Santa Mònica Ràdio 1b203w

Metamorphora és una proposta de construcció en viu d’un futur sonor i visual proper en diàleg present amb el at sonor recent, per guitarra processada, sons electrònics i imatges fractals de Clara Garí i processats en temps real. Guitarra i generació de sons i imatges, Josep Manuel Berenguer. La música, tan per qui la fa com per qui en gaudeix de l’escolta, com qualsevol altra producció cultural, és, en gran part, fruit del diàleg amb la memòria. Aquesta proposta explora diversos aspectes d’aquesta qüestió relacionats amb la consideració de les possibilitats generatives de la improvisació àudio-visual en termes de diàleg amb la memòria sonora recent. Proposa una interacció entre el moment present i el bagatge immediat d’esdeveniments musicals que l’intèrpret i els assistents acaben de viure durant la pròpia sessió d’improvisació. Aquesta idea, aplicada de manera conscient, converteix la improvisació en una experiència de diàleg ric entre at immediat i present, que, anticipador del futur immediat, planteja capes de profunditat tant per als intèrprets com per als oients. Amb la participació de Miquel Jordà entrevistant Josep Manuel Berenguer.

Dr. Truna (Andrés Blasco Ramos) "La possibilitat de multiplicar-me o “el do de la ubiqüitat”, ha estat alguna cosa que em fascina des de nen. La idea de poder multiplicar-me en una actuació en directe em permet fondre la invenció sonora com “luthier-electrònic” i la interacció amb imatges de mi mateix manipulant aquests nous instruments. "Aquest “Trio Truna” em permet jugar amb el “play-pause-stop” de dos lectors de DVD connectats a dos projectors de vídeo i al mateix temps tocar “in-situ” el meu violoncel modificat de manera electrònica, per una altra invenció anomenada 'Maleta-Màgica'. Donant-me noves possibilitats d'interacció, composició i improvisació amb enregistraments de mi mateix, manipulant els meus dos instruments inventats: "Toro-Còsmic i 'Faristol del Futur'. "Aquests nous instruments tenen una tímbrica completament pròpia, són el resultat d'un procés llarg de reciclatge de materials i d'experimentació de més de 30 anys, per buscar un so que m'identifiqui. De fet són instruments que segueixen en procés i canvi fins i tot a dia d'avui". Enllaços d’interès: https://triotruna.blogspot.com/ https://dr-truna.blogspot.com/ https://www.youtube.com/channel/UCfI_BkQ410SXKpc0gWLPBnA https://dr-truna.bandcamp.com/music https://vimeo.com/9458837

El pes el fum és un treball del duet format pel músic Riccardo M. Spiritini i el dibuixant Pedro Strukelj Elgarte on les presencias sonoras i visuals exploren diversos plans de confrontació i transparència. Ficats a la tossuda missió d'existir, aquests dos creadors investiguen un llenguatge arrelat al plaer dels materials tàctils i analògics, en un possible diàleg amb la història. Per aquesta sessió centren la seva atenció al fum que fa 15 anys va causar la mort de 49 nadons a la “Guardería ABC”, a la ciutat mexicana d’Hermosillo. Un fet on moltes capes de corrupció i silenci es mantenen i encara avui esperem justícia. Un traç cal·ligràfic estimula l'aparició d'una família de sons i una freqüència és interpretada amb una línia, una taca o una mena d’escriptura. De sobte, sorgeix un món de sonoritats de cordes i percussions elèctriques obtingudes amb el Tarcordium® (instrument dissenyat i realitzat per Spiritini) que s'uneixen amb les tintes i els graffiti i carbó, en un flux d'imatges i música portat per la intuïció i la llibertat. Esclats i línies, silencis i cants arcaics. Amb la participació de Miquel Jordà entrevistant Riccardo Massari i Pedro Strukelj, i acció sonora visual final.

Posthumous Gift és l’últim disc en solitari de Pablo Selnik i el primer a flauta sola, gravat rodejat de plats, campanes, gongs i timpanis i recollint les ressonàncies que la flauta efectua en elles. Editat el 2024 per HeraCorp en format casset, ofereix una metamorfosi en directe usant la guitarra com a complement generant drons y textures, i creant un univers de sonoritats contrastant elements a priori antagònics com la cruesa, allò sofisticat, allò acústic, els efectes, el minimalisme i el multitasking. Amb Miquel Jordà.

