Extr@UOC30. Material complementari 2h2w8

Ramon Ruiz, un dels estudiants més veterans de la UOC, ens explica la seva trajectòria única: des de la primera matrícula l’any 1999, motivat per raons professionals, fins a convertir-se en doctor, docent i estudiant actiu de sociologia, ja jubilat. Ramon reflexiona sobre com ha evolucionat la universitat al llarg de 25 anys: de les connexions amb mòdem i materials en paper, a les videoconferències internacionals i el model 100 % digital. Amb ió i compromís, ens parla de la seva experiència com a professor col·laborador, la importància de la formació al llarg de la vida i el valor d’una universitat que acompanya i transforma. Una conversa plena de memòria, perseverança i futur, que mostra com la UOC pot deixar una empremta profunda en la vida de les persones.

Lluís Villarejo, enginyer informàtic i fundador d’Immersium Studio, rea la seva trajectòria a la UOC, des de l’inici al Servei Lingüístic fins a la creació, el 2018, d’una de les primeres spin-offs de la universitat. Immersium Studio desenvolupa experiències d’aprenentatge amb realitat virtual per institucions com Metges Sense Fronteres o Nacions Unides. Villarejo reflexiona sobre com la UOC va facilitar el seu camí emprenedor amb formació, acompanyament i una xarxa de activa, i reivindica la universitat com un hub tecnològic i d’aprenentatge amb gran potencial per generar projectes amb impacte. Una conversa entusiasta sobre innovació educativa, realitat virtual i el poder transformador de la formació contínua.

Marga Casamitjana, directora de l’Oficina Tècnica del Doctorat i la Recerca, ens explica com ha estat la creació i consolidació de l’Escola de Doctorat de la UOC, nascuda el 2014 i convertida avui en un espai de referència amb més de 500 estudiants de 55 nacionalitats i 10 programes actius. Marga ens parla del valor d’un model de doctorat en línia que aposta per la qualitat, l’accessibilitat, la transferència i la interdisciplinarietat. Reivindica la força d’una comunitat investigadora cohesionada i internacional, i ens revela el paper fonamental de la gestió per fer créixer aquest projecte col·lectiu. Una conversa per conèixer com la UOC impulsa la recerca amb impacte global i humanitat.

Imma Tubella, segona rectora de la UOC i figura clau en la consolidació de la recerca a la universitat, ens acompanya per recordar els inicis d’un somni col·lectiu. Com a vicerectora de recerca, va impulsar el primer doctorat i va cofundar, amb Manuel Castells, el projecte Internet Catalunya (PIC), una recerca pionera sobre l’impacte de les TIC a la societat. Tubella rememora moments clau com la captació de Castells, l'especialització de la recerca en l'àmbit digital, la creació de l’IN3 i el lideratge interdisciplinari de la UOC. Amb ió defensa la importància de la recerca com a base del coneixement i de qualsevol projecte universitari. Una conversa aionant i plena de memòria sobre com es construeix una universitat capdavantera.

osep Salvatella, fundador de RocaSalvatella i una de les primeres incorporacions professionals a la UOC, recorda els anys inicials del projecte com una època d’innovació radical i somnis impossibles que es feien realitat. Des de la seva doble experiència com a treballador i estudiant, relata vivències pioneres com el primer enviament de notes per SMS o el disseny del model de relació amb tutors i consultors. Salvatella destaca el paper de la UOC com a agent transformador en l’ús de la tecnologia i comparteix com aquell esperit disruptiu l’ha marcat per sempre. El seu desig? Que la UOC torni a liderar una nova revolució educativa tan potent com la del 1995. Un testimoni aionat sobre com la innovació educativa pot impactar carreres professionals i transformar societats.

Roser Leal, figura clau en el desenvolupament de l’Editorial UOC, rea més de dues dècades d’evolució d’un projecte que ha contribuït decisivament a donar prestigi, visibilitat i posicionament a la universitat. Des del primer encàrrec per transformar un catàleg amb llibres en CD-ROM fins a la consolidació d’una editorial que “vivía de lo que vendía”, Roser relata amb ió els reptes de liderar un segell editorial universitari amb esperit innovador i capacitat de generar impacte dins i fora del món acadèmic. Una conversa plena d’anècdotes, compromís i visió, amb un desig clar pel futur de la UOC: que, més enllà dels èxits, les persones que hi treballen siguin felices.

