Nick Vuijick que tot i ver nascut sense braços ni cames és un brillant orador i conferenciant motivacional.

El at 22 de març, com cada any des del 1996 es va commemorar el dia de l’aigua, que l'ONU promou per prendre consciència de la rellevància del seu valor, de la importància del fet que totes les persones de tots els països en puguin disposar pel seu desenvolupament, i també es promou per la supervivència de totes les espècies i de la natura en general. Per això i les abundants pluges d'aquest març dediquem el programa d'avui a l'aigua.

Roma, sorgida fa mil·lennis de terres pantanoses, va arribar a ser la Ciutat més poderosa del món. Roma caput mundi. I a aquella imponent ciutat imperial, que encara s’endevina entre murs, escales, llambordes i columnes, la van seguir la Ciutat dels palaus renaixentistes, la de l'opulència potser excessiva de les seves esglésies i escultures barroques, I com sempre, hi podrem trobar el deliciós caos que avui mateix, com fa dos mil anys, impregna, dona vida a una de les ciutats més belles del món. Un museu viu, una exposició permanent de l'obra dels millors artistes i arquitectes de l’antiguitat. Cal visitar Roma per saber d’on venim, I de tant en tant, tornar-hi.

Fem un repàs històric de les dones artistes i les seves obres, que fins al s. XIX estava mal vist fins I tot que una dona es guanyés la vida interpretant música i es pot dir que no és fins al s. XX que no s’accepta plenament la capacitat femenina de crear música, de compondre obres originals.

Aquesta setmana ens endinsem en el misteri del qual la humanitat ha reflexionat molt, hi ha vida després de la mort? No hi ha fet més inquietant, terrible i inevitable que la mort, però la visió de la mort i del que hi pot haver després és divers… Avui ho rearem, no cal dir-ho, amb l'ajut de la bona música.

Aquesta setmana ens endinsem en el misteri del qual la humanitat ha reflexionat molt, hi ha vida després de la mort? No hi ha fet més inquietant, terrible i inevitable que la mort, però la visió de la mort i del que hi pot haver després és divers… Avui ho rearem, no cal dir-ho, amb l'ajut de la bona música.

Les fronteres són per tot arreu. També en el món de l’art i de la música. Adorem la música que ens agrada, el nostre estil de música, el que creiem que és l’únic que val la pena. Ho fa L’amant de l’òpera que mira amb condescendència a tots aquells que no són fans de les grans veus, el freaky de la música barroca que no escolta res més que música antiga. O l’aficionat al jazz que creu que Charlie Parker és Déu i tot el que es va fer abans i després d’ell no mereix ni existir, o el rocker de tota la vida, o el que estima la salsa, el folk, el pop… Etc   

Els preliminars són importants, diuen els sexòlegs. La preparació prèvia és imprescindible, diuen els esportistes. Sigui a l’esport, en una activitat intel·lectual o artística, un bon entrenament és bàsic per assolir un bon nivell. I en les nostres relacions íntimes el tema dels preliminars és bàsic. Sempre és important preparar-se, escalfar, entrar en situació, per donar el millor de nosaltres mateixos. També en la música. Doncs bé aquesta preparació prèvia ja fa segles que es va convertir en una forma musical amb nom propi: "El Preludi".

Hi ha ciutats que tots associem amb la gran música. Diem Viena, París o Londres i se'ns venen al cap noms de grans músics i compositors que hi van viure i treballar. Ciutats on la vida musical ha estat i és d’una intensitat i qualitat inigualables. Doncs avui, amics i amigues, us proposo ampliar la vostra llista de ciutats musicals amb una que potser no us ve al cap d’entrada: Hamburg (coneguda també com la porta d'Alemanya).

Aquesta setmana relacionem el programa amb l’escriptor Jorge Volpi ha publicat recentment una història de la imaginació humana sota el títol de La invenció de totes les coses on aprofundeix en l’impacte que ha tingut la imaginació en la creació d'humana i en la nostra manera d'entendre la vida. Un llibre que ens ha estimulat a parlar avui de la força de la imaginació en l’art i també com podeu imaginar, en la bona música.

Ara que comencem un nou any i molts de vosaltres ho heu fet a ritme dels valsos del concert Vienes de cap d’any, seria un bon moment per a regalar-nos amb una seleccio de valsos, com si fos un bombo merescut. Aixo si, no hi haura ni tan sols un vals dels Straus , ni -m’atreviia a dir- ni un vals per ballar ni cap vals gaire conegut. Que hi haura doncs? Valsos, si, pero sobretot , ja veureu , Bona música.

L’escriptor i filòsof nord-americà Henry David Thoreau va ar-se dos anys, dos mesos i dos dies en una minúscula cabana que ell mateix havia construït al mig del bosc, a prop de l’estany Walden, en un paratge idíl·lic i remot de l’estat de Massachusets. Avui aquest filòsof americà ens servirà de guia per a fer una selecció musical que ens apropi a la natura o si més no fer nostres els sentiments que la natura ha evocat en alguns artistes, sobretot aquells que hi han buscat refugi espiritual, una curació o fins i tot, una redempció. Avui la natura serà present a través del pensament d’aquest filòsof americà i també, ja sabeu, de la Bona música.

Aquesta setmana el mateix Quincy Jones ens fa un repàs a la seva vida amb la veu d'en Lluís Bonamusa.

El Haiku segons aquest autor és senzillament descriure el a en un lloc en un moment donat. Però no és tan senzill, hi ha regles, el poema ha de tenir 17 síl·labes repartides en tres versos sense rima. Han d’expressar sentiments en vers la natura i habitualment fan referència a l’estació de l’any. Avui us plantegem si existeixen els Haikus musicals, és a dir, aquelles peces que tot i tenir una molt curta durada ens causen una forta impressió a l’esperit. Perquè no sempre serà necessari una òpera de quatre hores o una simfonia d'hora i mitja per tocar-nos l’anima.