Groove me [català] 195k59

Comencem la 3ª temporada amb Canned Heat, els grans oblidats del blues i rock americans, que des de 1965 viuen el blues als escenaris i van donar una segona època d'esplendor al blues més tradicional acompanyats dels millors bluesmen de la història. Per això, no sols hem d'agrair la seva fantàstica música, sinó que gràcies al seu treball, han portat fins als nostres dies l'essència del blues de la mà dels millors músics d'aquest gènere, com John Lee Hooker, Sunnyland Slim, Memphis Slim, Clarence Gatemouth Brown, Albert Collins i molts més.

Comencem aquest viatge màgic de nit de revetlla amb una recopilació de temes que no només parlen o fan referència al foc, sinó que també són un encanteri que us farà ballar. La nit de Sant Joan és una nit màgica. El foc il·lumina la foscor del cel ennegrit, i les fogueres es multipliquen a tots els llocs on se celebra el solstici d’estiu. El foc es símbol de purificació, de renovació, per això a totes les cultures on es rendeix culte al solstici d’estiu, hi ha rituals relacionats amb el foc.

Avui tenim un programa ple de bona música, amb temes que parlen sobre el menjar. L'alimentació marca la nostra salud i es quelcom escencial per a mantenir un bon estat físic. Però tots tenim petites adiccións, alguns els hi agrada el dolç i a d'altres el salat. Perque menjar, també es un plaer.

Aquesta nit us porto una recopilació de temes que contenen missatges o cartes personals. Quant de temps fa que no escriviu una carta a mà? Les cartes escrites a mà tenen quelcom especial que les noves tecnologies no poden proporcionar. Podreu dir que sóc una nostàlgica, però cartejar-se amb algú no es pot comparar amb la fredor de la pantalla.

Una de les qualitats que tenen els cantants, a més de veu per cantar, és l'ús de la paraula i la capacitat de comunicar. Quan un es puja a un escenari i s'enfronta a un públic, en realitat s'enfronta a un mateix. Imaginar-vos que a més de tenir el valor de mostrar-vos en públic, de parlar, cantar i actuar, hàgiu d'enfrontar-vos a una condició intrínseca en la vostra persona o personalitat, una dificultat per comunicar-vos de forma fluïda com és ser tartamut. Els protagonistes d'avui ho van integrar a les seves vides i es van superar a si mateixos com a veritables herois

Avui vull dedicar el programa a una pel·lícula que va marcar la meva infància, com a quasi tots els de la meva generació, i que representa un homenatge a la música negra dels Estats Units. Tot va començar amb un número còmic musical per al programa de televisió Satuday night live, creat i protagonitzat pels actors John Belushi i Dan Aykroyd, els Blues Brothers.

Donem la benvinguda al bon temps amb aquest recull de cançons que parlen de l'estiu.

Avui torna Groove me amb un programa dedicat a la solitud, cançons que parlen de la soledat, diverses maneres d'entendre aquest món privat que es genera quan ningú ens mira. Us agrada estar sols, o preferiu companyia? Penseu allò de "millor sol que mal acompanyat"?

Avui us porto un grup escocès de 1971 de funk i R&B format per Alan Gorrie (baix i veu), Malcom Duncan (saxof), Onnie McIntyre (guitarra), Hamish Stuart (baix, guitarra i veu), Roger Ball (clavinet i òrga) i Robbie McIntosh (bateria). Estic parlant dels Average White Band. Van estar actius des del 1971 fins al 1982 i posteriorment, Alan Gorrie, el bajista, Roger Ball, el teclista i el guitarrista Onnie McIntyre, van tornar a unir la banda i van gravar dos àlbums, un en directe que va ser el 1999. Avui en dia, 40 anys després de la seva formació, segueixen realitzant actuacions en directe.