Maria Boixadera, actual directora d’Activitats Transversals a la vicegerència de la UOC, comparteix la seva trajectòria de més de dues dècades a la universitat, des dels inicis com a estudiant en pràctiques fins als càrrecs de responsabilitat que ha assumit en àrees com la comunicació, la recerca o la qualitat. Maria reflexiona sobre el creixement institucional de la UOC, el pas d’un esperit emprenedor a una etapa de maduresa, i defensa amb convicció el valor del coneixement obert com a motor de canvi. També formula un desig per al futur: superar els reptes estructurals històrics i consolidar-se com una universitat referent i amb ambició transformadora. Una mirada compromesa i estratègica sobre la UOC des de dins, amb la perspectiva de qui n’ha viscut l’evolució en primera persona.

Josep Torn, exdirector de la Biblioteca de la UOC, ens explica com va transformar un servei ja pioner en una estructura capaç de donar a la recerca i liderar l’adaptació digital dels recursos d’aprenentatge. Amb una mirada crítica i constructiva, relata els reptes que va suposar modernitzar la biblioteca, impulsar la creació de continguts digitals i promoure el model d’accés obert. També aborda qüestions clau per al futur: la qualitat de la informació en temps d’intel·ligència artificial, el paper del bibliotecari com a guia entre la sobreinformació i les fake news, i el repte ètic de les publicacions científiques. El seu desig? Veure la UOC encapçalant el lideratge educatiu global amb programes internacionals i un model pedagògic únic. Una conversa essencial per entendre la biblioteca com a motor d’innovació i compromís acadèmic.

Maria Jesús Martínez, una de les veus clau en l’evolució organitzativa de la UOC, reflexiona sobre com ha canviat el model de gestió des dels inicis emprenedors fins a l’actualitat, amb més de 1.500 treballadors i una estructura molt més complexa. Parla dels reptes actuals i de futur, com la digitalització interna, l’impacte del teletreball o la necessitat de mantenir el caliu i l’humanitat en un entorn de treball cada vegada més gran i descentralitzat. També aborda la importància de crear espais de trobada, comunicació i reconeixement entre equips acadèmics i de gestió, i com la UOC pot aprofitar les noves oportunitats, com la intel·ligència artificial, sense perdre l'essència. Una conversa rica i profunda sobre el que significa fer créixer una universitat innovadora sense perdre el seu esperit col·laboratiu i transformador.

Anna Buil ens parla de la seva trajectòria a la UOC, on ha viscut la universitat des de múltiples vessants: primer com a estudiant a distància des de les Canàries i, més endavant, com a a d’estudis dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació. Amb una mirada propera i experta, Buil reflexiona sobre la importància de la comunicació, la qualitat i la gestió cultural en l’àmbit acadèmic, i destaca el repte pendent de les universitats virtuals: construir comunitat més enllà de la pantalla. També comparteix el seu desig de futur: que tothom a Catalunya i, ni que sigui una vegada, per l’experiència formativa de la UOC. Un testimoni que connecta el at i el futur de l’aprenentatge en línia amb empatia, rigor i visió institucional.

Ernest Benach, expresident del Parlament de Catalunya, ens acompanya per compartir una trajectòria única i polièdrica amb la UOC: des de l’impuls inicial del centre de del Baix Camp com a regidor de Reus, fins a ser estudiant, professor col·laborador i defensor del seu model educatiu. Benach reflexiona sobre com la UOC ha transformat l’accés al coneixement amb un model innovador, flexible i inclusiu, i destaca la seva pròpia experiència com a estudiant en etapa de reciclatge professional. També analitza els nous reptes, com la integració de la intel·ligència artificial i el debat sobre la naturalesa pública-privada de la institució. Un testimoni personal, ric en anècdotes, que posa en valor el propòsit i la comunitat que s’ha construït al llarg de 30 anys de la UOC.

Toni Cahner, gerent de la UOC, reflexiona sobre el paper essencial de la gestió per fer realitat la missió d’una universitat innovadora i inclusiva. Cahner ens explica com la UOC ha crescut, s’ha professionalitzat i ha consolidat la seva activitat docent i de recerca en els darrers anys, tot mantenint l’equilibri entre eficiència, qualitat i sostenibilitat. Parla dels reptes de finançament, la necessitat de diversificar ingressos més enllà de la matrícula i la importància d’una governança col·laborativa entre gestió i acadèmia. També destaca els avenços en recerca i el compromís de la UOC amb una formació superior oberta i de qualitat per a tothom. Un episodi clau per entendre com es construeix el futur d’una universitat digital des de l’estratègia i la gestió.