SOLOT, projecte en solitari de Ramon Prats, es presenta com un concert de bateria sola en què el moment o la sonoritat de la sala són tan importants per la música com qualsevol altre factor. La memòria actua d'eix vertebrador, ja sigui la del propi músic o la de l'oient. L'atenció, el record, la percepció o la vibració de l'aire són elements de qualsevol fet musical, i en el SOLOT aquests elements no tenen una jerarquia preestablerta. Què s'ha d'entendre? què s'ha d'escoltar? què s'ha de saber? són preguntes que sovint se'ns presenten, però que potser el més temible és pensar que cap d'elles té resposta. La resposta som nosaltres, gravem a la nostra memòria l'experiència del moment viscut, com una llavor en un terreny fèrtil, que al llarg del temps va creixent, es va transformant entre el record i l'oblit. ___ Ramon Prats ha destacat com a músic col·laborant amb figures com Lee Konitz, Maceo Parker, Mats Gustafsson, Axel Dörner o Esperanza Spalding. Guardonat amb premis com Músic de l'Any i Grup de l'Any per l’AMJM o Enderrock, el seu impacte s'ha estès internacionalment, amb actuacions arreu. La seva empremta musical transcendeix fronteres, consolidant-lo com una destacada figura en el món del jazz contemporani i de la música improvisada.

neOanderthal és un experiment musical, sonor i social. És un Liveset tot tocat en directe, sense loops, basat en un kit d’instruments autoconstruïts a partir d’objectes rigorosament reciclats i tocats manualment mitjançant diferents tècniques. Es proposa un directe d’una hora que es mou entre sonoritats misterioses, rítmiques, industrials, ambient, techno i una general exploració d’experiència hipnòtica, trance, amb especial atenció a l’estudi del so orgànic i la investigació i el descobriment de l’univers sonor ofert pel materials. El projecte intenta redescobrir les sonoritats electròniques arribant a elles des de la base a allò orgànic, a través d’instruments i elements bàsics i primitius en lloc de sintes, samplers i caixes de ritme. I l’humà en lloc del seqüenciador. Montserrat Marfany finalitzarà la sessió amb una acció sonora. 17.04.2024

L’Aquòfon és un innovador generador de so electrònic de creació pròpia, activat mitjançant la percussió de gotes d’aigua. El sistema de degoteig recrea les enormes possibilitats de la polirítmia aleatòria de la natura i ens permet composar en temps real tota una gamma de fantasies sonores úniques, efímeres i irrepetibles. La Sonata del Somni és una proposta relaxant en què s’exploren les possibilitats sonores del sistema autòmat a través de la seva pluja musical pausada, combinada amb diferents escales musicals d’orient. L’obra està concebuda com un viatge sonor i com un oasi contemporani per a tots els públics. Troba la seva inspiració en sons de la natura i neix amb la intenció d’invocar a la calma. Representa un homenatge als estats flotants, a la frontera entre la vigília i l’estat de somni, al moment especial en què cada espectador completa amb la seva imaginació, el silenci entre les gotes. L’Aquòfon és una creació de Parto. Parto són LAR Legido i Patxi Valera.

Lluna Sonora és un projecte plàstic sonor, continuador d’experiències anteriors d’improvisació musical amb dibuix en directe. L’artista Joma pinta, percudint amb les mans, sobre un goliart de bateria amb aigua i pigment, totalment integrat al grup musical. El resultat és recollit per una càmera situada a l’interior del goliart i projectat com una gran esfera en una de les parets de la sala. Un imponent disc hipnòtic, com un gran planeta, presideix l’actuació com una veu més. JOMA: percussió visible Miquel Jordà: saxo, electrònica i infrainstruments

Aquàtica, una sèrie d’hidròfons introduïts en garrafes plenes d'aigua, registren els sons que produeixen unes bombolles d'aire en el seu interior. Les diferents fonts de so i una pressió d'aire relativament baixa donen com a resultat no sols una varietat de sons aquàtics, sinó també una gruixuda capa de drons que gairebé sona com a música electrònica. Barregem aquests sons manualment en un concert d'uns 20 minuts. Després del concert, el públic pot acostar-se a la instal·lació i escoltar els sons de prop. Amb la participació de Miquel Jordà entrevistant a Peter Bosch, i l'acció de Adelaide Maresca, que consistirà en una interpretació al voltant de l'instal·lació Aquàtica: aigua, so i moviments a l'espai.

