Quanta, quanta IA 6t203v

A Quanta quanta IA!, parlem de com la intel·ligència artificial ha revolucionat el món de les comunicacions. Karina Gibert, directora de l’IDEAI, conversa amb Sergi Abadal, doctor en arquitectura de computadors, que ara treballa en àrees especialitzades en IA i computació quàntica. La xarxa està evolucionant per ar un nombre cada cop més gran de dispositius connectats i la IA pot millorar les infraestructures que ho en, fent que les connexions siguin més eficients i sostenibles. La IA també és capaç d’identificar patrons anòmals que no es podrien preveure d’una altra manera. L’eficiència energètica: clau per al futur de la IA El doctor Sergi Abadal destaca que un dels principals reptes en les xarxes de comunicació i la intel·ligència artificial (IA) és millorar-ne l’eficiència energètica, ja que els models d’IA com ChatGPT consumeixen molts recursos. Comenta que el futur se centrarà no només a fer la IA més precisa, sinó també a fer-la més eficient. De fet, espera que en aquest camí cap a la sisena generació d’internet i mòbil aquest problema es pugui resoldre i reduir les emissions que comporten les connexions.

L’últim estudi TIC a Catalunya ens mostra que hi ha un 9 % de dones tecnòlogues i “això és molt greu”, afirma Karina Gibert, catedràtica de la UPC i directora del centre d’investigació Intelligent Data Science and Artificial Intelligence (IDEAI). Fa anys que la Karina treballa per reduir la bretxa de gènere en el món de la tecnologia. Segons ella, el fet que no hi hagi dones en els equips que dissenyen la intel·ligència artificial i a la informàtica en general és alarmant. Per exemple, Amazon va entrenar una intel·ligència artificial de selecció de personal que només promocionava homes i la van haver de retirar. Karina Gibert és fundadora de l’IDEAI, el centre de recerca Intelligent Data Science and Artificial Intelligence de la Universitat Politècnica de Catalunya (IDEAI-UPC) que ha dissenyat un curs en línia i gratuït, que es diu CiutadanIA. Els curs ensenya els conceptes més bàsics sobre la IA i la seva imatge és precisament la d’una nina que es diu Icàtia. “Icàtia representa una nena entre 3 i 5 anys, l’edat en què les nenes perden interès per la tecnologia i volen ser princeses”.

La intel·ligència computacional és l'especialitat de la convidada de Quanta quanta IA, la investigadora Àngela Nebot, catedràtica en IA de la UPC. "Parlem d'un camp de la informàtica i la intel·ligència artificial que intenta resoldre problemes inspirant-se en el funcionament del cervell humà i les regles de la naturalesa, fent servir algoritmes senzills per trobar solucions òptimes en lloc d'algoritmes precisos com fa la informàtica clàssica. El pare de la lògica difusa és Lotfi A. Zadeh: la seva teoria permet tractar amb informació imprecisa o ambigua, i ha estat àmpliament utilitzada en aplicacions pràctiques com els electrodomèstics, sistemes de control industrial i sistemes d'inferència en medicina. "Si les màquines raonen o no, depèn de com defineixis la paraula raonament", diu Àngela Nebot. Hi ha qui pensa que el raonament és exclusiu dels humans perquè les màquines no entenen l'objecte del raonament. Però sí que són capaces d'aplicar una lògica, un model matemàtic o de probabilitat que la fa arribar a un resultat a partir d'uns fets inicials.

