L'Arrabassada 272j30

Avui l’Arrabassada torna a Girona, la Florència de Catalunya que s’assembla tant, però tant a Florència, que ja té el dubtós honor de coprotagonitzar amb Barcelona el documental ‘Expats’. Fa uns dos anys vam fer un programa aquí i el públic encara no sabia què eren les cafeteries franquícia com el Vivari o el 365. En aquest breu temps que ha at podríem dir que, malauradament, Girona gairebé ha avançat Barcelona pel que fa a gentrificació. I sabeu com l’ha avançat? En bicicleta i per l’esquerra, perquè tot i que hi ha un govern liderat per l’esquerra independentista a la ciutat, almenys de moment sembla que no s’hi pugui fer gaire cosa per evitar aquesta gentrificació. I coses com aquesta són símptomes del que precisament parlarem avui. Avui parlem de l’esquerra al poder, dels límits que hi ha a l’hora de governar i de si realment es poden canviar les coses des de les institucions o, per contra, tot està muntat perquè no canviï res. Quina ha de ser l’estratègia de l’esquerra anticapitalista, governar o estar a l’oposició? Les reformes també poden ser revolucionàries? Per què quan l’esquerra governa acostuma a ser decebedora? Quins són els límits que es troben els polítics que volen canviar les coses quan arriben al poder? Es pot ser purista ideològicament sense caure en la irrellevància política? De tot això i molt més parlarem amb el nostre convidat de luxe, el primer alcalde que oficialment a per l’Arrabassada. Sí, d’acord, és cert que el poble que governa amb prou feines arriba als 1.000 habitants, però continua sent un il·lustríssim senyor alcalde, té un bastó ben guapo que ho acredita i, a més, és de la CUP. Potser el coneixereu per ser un dels pocs membres d’aquest partit que aquest estiu es va adonar que al segle XXI fer vídeos a les xarxes és més efectiu per arribar als joves que no pas fer manifestos de quinze pàgines parlant de les conseqüències del gir neoliberal tardocapitalista neofeixista. Té un accent gironí que enamora, parla amb claredat i concisió, és joveníssim, és cantant i, a més, porta arracada. És el Carlos Cuevas, però millor. A més, respondrem les qüestions del públic i l'Iñaki i el Marc simularan un ple de l'ajuntament de Cervià i posaran contra les cordes a l'il·lustríssim alcalde. Les parts: 0:00 - Intro 6:31 - Reforma o revolució 45:41 - Preguntes ràpides 1:03:46 - El Tomb 1:17:05 - El consultori 1:22:53 - La secció de l'Iñaki i el Marc 1:38:26 - Comiat Segueix el pòdcast que es a de frenada a totes les plataformes:

The Wall Street Wolverine, Andrew Tate, Alvise Pérez, Roma Gallardo, David Santos, un Tio Blanco Hetero, Álvaro Reyes o, fins i tot, Jordi Wild. Si no coneixeu cap d’aquests noms, enhorabona, probablement no teniu els calçotets cagats i, per tant, no sou misògins o, per contra, potser sí que ho sou, però simplement sou massa boomers per conèixer-los. Aquests homes que acabem d’esmentar són alguns dels personatges que de forma més o menys explícita formen part de l’anomenada "masclosfera", un conjunt de webs, fòrums, persones i contingut a internet que s’oposa frontalment al feminisme, promou la misogínia i defensa una masculinitat i uns rols de gènere tradicionals. Segons la concepció dels integrants de la "masclosfera", el col·lectiu realment oprimit a la societat són els homes i el feminisme és una mena de conxorxa sistèmica que els perjudica. I deveu pensar: estan tarats, en deuen ser quatre, oi? Doncs les dades ens diuen que no tant, perquè la majoria d’adolescents i de joves homes opinen que s’ha arribat massa lluny amb el feminisme i consumeixen aquest tipus de contingut. Per què els nanos cada cop pugen més reaccionaris? Qui són els incels i què vol dir tot l’argot de la sèrie "Adolescence"? Per què a les xarxes triomfen tots aquests personatges masclistes? Cal fer autocrítica també des de l’esquerra i el feminisme? Com de masclista és el sistema judicial espanyol? De tot això i molt més parlarem avui amb la nostra flamant convidada, que no només és advocada penalista especialitzada en violències masclistes i, per tant, molt més intel·ligent que nosaltres tres, sinó que també és criminòloga, escriptora, docent i podríem dir que experta en prevenir la violència de gènere. La Carla Vall és una de les persones amb el cervell més gran que ha at per l’Arrabassada i una dona que, amb la seva feina, fa tot el possible per protegir els drets de les dones i, per tant, els drets humans. A banda de l'editorial de periodisme xampany de l'Oriol, l’Iñaki posarà a prova el coneixement de la nostra convidada sobre grupuscles d’homenots i el Marc mirarà de reeducar els joves que es creuen mascles alfa. Les parts: 0:00 - Intro 5:31 - La masclosfera 30:24 - Preguntes ràpides 44:58 - El Tomb 1:00:09 - La tertúlia 1:25:26 - La secció del Marc 1:43:14 - La secció de l'Iñaki 1:50:49 - Comiat Segueix el pòdcast que es a de frenada a totes les plataformes