El Gremi d'Espais, amb Manuel Delgado, partint de la idea de la saturació d'imatges que vivim actualment, proposa parlar de les etnografies resultants de les Observacions Situades realitzades pel gremi durant la seva residència celebrada des de setembre de 2022 fins a Juliol 2023 a Santa Mónica. A partir dels experiments fets per el Gremi d’Espais amb el dispositiu Observacions Situades, es proposa una xerrada amb la participació de Manuel Delgado, antropòleg i professor titular de l’Universitat de Barcelona, per pensar en els estudis etnogràfics en l'era de la saturació d'imatges. A partir de situar la gravació del podcast a l'Espai Mòniques i utilitzar-lo a manera de cabina radiofònica i d'aparador a les Rambles, s'activarà l'acció d'una observació situada conduïda per Anna Solanilla i Pedro Bennaton amb la participació de Manuel Delgado. El focus d'aquesta sessió de ràdio, l'observació situada, girarà a l'entorn l'experimentació que estan desenvolupant plegats els components del gremi en residència. A partir de l'observació situada i implicant-hi els vianants de les Rambles volem fer un podcast etnogràfic i a temps real. Per fer aquest podcast s'instal·laran micròfons a l'Espai Mòniques i altaveus a la terrassa perquè els vianants puguin sentir el que s'està gravant. El Gremi d'Espais té interès a incidir, delicadament, en els aspectes formals, de disposició espacial de l'enregistrament del podcast. És a dir, com incidir en la dramatúrgia del podcast des de l'espai i compartir la seva investigació sobre estratègies per a l'observació i percepció urbana.

Si les imatges han estat sempre una de les nostres eines més efectives per conèixer i relacionar-nos amb el món, què a quan la multiplicació exponencial d’imatges acaba fent el món incomprensible? Què a quan ja no som els humans qui mirem les imatges, sinó les màquines, els satèl·lits o els algoritmes qui ens mira a nosaltres? Ens plantejarem quines estratègies podem adoptar per desaprendre a mirar en un món saturat d’imatges.

Un programa que no pot sortir bé de cap manera. Error de Lectura és un programa on la locutora Antònia Folguera s’enfronta a una sèrie de reptes d’improvisació en directe que tenen tots els números per sortir malament amb un objectiu: encertar-la gaudint, fent ràdio en viu.

Conversa entre teixits. En els episodis de podcast de TRAMA es busca cristalitzar en paraules allò que explorem a través d’encarnar diverses pràctiques artístiques, i pensar a través de crear quelcom juntes. En els capítols anteriors hem abordat temes sobre allò elaborat a través de la práctica artística. Eines provinents del grup de mutu, l’elaboració de traumes i ferides, i les ressonàncies amb les feines d’altres dones artistes son alguns dels temes recorrents en el nostre podcast. En aquest episodi celebrem que fem un any treballant plegades, reemprendrem l’experiència amb les integrants que ens acompanyen des de l’inici, i farem una reflexió i valoració de l’experiància. Com és una sessió de comiat, valorem el fet que la sessió sigui a l’Espai Mòniques de cara al carrer, d’aquesta forma col·locarem imatges de les obres realitzades, dos vídeos acabats i també relitzarem un exercici a través de la paraula “dispositiu”, imaginant-nos les formes i elements necessaris perquè TRAMA es multipliqui a través d’altres comunitats i anys per venir. Amb la participació de la psicòloga Dina Agra i les participants de TRAMA

Xerrarem amb els ballarins i coreògrafs Cris Blanco, Aimar Pérez Galí i Andrés Corchero sobre les imatges en què s’han inspirat per a les seves creacions i també sobre aquelles imatges que queden al seu cos de totes les coreografies que han at per dins seu.

Conversa i sessió experimental sonora a partir dels materials recol·lectats del procés Sonificació-animisme Humana|Maquina|Salmorra amb Oscar Martín (Noish), enregistraments de les activacions de La cuina ambulant i sorolls estomacals en directe. El Gremi de Gastronomia us convida a escoltar atentament al costat d'Oscar Martín (Noish), els registres del procés humane-máquine-salmorra i explorar així, el nutritiu i sonor dels vincles i re-fluxos amb l'entorn que co-habitem.

Modular el caos. El soroll és simultàniament interferència i discurs, caos i ordre, catarsi i regulació, objecte i subjecte. És un i són molts. És, sobretot, una modulació cultural i política.