La IA està transformant la indústria creativa, accelerant processos creatius, obrint noves possibilitats per a la creativitat en camps com la música, el cinema, la televisió, l’art, el disseny i la literatura. A ‘Quanta quanta IA!’, Karina Gibert, directora de l’IDEAI, conversa amb Ferran Marqués, enginyer en Telecomunicació i investigador de l’DEAI sobre diferents experiències en la cocreació artística amb IA. Segons Karina Gibert, tal com està enfocat el programa AI and music, del Sónar, no hi ha espai per a prescindir de la música. “Tot el procés creatiu es basa en el diàleg entre l’artista i el que fa la intel·ligència artificial”. La IA, una eina per potenciar la creativitat Ferran Marquès explica tres projectes de col·laboració i diàleg entre enginyers, científics i artistes, dividits en tres àmbits: Escoltar, Llegir i Veure. A Escoltar, el pianista Marco Mezquida va interactuar amb una eina que escoltava el que ell tocava i li proposava paisatges musicals. A Llegir, la DJ Aus va proposar un “back to back” amb la IA per crear conjuntament una sessió musical. I, a Veure, es va establir una col·laboració entre una ballarina, Kiani del Valle, i Hamil Industries per crear l’espectacle ‘Engendered otherness’. L’expert: Ferran Marquès enginyer en Telecomunicació professor a l’Escola de Telecomunicació i a la Facultat d’Informàtica de Barcelona investigador a l’IDEAI la seva recerca de centra en el “machine learning” i “deep learning”

A 'Quanta, quanta IA!' parlem de com funciona la intel·ligència artificial ubiqua, que és la que s’integra de múltiples formes a la nostra vida quotidiana. En l’àmbit urbà, la trobem a les "ciutats intel·ligents", com Barcelona, amb múltiples exemples: sistemes de monitoratge de consum d'electricitat i aigua i llum que envien dades a un servidor central. El sistema de sensors dels ajuntaments per controlar el trànsit i si cal, canviar la prioritat semafòrica. O bé, els mateixos sensors de Google —que són els nostres mòbils— per fer el seu propi mapa de trànsit. La base de les ciutats del futur serà la integració de totes aquestes IA de forma coordinada.  La IA distribuïda "es basa en el desenvolupament de solucions distribuïdes per a problemes complexos", segons Javier Vázquez, professor titular de la Universitat Politècnica de Catalunya i investigador del  centre de recerca de la UPC en intel·ligència artificial, l'IDEAI. Per exemple, sistemes de conreu amb sensors de temperatura i humitat que activen el sistema de reg en funció de les dades, plantes industrials on robots interactuen i col·laboren amb diferents tasques amb els humans o ciutats amb taxis autònoms. L'expert: Javier Vázquez professor titular de la UPC i investigador de l'IDEAI  la seva recerca se centra en sistemes computacionals distribuïts  mecanismes de control i monitoratge   modelatge de valors i normes socials per a sistemes computacionals

La recerca en el processament de veu avança ràpidament. Hem at en poc temps de veus robòtiques i planes a veus que imiten l’entonació, la modulació i aviat també les emocions dels éssers humans. Un dels pioners en la recerca en matèria de veu i IA és Javier Hernando, doctor en enginyeria de telecomunicacions per la UPC i director de recerca en tecnologies de la veu del Barcelona Supercomputing Center. Hernando va començar a investigar la generació de veu als anys 80 i, en aquests moments, treballa en la caracterització de locutors: el reconeixement d’emocions a través de la veu, l’estat de salut, el sexe, l’edat, l’idioma i dialecte. La síntesi de veu ha millorat tant que s’ha de ser un expert per reconèixer que no és humana, estem a nivells d’imitació molt alts” Javier Hernando, director de recerca en tecnologies de la veu del Barcelona Supercomputing Center La IA ja es podria fer servir en doblatge o per exemple per a la traducció simultània al Parlament Europeu, segons Belén Alastruey, graduada en Matemàtiques per la UPC, màster en Tecnologies Avançades de la Telecomunicació a la mateixa universitat i que ha treballat per Apple, Amazon i Meta. “El que necessites són moltes dades“, diu la Belén. La IA generativa funciona per estadística. Els sistemes actuals han llegit molts textos i han escoltat moltes veus i poden contestar amb allò que la persona espera i que la màquina troba que és el més raonable. Una IA més sostenible En poc temps, la recerca en IA ha agafat velocitat, però per continuar avançant té un repte important a superar: la sostenibilitat. La IA no és tan neta com sembla: actualment es treballa en recerca amb “màquines monstruoses, enormes als pols, sota el mar i consumint molta energia“, explica Javier Hernando. Els esforços se centren a aconseguir màquines que no consumeixin tanta energia, que siguin més petites, en definitiva, sostenibles. Els experts: Javier Hernando y Belén Alastruey Javier Hernando doctor en enginyeria de telecomunicacions de la UPC catedràtic del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions director del Centre de Recerca de Tecnologies i Aplicacions del Llenguatge i la Parla (TALP) de la UPC membre d’IDEAI-UPC director de recerca en tecnologies de la veu del Barcelona Supercomputing Center (BSC-CSN) Belén Alastruey graduada en Matemàtiques a la UPC Màster en Tecnologies Avançades de la Telecomunicació investigadora del processament de veu ha treballat a Apple, Amazon i Meta Premi DonaTIC 2022