🤝 Fes-te'n mecenes i gaudeix dels avantatges! https://larrabassada.aixeta.cat/ Incendis a les catenàries, rescats enmig de les vies, vagons atapeïts en hora punta, retards eterns que fan perdre anys de vida, cancel·lacions del servei sense cap avís als usuaris, vagues espanyolistes de maquinistes, sabotejaments o argentins improvisant amb un altaveu enmig dels vagons. Rodalies és un caos, és un desgavell, l’excepció s’ha fet norma, i el menys habitual ara és que el servei funcioni correctament. De fet, Rodalies és probablement el principal desencadenant de depressió i ansietat a Catalunya juntament amb el capitalisme, l’especulació immobiliària i l’últim disc dels Tyets. Cada setmana, gairebé cada dia, els usuaris de Renfe pateixen les conseqüències de dècades de manca d’inversió i deixadesa i, al capdavall, les conseqüències de ser ciutadans de segona. Perquè sí, estimats oients, Rodalies és un d’aquells pilars fonamentals de l’Estat espanyol que, de la mateixa manera que l’espoli fiscal estructural o la substitució lingüística, et recorden que ben bé no vius en una colònia, però en alguns aspectes s’hi assembla. Avui parlarem de trens i transport públic, però també venim a cagar-nos en la puta Espanya, (com va dir aquell: puta Renfe i puta Espanya), que és la responsable de treure’ns hores i hores de la nostra vida a causa de la seva gestió negligent de Rodalies i, per tant, també la responsable que molta gent encara es vegi obligada a agafar el cotxe i contaminar encara que no vulgui. Realment hi haurà traspàs integral del servei de Rodalies a Catalunya? La Renfe funciona igual de malament a la resta de l’Estat? Quines són les pitjors experiències que han arribat a viure els usuaris de Rodalies? Aquest mal funcionament dels trens a Catalunya és intencionat? La resposta a moltes d'aquestes preguntes ja les sabeu. Les parts: 0:00 - Intro 7:02 - Rodalies 29:14 - El Tomb 43:57 - La tertúlia 1:09:04 - Les anècdotes de la Renfe 1:20:21 - La secció de l'Iñaki 1:37:32 - La secció del Marc 1:54:34 - Comiat

Cada estiu, centenars de milers de persones que porten mitjons amb sandàlies, que prenen el sol fins arribar a tenir tres melanòmes en potència, que tenen nul respecte per la gastronomia als seus països i que es refereixen a Barcelona com a "Barca" envaeixen la Ciutat Comtal. Resultat: barris sense identitat, expulsió dels veïns, augment de vòmits i pixum als carrers i multiplicació de negocis inútils. En aquest episodi parlarem -i sobretot, criticarem- els guiris. L’Iñaki ens portarà uns Jocs Olímpics molt especials, que atrauran els guiris encara més que les Olimpíades del 92, el Marc farà un quiz per esbrinar quines són les vacances de platja perfectes per un guiri a Catalunya i l'Oriol dissenyarà, basant-se en els plans del nazi Karl Jacobi, un barri immillorable per als guiris que venen a Barcelona. Les parts: 0:00 - Intro 2:09 - Els guiris 8:45 - El Tomb 24:42 - La tertúlia 41:28 - La secció de l'Iñaki 54:28 - La secció del Marc 1:14:20 - La secció de l'Oriol 1:27:33 - Comiat

Jugar al Candy Crush, creure en la meritocràcia o opinar d'absolutament qualsevol cosa sense saber-ne res són alguns dels trets característics dels boomers. Aquesta generació, nascuda entre els 50 i 70, comparteix certes actituds (de merda) transversals que no entenen de gèneres ni de classe. Els fills de l'època daurada del capitalisme, que pagaven hipoteca amb 20 anys, sempre estaran llestos per parlar-te amb condescendència i dir-te a tu, jove amb dos màsters que cobra 1000€ i no pot independitzar-se, que rondines per tot. En aquest episodi ens endinsarem en el món dels boomers: l'Iñaki us retransmetrà el Carrusel Cuñativo, el Marc us portarà el consultori per aquells joves que comencen a fer coses boomers, l'Oriol us farà un quiz per triar les frases més boomers possibles i el Pol Solernou (@elpolyklin), el nostre col·laborador preferit, se submergirà als comentaris de Twitter del 3/24. Les parts: 0:00 - Intro 1:33 - Els boomers 9:04 - El Tomb 22:24 - La tertúlia 38:13 - La secció de l'Iñaki 47:42 - La secció del Marc 1:05:46 - La secció de l'Oriol 1:16:56 - La secció del Pol 1:33:16 - Comiat