La viola de roda és un instrument molt antic. La seva història es remunta abans de l’any 1000 i s’ha tocat, es toca i es tocarà en tota mena de contextos arreu del món. Instrument atemporal, ofereix unes possibilitats sonores inesgotables. No és només la curiositat o l’estranyesa allò que fa que hom se senti atret per la viola de roda sinó també pel seu so misteriós, peculiar i insòlit. Creació i improvisació: un repertori en què podreu escoltar cançons tradicionals reelaborades i composicions pròpies. Sentireu com en Marc Egea a de la música més de tall popular al jazz i el rock. Sentireu, en resum, allò que mai no heu sentit i moltes coses més.

A partir de situar la gravació del podcast a l'Espai Mòniques i utilitzar-lo a manera de cabina radiofònica i d'aparador a les Rambles, s'activarà l'acció d'una memòria sobre les activitats del cicle Perdre el temps per guanyar espai, una col·laboració dels Gremis d’Espais, Comunicació i Participació, situada i conduïda per Anna Solanilla, Irena Visa, Diana Rangel i Pedro Bennaton. Perdre el temps per guanyar espai cicle dins dels continguts d’Utopia Rambles, organitzat entre les Mòniques del Centre d’arts Santa Mònica i l’OACU, que proposa relacionar-se amb l’obra, pràctica i teórica, de sco Careri. A partir de enregistraments de so, deposicions i testimonis, amb la possibilitat d'involucrar els transeüntsde les Rambles, volem fer un pòdcast etnogràfic i a temps real. Per fer aquest pòdcast s'instal·laran micròfons a l'Espai Mòniques i altaveus a la terrassa perquè els vianants puguin sentir el que s'està gravant. Tot el públic se va a trobar al carrer, però es pot convidar algú per entrar a l'espai. Els Gremis d'Espais, Comunicació i Participació tenen interès a incidir, delicadament, en els aspectes formals, de disposició espacial de l'enregistrament del podcast, de la memòria sobre una experiència, o experiències diferents, d’enregistraments de so, deposicions i testimonis. És a dir, com incidir en la dramatúrgia del podcast des de l'espai i les activitats del cicle Perdre el temps per guanyar espai per compartir les investigacions sobre estratègies per guanyar, o almenys intentar fer-ho, l’espai urbà.

Tendrás que hacerlo de cualquier manera és, abans de res, un crit lleu i subtil que celebra la importància de conquistar l'inútil. L'activitat s'apropia, així, de les paraules que usa Werner Herzog per a descriure aquella pulsió interna que no coneix límits, que es dibuixa i desdibuixa incessantment en el seu camí cap a allò que es desitja. S'uneixen, d'aquesta manera, la necessitat de conquistar allò que a ningú més importa amb la determinació de fer-ho de qualsevol manera. És agradable pensar que tots, en algun moment, ens hem definit (o ens definim encara) com a conqueridors d'empreses, que amb el temps, es revelen en el seu caràcter inútil. Empreses que, a més, deixen darrera seu una sèrie de rastres, que tant poden perseguir-nos com abrigallar-nos, conformant el nostre arxiu personal de l'impossible, la nostra inevitable "arqueologia de l'inútil”. Aquest taller/podcast està pensat, especialment, per a aquells que no són capaços de desfer-se d'aquests objectes. Crearem un espai en el qual tindran una segona vida a partir de les nostres veus.

En l’era del capitalisme neoliberal i del 24/7 molt sovint se’ns insta a no dormir o a dormir poc, ja sigui per poder respondre a les múltiples exigències de productivitat que ens assetgen i que configuren la nostra vida, o també, a vegades, per intentar dotar de sentit aquell temps lliure, escàs, residual, que ens queda al marge del treball. En aquest tercer capítol de Tantes nits sense dormir hem convidat al programa tres creadors, Roger Bernat, Irene Visa i Pau Masaló, que han desenvolupat recentment propostes escèniques que aborden el tema de la son i del descans, així com les relacions entre el cansament i el treball, i que reivindiquen el dormir com un possible acte de restisència i de contestació a les demandes del món laboral i del capital. Irene Visa i Pau Masaló ens parlen de Ciutat dormitori, i Roger Bernat de la seva Dormifestació. Amb la col·laboració de Neus Masdéu. Amb cites de textos de Roger Bernat i Roberto Fratini vinculats a Dormifestació, i del guió de Pau Masaló i Irene Visa Ciutat dormitori; amb extractes d’àudio de la gravació videogràfica de Ciutat dormitori (Teatre Lliure i Contenidos superfluos. Amb fragments dels emes musicals While you were sleeping i Ash Wednesday, d’Elvis Perkins. Aquest projecte ha comptat amb el de les Beques Barcelona Crea 2021 de l'Ajuntament de Barcelona.