La intel·ligència artificial representa un canvi disruptiu per a la humanitat que genera moltes incògnites. I com a sovint, els humans vivim amb inquietud el moment d’enfrontar-nos a allò que ens és desconegut i difícil d’entendre. Per Karina Gibert, directora de l’IDEAI i presentadora de ‘Quanta, quanta IA!‘, “cal saber quan interactuem amb una IA, perquè està present en el nostre dia a dia i potser no en som prou conscients“. Karina Gibert és la creadora de CiutadanIA, un curs gratuït dissenyat per fer accessible la comprensió de la intel·ligència artificial a un públic ampli i sense formació específica prèvia en la matèria. On es troba la IA a la nostra vida quotidiana? Fa servir la intel·ligència artificial, per exemple, un assistent de veu com la Siri o qualsevol altre quan enregistra el que parlem, processa el discurs i ens envia anuncis a través de Facebook. O l’Alexa, que fa servir la mateixa tecnologia basada en el llenguatge i la parla. El GPS del mòbil, que resol problemes de planificació. L’aspirador Roomba porta un sistema de visió artificial intel·ligent. I quan fem una cerca a Google, una IA selecciona les nostres preferències i ens mostra un petit volum d’informació del total. Quins són els principals riscos de la IA? La manca de transparència és un dels riscos de la IA. La IA generativa no és transparent: fa càlculs molt complicats i complexos que donen un resultat, però no el sap argumentar. Per això quan es parla que la IA entri en els processos de , a la presa de decisions, a la gestió del món, cal anar molt amb compte. La IA es basa en models, versions simplificades de la realitat. Segons Karina Gibert, “els models no són perfectes i van associats a un marge d’error, existeix una capa d’incertesa associada a la IA que no es pot obviar“. Com hem d’actuar davant la IA? No delegar la presa de decisions en la intel·ligència artificial La IA ocupa un espai de col·laboració, ens ajuda a resoldre problemes, però els responsables de prendre decisions som nosaltres, els humans. Identificar on actua la IA Cal saber quan interactuem amb una IA que té un impacte en les nostres vides. Per exemple, si demanem un crèdit i el banc el denega tenim dret a saber si ha intervingut la IA i amb quins criteris, per poder-nos defensar si és el cas. Ser prudents amb les nostres dades Quan una IA actua, s’entrena amb les nostres dades. Quan baixem aplicacions al mòbil i acceptem “cookies”, estem autoritzant l’accés de l’aplicació al nostre Google, a es, fotos, ubicació. Tota aquesta informació podria servir un dia perquè no em donin la beca menjador pel meu fill. Karina Gibert, presentadora de ‘Quanta, quanta IA!’ catedràtica de la UPC doctora en informàtica especialitzada en IA directora de l’IDEAI degana del COEINF assessora de governs en ètica de la IA i transformació digital