Condicions laborals precàries, preus prohibitius, catxets desmesurats i desiguals entre artistes, fons d’inversió, subvencions milionàries i guiris, molts guiris. Si l’alvocat o els poke bowls són el cavall de Troia de la gentrificació en forma d’aliment, la Copa Amèrica en forma d’esport, o els argentins en forma de nacionalitat, els macrofestivals són la manera en què el capitalisme ferotge es mimetitza en el món de la música per fer-lo cada vegada més elitista. Sigui com sigui, sembla ser que la majoria de persones d’esquerres, probablement sota l’efecte de drogues bastant dures i entestades a intentar ser els més moderns del barri, és incapaç de veure tota la merda que hi ha al darrere d’aquests esdeveniments. És per això que avui venim a cagar-nos en els macrofestivals, la màxima expressió del capitalisme dins de la indústria musical, un model cultural que enriqueix a uns pocs, empobreix la majoria del sector i aporta més aviat pocs beneficis. Quins són els abusos laborals que es cometen en aquests festivals? Per què les istracions públiques hi aboquen tants calés? Realment la gent pot gaudir de la música en un macrofestival? Com afecta tot plegat a les sales petites i als concerts corrents? De tot això i molt més parlarem amb el convidat que més en sap, bàsicament perquè ha escrit un llibre sobre el tema. Ell és el paio que probablement més carrer té en el tema de festivals i possiblement, també, el que més drogues ha arribat a veure. Melòman, barceloní, d’esquerres i assumim que una mica putaespanyista, avui ens visita l’únic periodista musical que, en comptes de reproduir notes de premsa de macrofestivals, s’ha dedicat a investigar-ne els draps bruts. A més, l’Iñaki, crearà el festival definitiu amb el nostre convidat, el Marc trucarà a l’últim periodista musical underground que queda a Barcelona i l'Oriol us dirà com sou depenent del festival a on aneu. Les parts: 0:00 - Intro 5:15 - Els macrofestivals 37:33 - Preguntes ràpides 50:10 - El Tomb 1:04:13 - La tertúlia 1:23:20 - La secció del Marc 1:35:47 - La secció de l'Iñaki 1:44:20 - La secció de l'Oriol 1:50:23 - Comiat Segueix el pòdcast que es a de frenada a totes les plataformes:

🤝 Fes-te'n mecenes i gaudeix dels avantatges! https://larrabassada.aixeta.cat/ Per fi som a Tarragona, la Txernòbil de Catalunya, la demarcació més oblidada i menyspreada del país. I no està només menystinguda pel Govern, sinó també per nosaltres, que hem esperat fins a l’episodi 47 per gravar-hi un programa. Lleida, Perpinyà, València, fins i tot Tàrrega han at pel davant de Tarragona. Molt lamentable. I és que Tarragona, des de fa anys és el lloc on s’aboca tota la merda del país. Petroquímiques, nuclears, el Hard Rock, Port Aventura, Miami Platja... Tarragona és el paradís del ciment, del turisme cutre i dels macroprojectes i, de tant en tant, entre infraestructures vàries, hi ha algun monument romà. De fet, literalment l’Arc de Berà és una rotonda enmig de la Nacional envoltada de càmpings lamentables o el Pont del Diable és una àrea de servei de l’AP-7. En tot cas, Tarragona, aquest contínuum d’apartaments ocupats per aragonesos i sociates que van al kàrting els diumenges, ja n’està farta. Tarragona no vol ser el cul de Catalunya ni vol ser el pati del darrere on s’entafora tota la merda que no volem que ens posin a Girona o a Barcelona. Per què el sud sembla la deixalleria de Catalunya? Per què Puigdemont va dir que a Girona no hi havia espai pel Hard Rock però a Tarragona, en canvi, sí? Volem continuar destruint la costa tarragonina amb més macroprojectes i apostar només pel turisme? De tot això i molt més en parlarem amb els nostres dos convidats, gent que lluita per tenir un Camp de Tarragona més viu, més net i amb més oportunitats, l’Anna Recasens d’Aturem Hard Rock i en Misael Alerm d’Stop Creuers TGN. A banda de tot això, avui l’Iñaki i el Marc faran una secció conjunta i uniran forces per “tunnejar” el Tarragonès i el Baix Camp, però abans de tot intentarem arreglar el món. Les parts: 0:00 - Intro 6:02 - Tarragona i els macroprojectes 35:01 - Preguntes ràpides 47:02 - El Tomb 1:01:24 - La tertúlia 1:24:38 - Pimp My Land 1:38:39 - Comiat

Avui som a la UAB, una universitat amb un campus i instal·lacions que són la millor metàfora dels seus alumnes: els edificis cauen a trossos, tenen humitats i són una mica depriments i hi ha espais ajardinats amb molta, moltíssima herba, i hi som per parlar de la salut del català, de la nostra llengua, en el marc del primer Correllengua universitari que té lloc a Catalunya. En l’episodi d’avui concretament ens centrarem a parlar del català a les aules, aquell lloc on, segons explica la llegenda, fa uns anys el català era l’únic idioma vehicular i ningú ho qüestionava. Després van aparèixer Albert Rivera i Ciutadans, que es van carregar tot el consens lingüístic que hi havia, i actualment tot ha degenerat tant que tenim sentències que obliguen a fer un 25% de classes en castellà i un president presumptament catalanista que diu Bajo Llobregado. Per què molts joves surten amb el C1 de català però no el saben parlar? La immersió lingüística encara s’aplica a l’educació catalana? Per què la Pompeu Fabra es diu així i no pas Garcilaso de la Vega si ofereix gairebé tots els màsters en castellà? Hauríem de lapidar els estudiants d’Erasmus o SICUE que exigeixen canviar a l’ESPAÑOL a la uni? De tot això i molt més en parlarem amb el Graduat en Periodisme i Traducció a la UAB (malgrat ser de Lleida), investigador predoctoral també a l’autònoma i inventor del català yassificat Marc Miranda, sens dubte és el nostre andorranoportuguès preferit. I a banda de tot això, l’Iñaki ens porta el nou diccionari modern del cunt-talà i el Marc llegirà una carta oberta als estudiants i a la població jove de Catalunya. Les parts: 0:00 - Intro 7:40 - El català a les aules 25:38 - El Tomb 37:12 - La tertúlia 49:15 - La secció de l'Iñaki 57:27 - La secció del Marc 1:07:45 - Comiat