Avui us porto a Smokey Robinson and The Miracles, un dels grups que representen els inicis de la Motown. Smokey Robinson, de Detroit, va començar en la seva adolescència a cantar formant un grup amb els seus companys del col·legi, anomenat The Five Chims, tot i que dos anys després li van canviar el nom per The Matadors. Durant una gira per Detroit en 1958, Robinson va conèixer a Berry Gordy, qui feia uns anys havia intentat tenir èxit al món de la música, sense èxit. Poc després, Berry Gordy, aconsellat per Smokey Robinson, amb el qual va forjar una gran amistat, va fundar la discogràfica Tamla Records, més tard rebatejada com Motown. Que per cert, és el resultat d'unir motor i town.

Dir el seu nom és igual que dir Rock n roll. Chuck Berry ens va deixar el at 18 de març amb 90 anys a l'esquena i que avui anirem descobrint durant el programa que li dediquem amb tot el nostre amor. Però abans d'assolir l'èxit primer va haver de ar per unes experiències que no ús deixaran indiferents, des de treballar de conserge, a fer de fuster o fotògraf a anar a la presó. Però en tot cas, independentment de la polèmica Chuck Berry és un dels músics més influents i un dels hereus del rythmn blues, que va modelar, fins a convertir-lo en el que avui coneixem com a rock n roll.

Cincuanta programes són els que celebrem en aquesta tercera temporada a Groove me. Després de tot aquest temps, estic molt contenta per tot el que he après i lo enriquidor que és fer aquest programa. Ús volia agrair, de tot cor, a tots els que esteu a l'altre costat i que escolteu el programa, gràcies!

Sabeu quí és Betty Harris? Doncs és la reina del soul de Nova Orleans oblidada. Recuperem alguns temes que la van ajudar a ser una de les veus més reconegudes i també desconegudes dins del deep soul o northern soul. També coneixerem alguns detalls del perquè no va assolir la mateixa fama que la seva contemporània Betty Davis.

The O'Jays és un grup de Canton, Ohio, que es va formar en 1958 compost originalment per Eddie Levert, Walter Williams, William Powell, Bobby Massey i Bill Isles. No sempre van ser els The O'Jays, en els seus inicis van ser The Triumphs i després The Mascots i no va ser fins al 1963 que van adoptar el nom The O'Jays en honor a un locutor de la ràdio de Cleveland, Eddie O'Jay, que formava part de l'equip d'adreça de Frankie Crocker. Tots dos treballaven en WUFO, la primera ràdio de Nova York feta per afroamericans.

Cantant, multiinstrumentista i compositor, Bill Withers és una de les figures més importants dins del soul. Amb un estil propi inconfusible, i una veu profunda i plena de sentiment, Bill Withers ens deixa tot un llegat de cançons que parlen sobre els problemes de la vida, la soledat, l'enyorança dels llocs i les persones conegudes. Us porto el concert en directe de 1974 per la BBC i alguns temes més.

Avui us porto als The Meters, una banda de New Orleans, que va estar en actiu una dècada, del 67 al 77, i que són un dels pilars fonamentals del funk més primitiu. Van começar a tenir èxit com a banda d'estudi i per això tenen molts temes instrumentals. No obstant això, amb Cyril Neville com a veu principal, fan un bon ús de diferents recursos vocals típics del funk i molt divertits.

Una mica de rock & roll clàssic per a donar la benvinguda al bon temps. Sister Rosetta Tharpe, Bill Haley, Chuck Berry i Jerry Lee Lewis ens acompanyen en aquesta sessió d'imprescindibles. A més, coneixerem algunes de les històries dels seus protagonistes.

És considerada una llegenda entre els aficionats al baix elèctric. Possiblement Carol Kaye és la baixista amb més enregistraments en el seu haver de tots els temps, amb més de 10 000 sessions en quatre dècades. El nom d'èxits que han estat gravats per ella és inconcebible. A més ha estat al centre de l'escena d'enregistrament de bandes sonores per a pel·lícules de Los Angeles durant més d'una dècada. Malgrat tot això, Carol Kaye és pràcticament desconeguda entre el gran públic perquè els músics d'estudi no apareixien en els crèdits.

Moltes cançons tenen nom de dona... aquí en teniu una petita recopilació.

Evolution=pollution Cançons amb contingut ecològic, reflexiu, reivindicatiu. Dediquem el programa a la Terra, una mica de conscienciació, que de Terra, només hi ha una.