Àngels Paredes, responsable del desenvolupament del talent a la UOC durant els primers anys, comparteix com es van assentar les bases d’una política de persones pionera, centrada en valors com la innovació, el compromís, la flexibilitat i el benestar. Des de la creació del perfil del professional “uoki” fins a les primeres experiències de teletreball o els programes de salut mental i física, Àngels explica com la UOC va cuidar el clima laboral i va impulsar una cultura d’orgull i pertinença entre els equips. També reflexiona sobre el sentit de propòsit compartit, clau per retenir el talent i construir una universitat amb ànima. Un testimoni emotiu i inspirador sobre la importància de posar les persones al centre en qualsevol projecte transformador.

Carles Esquerré, una de les figures clau en la configuració de l’estructura organitzativa de la UOC, reflexiona sobre els trets distintius del model de gestió de la universitat: la convivència professional, l’orientació al servei i la innovació constant. Esquerré rea com es va construir una organització pionera amb una estructura en tres eixos —acadèmia, gestió i iniciatives— i destaca l’impacte del model FQM per garantir la qualitat i fluïdesa del servei. També assenyala els reptes actuals i futurs, amb un especial èmfasi en la integració de la intel·ligència artificial per mantenir el lideratge de la UOC en educació superior digital. Un testimoni imprescindible per entendre com es construeix una universitat digital des dels fonaments i com pot seguir innovant al llarg del temps.

Enric Espejo, director de Tecnologia de la UOC, ens explica com ha evolucionat el paper de la tecnologia dins la universitat en línia en els darrers anys. De ser una eina de , ha at a ser estructural i estratègica, amb un model basat en la corresponsabilitat i l’adopció de solucions del mercat més que en el desenvolupament propi. Espejo destaca els tres grans reptes tecnològics actuals: la transformació digital, la democratització de la tecnologia i la irrupció de la intel·ligència artificial, a la qual compara amb l’impacte d’internet. A través de la seva mirada, coneixem com la UOC s’adapta i evoluciona constantment per seguir sent capdavantera. Un episodi per entendre com es construeix el futur digital de la universitat des de dins.

Toni Roure, dels primers professionals que va incorporar la UOC, enginyer de telecomunicacions, ens explica com va ser el primer campus virtual de la UOC, el curs acadèmic 1995-96, basat en un paquet de correu electrònic anomenat First Class, conegut com el campus de les boles.

Clara Beleña, ha format part de l'equip de Tecnologia des dels primers anys, actualment és la directora de l'Oficina de Ciberseguretat de la universitat. Explica la seva evolució professional dins de l'Àrea de Tecnologia, i els reptes de la ciberseguretat en una universitat virtual com la UOC

Rafael Macau, ha estat d'una banda, director dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC, i de l'altra vicegerent d'Operacions i té una visió molt completa de la universitat. Destaca el fet que la UOC neix en paral·lel al naixement i creixement d'internet, i el fet que es fes un plantejament encertat amb una organització adequada, esdevenen les claus de l'èxit. La UOC esdevé una oportunitat per ajudar a moltes persones. I li desitja que sàpiga encapçalar la propera gran revolució de les universitats virtuals

Llorenç Valverde, va ser vicerector de Tecnologia de la UOC en el període 2006-2013, i també en va ser secretari general, explica els reptes des de l'àmbit de la tecnologia que va assumir en la seva etapa. El model d'acompanyament creu que és una de les claus d'èxit de la UOC, centrat en l'estudiant i amb l'ús de la tecnologia, adaptant-se a l'evolució tecnològica del moment. També creu que el sentiment de pertinença a la UOC és un fet destacat d'aquesta universitat

sc Noguera, CIO de la UOC durant els primers 20 anys, destaca com l'equip de l'àrea de tecnologia, era un grup de professionals molt qualificats, aionats, que treballava en equip, amb molta motivació i compromís a un projecte innovador i singular. Ressalta la innovació com una de les claus d'èxit del model des del punt de vista tecnològic.