🤝 Fes-te'n mecenes i gaudeix dels avantatges! https://larrabassada.aixeta.cat/ L’Arrabassada continua el seu tour pels Països Catalans i per fi aterra al País Valencià. Estem contentíssims de ser per fi a València, que és una mica el que t’arriba quan demanes Barcelona per Aliexpress, la Barcelona d’Hacendado. Aquí també parlen català, però una mica menys (i alguns diuen que ni és català), el PP els governa i és una mica més de dretes i espanyol que el PSC, consumeixen drogues en quantitats encara més industrials que a Barcelona i són molt antimadridistes en tot, però el seu equip està en descens i no té cap Champions. És el que hi ha. Però també compartim moltes coses bones com a ciutats germanes que som: som ciutats de platja que gaudeixen del clima mediterrani, tenim un at històric compartit esplendorós, una arquitectura i una gastronomia boníssima, bons serveis i economia i, clar, malauradament, tot això fa que siguem ciutats massa atractives i desitjades internacionalment. I ja sabeu què comporta això: més turisme, més estrangers rics i, per tant, més especulació immobiliària. D’això parlarem avui, d’habitatge, gentrificació i urbanisme, i de com els diferents governs valencians han permès que arribem fins al punt crític on som ara, en què es gairebé impossible independitzar-se i pagar lloguers normals. València ha arribat a un punt de no-retorn? Quins són els culpables d’aquest desgavell? Construir més solucionarà alguna cosa? Per analitzar tot plegat comptem amb la presència del que hauria de ser, sens dubte, el president del País Valencià. Amb més de 160.000 seguidors a les xarxes, el nostre convidat d’avui aprofita el seu altaveu per divulgar la llengua i fer política a través de l’humor, i és per això que ens agrada tant. Les parts: 0:00 - Intro 8:22 - El País Valencià, el paradís del totxo 26:11 - Preguntes ràpides 39:14 - El Tomb 50:37 - La tertúlia 1:01:53 - El nou refranyer valencià 1:11:51 - Comiat Segueix el pòdcast que es a de frenada a totes les plataformes!

🤝 Fes-te'n mecenes i gaudeix dels avantatges! https://larrabassada.aixeta.cat/ Per primer cop des que vam començar aquest pòdcast, avui venim carregadets de teoria. I és que parlarem del comunisme, la ideologia i forma d’organització econòmica i social més vilipendiada en el nostre món capitalista i amb la qual simpatitzem. Quins són els mantres falsos que més s’han repetit per menysprear el comunisme? Quines lliçons podem aprendre de les revolucions que hi ha hagut durant la història? La violència i les atrocitats estan justificades per implantar un ordre social equitatiu? Què li falta a l’esquerra actual per recuperar la força que durant tant de temps va arribar a tenir? Com hauria de ser una hipotètica revolució a Catalunya perquè triomfés? De tot això i molt més parlarem avui, i intentarem esbrinar exactament de què va i què pretén el comunisme i si encara té vigència actualment als Països Catalans. I com que nosaltres tres tampoc som uns grans experts en marxisme –de fet ja ens disculpem amb antelació si la caguem en algun moment–, avui comptem amb un convidat de categoria que en sap molt més que nosaltres. Historiador i escriptor, va ser diputat al Congrés dels Diputats espanyol, sens dubte una cosa molt comunista i també independentista. Ara, després d’aquests anys entrenant els dots humorístics en un dels llocs que més s’assembla a un circ, és a dir, qualsevol Parlament, s’ha at a la comèdia i a l’stand-up. Però avui no el convidem per això, sinó pel darrer llibre que ha escrit, titulat “Si Lenin aixequés el cap”, i amb ell intentarem recuperar les reflexions d’un dels calbs més brillants de la història després del Magí i el meu futur jo. A més, l’Iñaki, ens porta una guia del comunisme per aquells que pensen que bolxevic és una marca de vodka, el Marc entrenarà al nostre convidat perquè es converteixi en el Lenin que Catalunya es mereix i l'Oriol corregirà els principals clixés sobre el comunisme amb l’Albert. Les parts: 0:00 - Intro 7:42 - El comunisme 33:22 - Preguntes ràpides 52:32 - El Tomb 1:04:55 - La tertúlia 1:24:03 - La secció de l'Oriol 1:33:21 - La secció de l'Iñaki 1:42:10 - La secció del Marc 2:02:22 - Comiat Segueix el pòdcast que es a de frenada a totes les plataformes: 🟢 Spotify: https://open.spotify.com/show/6R2ynvnHe7qAAPSfzrUzbH 🟠 Ivoox: https://ivoox.descargarmp3.app/escuchar-audios-l-039-arrabassada_al_30959576_1.html?show=programs 🟣 Apple Podcasts: https://podcasts.apple.com/us/podcast/larrabassada/id1665463835 🔵 Twitter: https://twitter.com/larrabassadabcn 📸 Instagram: https://www.instagram.com/l_arrabassada/ 🤝 Contractació: [email protected]

🤝 Fes-te'n mecenes i gaudeix dels avantatges! https://larrabassada.aixeta.cat/ Ja som a finals d’any i avui, estimats oients, us obsequiem amb un programa especial, que és justament l’eufemisme que fem servir quan ens fa molta mandra pensar en un tema original i escriure les 30 pàgines de guió que acostumen a ocupar-nos cada episodi. Ho confessem, estem molt cansats, tenim una setmana de vacances per Nadal i ens ve de gust poder dormir, descansar i escriure menys, i el sintagma “episodi especial” és un paraigua que ens permet justificar-nos per fer molta menys feina (encara que haguem tornat a escriure 35 pàgines de guió per a aquest episodi perquè no tenim remei). Avui resumirem els millors moments que ens ha donat aquest 2024, si és que n’hi ha hagut (perquè ha estat més aviat un any per oblidar), farem una mica de consultori i perpetrarem seccions presumptament divertides. Avui, l’Iñaki recuperarà el Carrusel Cuñativo a propòsit dels dinars de Nadal, el Marc presentarà la gala de l’Arrabassat de l’any, on triarem qui es mereix més ser ajusticiat d’aquest 2024, i l'Oriol analitzarà el fenomen social de la "charca" (la bassa o el toll, en català correcte), una seccioneta escrita conjuntament amb el nostre col·laborador de confiança, el Terror de Collblanc, el mestre cum laude en mems de Twitter Catalunya, el nostre amic Toi Toi, també conegut com a Polylkin o, en el seu defecte, Pol Solernou. Les parts: 0:00 - Intro 5:44 - El resum del 2024 25:52 - Preguntes bàsiques 43:26 - El Tomb 59:14 - El consultori 1:10:03 - La secció de l'Iñaki 1:19:33 - La secció de l'Oriol i el Pol 1:37:32 - L'Arrabassat de l'Any 1:50:13 - La nadala de l'Arrabassada 1:52:09 - Comiat Segueix el pòdcast que es a de frenada a totes les plataformes: 🟢 Spotify: https://open.spotify.com/show/6R2ynvnHe7qAAPSfzrUzbH 🟠 Ivoox: https://ivoox.descargarmp3.app/escuchar-audios-l-039-arrabassada_al_30959576_1.html?show=programs 🟣 Apple Podcasts: https://podcasts.apple.com/us/podcast/larrabassada/id1665463835 🔵 Twitter: https://twitter.com/larrabassadabcn 📸 Instagram: https://www.instagram.com/l_arrabassada/ 🤝 Contractació: [email protected] 📩 Correu: [email protected]

Avui som a la Festa Major de Sant Andreu de Palomar, la Nou Barris catalana del sud, un barri on la gentrificació ja comença a ensenyar la poteta i on probablement el Cor de la Ciutat ja no es podria gravar perquè el Peris hauria hagut de marxar a viure a Badia del Vallès. I no, avui no parlarem de Badia del Vallès, però parlarem d’una cosa igual de tèrbola: el periodisme d’aquest país. Clickbait, pressions polítiques, mitjans comprats, digitals d’extrema dreta, fake news, manca de pluralitat, precarietat laboral o repressió són alguns dels problemes a què s’enfronta el periodisme al nostre país i a l’Estat espanyol. Per què Vito Quiles és la font d’informació principal de tanta gent? Com s’ho fan els mitjans per distorsionar la realitat? Per què costa tant trobar mitjans que no depenguin de partits polítics ni de grans empreses? De tot això i molt més parlarem avui amb una de les plomes més esmolades del país, editor d’un mitjà, La Directa, que sí que hauria de rebre la Creu de Sant Jordi en comptes de l’explotadora i espanyolista d’Àngels Barceló. A més, l’Iñaki ens portarà a un expert en la temàtica d’avui, un periodista de raça, i el Marc entrenarà al nostre convidat per a quan s’enfronti a les preguntes dels mitjans. Les parts: 0:00 - Intro 7:06 - El periodisme corrupte 30:38 - Preguntes ràpides 48:23 - El Tomb 1:02:12 - La tertúlia 1:23:20 - La secció de l'Iñaki 1:30:48 - La secció del Marc 1:45:53 - Comiat Segueix el pòdcast que es a de frenada a totes les plataformes: 🟢 Spotify: https://open.spotify.com/show/6R2ynvnHe7qAAPSfzrUzbH 🟠 Ivoox: https://ivoox.descargarmp3.app/escuchar-audios-l-039-arrabassada_al_30959576_1.html?show=programs 🟣 Apple Podcasts: https://podcasts.apple.com/us/podcast/larrabassada/id1665463835 🔵 Twitter: https://twitter.com/larrabassadabcn 📸 Instagram: https://www.instagram.com/l_arrabassada/ 📩 Correu: [email protected]

Encara que hi hagi una frontera que divideixi Catalunya en dos, “Catalunya és una i no cincuenta y una”. Avui som a Perpinyà, capital del Roselló i de la Catalunya Nord, aquell tros de país que castellans i sos van decidir separar unilateralment de la resta del Principat fa 365 anys. I no, amorch, el que digui Le Pen, Macron o el teu tiet del PSC no me la pot pelar més. Això no és França, això són els Països Catalans. La Catalunya Nord també és molt més que un territori on suposadament ja no es parla català. L'episodi d'avui tractarà de desmuntar estereotips i de conèixer una mica millor els nostres compatriotes del nord. Quina és la situació econòmica i quin és l’impacte del turisme a la Catalunya Nord? Per què els de Le Pen tenen tant d’èxit en aquestes contrades? Quines semblances tenim catalans del sud i del nord? La catalanitat va molt més enllà de la llengua? De tot això i molt més parlarem amb el nostre convidat, en Gauiter Sabrià, antropòleg i sociòleg especialista en nacionalisme i polítiques urbanes. És perpinyanès i col·labora a La Directa i la Ràdio Arrels, és a dir, és pobre com una rata. A més, l’Iñaki ens ensenyarà com són els telenotícies sos i el Marc muntarà un concurs per saber qui en sap més de la Catalunya Nord (i farà que torni en Pere Codonyan!) Les parts: 0:00 - Intro 5:23 - La Catalunya Nord 26:36 - Preguntes ràpides 47:20 - El Tomb 1:02:48 - La tertúlia 1:29:06 - La secció de l'Iñaki 1:35:39 - La secció del Marc 1:56:18 - Comiat Segueix el pòdcast que es a de frenada a totes les plataformes: 🟢 Spotify: https://open.spotify.com/show/6R2ynvnHe7qAAPSfzrUzbH 🟠 Ivoox: https://ivoox.descargarmp3.app/escuchar-audios-l-039-arrabassada_al_30959576_1.html?show=programs 🟣 Apple Podcasts: https://podcasts.apple.com/us/podcast/larrabassada/id1665463835 🔵 Twitter: https://twitter.com/larrabassadabcn 📸 Instagram: https://www.instagram.com/l_arrabassada/ 📩 Correu: [email protected]

Gairebé no queden barris i pobles que no estiguin afectats per la problemàtica de no poder accedir en condicions a un dret tan bàsic com és un sostre. Fons voltor, lloguers desbocats, expats, clàusules abusives, desnonaments visibles i invisibles, gentrificació, incapacitat d’emancipar-se, polítics ineptes i un llarg etcètera són el que defineix el nostre mercat de l’habitatge. Mentre els rendistes s’omplen les butxaques sense que els i pel cap treballar i fins i tot s’ofenguin quan algú com la Carme Arcarazo els plantegi que busquin feina per Infojobs, els joves i no tan joves no tenim garantit el dret de poder permetre’ns un lloc on caure morts. La situació és dramàtica i avui des d’aquí intentarem aportar dades, solucions, també insults, i sobretot, posarem nom a tots aquells que ens trunquen el futur i que no ens permeten fer realitat els nostres projectes de vida. Què són els fons voltor? Quina és la solució per abaixar els preus del lloguer? Quin és l’impacte dels expats en el mercat immobiliari? Com s’organitzen els treballadors per poder combatre els propietaris? Per què els mitjans només parlen d’okupació? De tot això i molt més parlarem amb la nostra flamant convidada, que en sap molt més sobre això que nosaltres, un periodista, un crossfitero i un community manager, perquè bàsicament és advocada, milita al Sindicat de Llogateres i no s’informa únicament a través de tuits del Manel Vidal i el Fonsi Loaiza com fem nosaltres. A més, avui l’Iñaki ens portarà els misteris del mercat immobiliari, el Marc crearà desinformació per mirar de fer que els lloguers baixin i l'Oriol farà una radiografia de quina és la situació del lloguer a Catalunya amb la Paula Cardona. Les parts: 0:00 - Intro 5:02 - Els lloguers 26:17 - Preguntes ràpides 43:22 - El Tomb 1:01:52 - La tertúlia 1:32:47 - La secció de l'Iñaki 1:40:13 - La secció del Marc 1:55:30 - Comiat Segueix el pòdcast que es a de frenada a totes les plataformes: 🟢 Spotify: https://open.spotify.com/show/6R2ynvnHe7qAAPSfzrUzbH 🟠 Ivoox: https://ivoox.descargarmp3.app/escuchar-audios-l-039-arrabassada_al_30959576_1.html?show=programs 🟣 Apple Podcasts: https://podcasts.apple.com/us/podcast/larrabassada/id1665463835 🔵 Twitter: https://twitter.com/larrabassadabcn 📸 Instagram: https://www.instagram.com/l_arrabassada/ 📩 Correu: [email protected]

Avui tornem a ser a Ponent, estimats oients. En concret, som a Lo Memefest, a Tàrrega o, com diuen per aquí, Targæ. Aprofitant que som al Salvatge Oest de Catalunya, en comptes de parlar de Barcelona com a pixapins col·laboracionistes, avui farem de pixapins deconstruïts i parlarem del centralisme, un dels principals greuges que afecta Ponent i gran part del país. I és que aquí no només hi ha el jou de Madrid, sinó que també hi ha el de Barcelona. Com és viure i trobar feina fora de la Ciutat Comtal? Hi ha prou inversió, cultura i serveis al que en diem “comarques”? És més complicat fer-se un nom quan vius allunyat de la capital? De tot això i molt més parlarem amb la nostra convidada, la Clara Viñals, que malgrat el clar desavantatge que tenia pel simple fet d’haver nascut a Lleida, va aconseguir que el disc del seu grup Renaldo i Clara ‘La boca aigua’ fos seleccionat com al millor àlbum de l’any segons la revista Enderrock. Això demostra que amb esforç i constància, fins i tot algú de Lleida pot triomfar. A més, l’Iñaki ens relatarà la vida d’un estudiant lleidatà que es muda a Barcelona i el Marc farà una proposta per descentralitzar Catalunya i, a banda d’això, parlarem extensament amb la Clara sobre com s’engega un projecte sense ser a Barcelona. Les parts: 0:00 - Intro 7:50 - El centralisme 24:48 - Parlant de música amb la Clara 30:54 - Preguntes ràpides 41:30 - El Tomb 54:25 - La tertúlia 1:10:33 - El consultori 1:21:34 - La secció de l'Iñaki 1:28:01 - La secció del Marc 1:43:12 - Comiat

Avui som a Gràcia, un dels barris populars barcelonins per antonomàsia, ara reconvertit en pati de l’escola de pizzaiolos, pseudo-celebrities que van aparèixer en alguna sèrie per adolescents de TV3 i ejadors professionals de matesitos. Però entre botigues que clarament es dediquen al blanqueig de capitals i bars que no et deixen seure a les 7 a la terrassa perquè diuen que ja és hora de sopar hi ha un petit oasi, que és la Kontra de Gràcia. I és aquí que parlarem del macoresdeveniment per excel·lència que ens està costant a tots, també de les butxaques de cadascun de vosaltres, com a mínim 70 milions d’euros! Uns calés que s’estan invertint per acostar Barcelona al mar, que es veu que fins als Jocs Olímpics el teníem molt abandonat, tal com demostra per exemple l’expansió de la Corona d’Aragó pel Mediterrani, i per posar la ciutat al mapa. El cas és que tots aquests diners posaran encara més el dit a la nostra nafra particular, que és aquest model de ciutat dedicat al turisme, dedicat a atraure elits globals, dedicat a fer negoci d’absolutament qualsevol racó de Barcelona, en definitiva, un model de ciutat que ens fa fora. Així que, per combatre les mentides i el relat que ens estan venent dia sí i dia també a TV3 i a la Betevé controlada pels sociates, avui ens acompanyen l’Esther Jorquera i en Jordi Estivill de la Plataforma No a la Copa Amèrica. Avui, l’Iñaki ens portarà el musical de moda a Barcelona, el Marc trucarà un empresari amic del programa per parlar de la Copa Amèrica i l'Oriol us explicarà com seran els més que probables Jocs Olímpics de 2036 a Barcelona. Les parts: 0:00 - Intro 4:57 - La Copa Amèrica 28:02 - Preguntes ràpides 43:07 - El Tomb 1:00:26 - La tertúlia 1:21:50 - El consultori 1:28:52 - La secció del Marc 1:44:50 - La secció de l'Oriol 1:51:04 - La secció de l'Iñaki 1:57:20 - Comiat Segueix el pòdcast que es a de frenada a totes les plataformes: 🟢 Spotify: https://open.spotify.com/show/6R2ynvnHe7qAAPSfzrUzbH 🟠 Ivoox: https://ivoox.descargarmp3.app/escuchar-audios-l-039-arrabassada_al_30959576_1.html?show=programs 🟣 Apple Podcasts: https://podcasts.apple.com/us/podcast/larrabassada/id1665463835 🔵 Twitter: https://twitter.com/larrabassadabcn 📸 Instagram: https://www.instagram.com/l_arrabassada/ 📩 Correu: [email protected]

Avui ens desplacem fins a Sant Quirze del Vallès, la ciutat dels Mussols. I no ho diem pels que estan aquí a les 12 del migdia amb unes ulleres fruit d'haver-se fotut anit MDMA com si fossin lacasitos, sinó perquè així es diuen els habitants del poble que en Salvador Isla anomenaria San Quirico del Valleso. Som al tercer millor Sant Quirze de Catalunya, una ciutat dormitori molt maca plena de xalets amb piscina però, malauradament, envoltada de polígons, autopistes i el pitjor: ciutats governades pel PSC. Imagineu-vos si som en un lloc pijo que Sant Quirze és un dels pocs municipis on el PDeCAT continua presentant-se a les eleccions i encara treu representació! Avui parlarem d'aquesta tardor que es preveu calenta en molts aspectes i, per tant, farem un repàs a l'actualitat i a les notícies que omplen les portades. Per descomptat, parlarem d'Israel, parlarem d'Esquerra i del PSC i també de la Copa Amèrica, entre altres temes. I després farem seccions. Avui, l'Iñaki ens descobrirà els nous mètodes que Israel vol utilitzar per destruir Hamàs, el Marc donarà veu a la representant per excel·lència de la Catalunya poligonera i l'Oriol farà un homenatge a la gent del Vallès fent una guia turística per visitar la comarca. Les parts: 0:00 - Intro 6:00 - La reada 29:28 - El Tomb 43:44 - El consultori 59:55 - La secció de l'Iñaki 1:08:46 - La secció del Marc 1:24:21 - La secció de l'Oriol 1:31:47 - Comiat Segueix el pòdcast que es a de frenada a totes les plataformes: 🟢 Spotify: https://open.spotify.com/show/6R2ynvnHe7qAAPSfzrUzbH 🟠 Ivoox: https://ivoox.descargarmp3.app/escuchar-audios-l-039-arrabassada_al_30959576_1.html?show=programs 🟣 Apple Podcasts: https://podcasts.apple.com/us/podcast/larrabassada/id1665463835 🔵 Twitter: https://twitter.com/larrabassadabcn 📸 Instagram: https://www.instagram.com/l_arrabassada/ 📩 Correu: [email protected]

Avui parlarem d’un tema malauradament encara ben actual i que, com gran part dels problemes que ens afecten als catalans, està causat per la puta Espanya. La sallentina Anna Gabriel, l’Adrià Carrasco d’Esplugues, el periodista Jesús Rodríguez, el president Carles Puigdemont… Tots tenen en comú una cosa, i és que han hagut de deixar enrere familiars, amics, casa seva i, en definitiva, la seva vida, per fugir de la repressió política de l’Estat espanyol i el seu aparell judicial. Avui ens acompanya en Josep Miquel Arenas (àlies Valtònyc), una de les persones que ha viscut en la seva pròpia pell la barbaritat de l’exili en ple segle XXI en un Estat suposadament democràtic i membre de la Unió Europea. Un home condemnat per exercir un dret fonamental com és la llibertat d’expressió. Quan t’adones que tot plegat ha estat per, entre d’altres, cantar una cançó força dolentota editada amb l’Audacity i el Windows Movie Maker i encarregada per Pablo Iglesias, tot acaba semblant encara més lamentable i inversemblant. Sigui com sigui, avui l’Iñaki ens farà un curs exprés de com ser jutge de l’Audiència Nacional, el Marc actualitzarà la pàgina de LinkedIn d’en Josep i òbviament aprofundirem en l’exili i també coneixerem una mica més el nostre convidat. Programa enregistrat durant la Festa Major Alternativa de La Fumera, des de l'ateneu Rocaus de Sallent, un poble del Bages l'atractiu més gran del qual és una muntanya contaminant de residus de sal. Déu sí que castiga dos cops. Les parts: 0:00 - Intro 7:54 - L'exili 24:37 - Preguntes ràpides 41:35 - El Tomb 54:54 - La tertúlia 1:20:55 - El consultori 1:29:58 - La secció de l'Iñaki 1:38:10 - La secció del Marc 2:03:39 - Comiat 🤝 Fes-te mecenes i gaudeix dels avantatges! https://larrabassada.aixeta.cat/ Segueix el pòdcast que es a de frenada a totes les plataformes: 🟢 Spotify: https://open.spotify.com/show/6R2ynvnHe7qAAPSfzrUzbH 🟠 Ivoox: https://ivoox.descargarmp3.app/escuchar-audios-l-039-arrabassada_al_30959576_1.html?show=programs 🟣 Apple Podcasts: https://podcasts.apple.com/us/podcast/larrabassada/id1665463835 🔵 Twitter: https://twitter.com/larrabassadabcn 📸 Instagram: https://www.instagram.com/l_arrabassada/ 📩 Correu: [email protected]

Avui parlem d’educació, un dels pilars fonamentals de la nostra societat que s’esfondra irremeiablement davant nostre i que està creant cada cop canalla més ignorant i feixista. Avui som per primer cop fent un programa en directe a Osona, terra de purins i tòtems del catalanisme progressista com ara Torras i Bages, Ramon Espadaler, Josep Bou o Josep Anglada. Tot i que, ben mirat, he de dir nois que hi ha coses d’aquest vigatanisme conservador que, aplicades al sistema educatiu actual de Catalunya, no ens desagradarien gaire, com el poder parlar català amb normalitat. Per què els resultats de les proves PISA van ser tan lamentables al Principat? Hi tenen a veure les noves metodologies educatives de moda o és tot culpa del “TisToks” com diu el teu cunyat? Quin és el paper del Govern en tot plegat? Cal més autoritat i memorització a les aules? De tot això i molt més xerrarem avui sense intentar semblar uns nostàlgics falangistes amants de la disciplina. I qui millor per parlar-ne que la Neus Rossell, algú que viu aquest desgavell des de dins i que, a banda de ser mestra, presenta un pòdcast amic, el Búnquer, que és com l’Arrabassada però per boomers. Avui, l'Iñaki presentarà nous mètodes educatius i el Marc comprovarà si la Neus és més llesta que un nen de projectes.

Avui parlem de valors tradicionals i, per tant, tornem a parlar de l’onada reaccionària que ens envaeix gairebé per terra, mar i aire per part de partits polítics, influencers masclistes, cryptobros i mitjans de comunicació. Després d’anys de conquestes socials i discursives pel que fa a drets de les dones i també LGTB, l’ultraconservadorisme està més organitzat que mai i vol retrocedir en tots aquests àmbits. De fet, està tan ben organitzat que aquesta reacció ha esquitxat també espais teòricament d’esquerres, que reivindiquen la família, el matrimoni o la maternitat més carca, la que sempre té caldo a la nevera com deia la Rigoberta, com a valors positius i gairebé revolucionaris. Per què cada cop més gent torna als valors tradicionals i sembla més falangista? Les dones es veuen empeses a tenir parella i a ser mares encara que no ho vulguin? Hem avançat tant com ens creiem? És igual de fàcil ser dona als pobles que a la ciutat? A tot això i molt més respondrem avui, i ens acompanya la periodista i escriptora Emma Zafón, una dona que treu de polleguera a fatxes i masclistes a les xarxes, valgui la redundància, tant que, de fet, té l’honor de ser víctima d’un “bulo” propagat per Alvise Pérez. Avui parlarem de tot el que hi ha darrere del llibre de la nostra convidada, titulat “Casada i Callada”. A més, el Marc reinventarà una mica el pòdcast de l’Emma, “Que Viva Espanya”, a la seva secció i l’Iñaki us resumirà els conceptes i persones més de dretes que hi ha a l’Estat espanyol.