Els Podcast d Amàlia Garrigós 2u1o1x

La majoria de nosaltres probablement haurem viscut estius rars, desiguals, estranys, distints, atípics, diferents … Però no esperàvem viure un estiu de pandèmia. Concepte originari del grec que significa: reunió de tot un poble. I d’alguna manera així és, els habitants del planeta estem units per un microorganisme que ens fa vulnerables. La primavera del 2020 va ser confinada i l’estiu ha arribat, també incert. No obstant això, el rebem amb ganes de vida. Una sèrie de persones amb perfils concrets ofereixen diversos prismes d’aquest estiu tan particular. Un biòleg i un bioacústic mostren la vida i els sons de les criatures de la mar després del confinament. Un alcalde i una infermera relaten les seues experiències i parlen de responsabilitat necessària. Prenem el pols del turisme visitant un hotel i un restaurant de la Marina Alta. Les noves formes d’oci fan que els autocines siguen espais segurs. Anem al Drive In de Dénia que és molt més que un cinema. Un astrofísic ens guia pel cel perquè, tot i que siga un estiu pandèmic, el firmament continua oferint belleses astronòmiques. Els sons de mar, els grills i les xitxarres pertanyen a l’arxiu dels paisatges sonors d’Edu Comelles. Sons inconfusibles de l’estiu mediterrani que no canvien ni tant sols en estius inusuals com el d’enguany. Hi intervenen els músics: Ina Martí i Nacho Mañó. Músiques d’Ennio Morricone, Rauelsson, Pleasant Dreams. Paco Muñoz, Joan Miquel Oliver, Remigi Palmero, Manel, Yo la tengo, Júlia, Mungo Jerry, Zoo, Toni Xuclà, Pascal Comelade, Litoral, Presuntos Implicados, Nacho & Gisela. Il·lustració de la portada: Ajuntament d'Oliva, estiu 2020. Agraïments: José Antonio Esteban, bioacústic. President de l’ONG Xaloc. Toni Martínez, biòleg. Patró del servei de guardacostes de la reserva marina del Cap de Sant Antoni. Omar Lozano: veu dels indicatius i la capçalera. Podcast: D’AMÀLIA GARRIGÓS. Realització: IÑAKI MAZKIARAN. Publica: BEAT VALÈNCIA.

La música té la capacitat de connectar directament amb les nostres emocions, sempre. També durant l’etapa d’aprenentatge de la infància. La música no té edat. Les experiències sonores i musicals són una font de descobriments que als més jovenets els permeten expressar-se i comunicar-se. Ens submergim en l’univers de músics, cantants, creadores i rodamons valencians que oferixen música per a tots el públics. Fem una revisió històrica dels pioners, amb Paco Muñoz, Garabatos o Minipavesos de les germanes Giner (del grup Carraixet) o el mític disc d’Al Tall, Som de la Pelitrúmpeli (Picap, 1980). Actualment hi ha un ampli ventall d’ofertes ben diverses que han sabut generar un públic fidel. Propostes que van de l’experimentació, el pop, el rock o l’electrònica, fins arribar a la cançó popular i l’expressió teatral. També mostrem les experiències musicals en l’àmbit de l’educació a l’escola, a l’Institut i dins de la família. Les coneixeu? La Pop, El Triangulista, Rodamons, Cuneta, Trobadorets, Ramonets, Marieta Ganduleta, Marcel el Marcià, Albert Bertomeu i Empar Bou, l’Escola Bressol i Alvar Carpi, L’Institut José Botet de Manises, Aitana Ferrer, Canta Canalla i Dani Miquel. Planeta Monstre és el dibuix, cedit per l’Escola Bressol, que il.lustra la portada. Irene Esteve Sorribes n’és l’autora.

Amb la profilaxis coronavírica volem conéixer com sonen ara les nostres vides darrere de les mascaretes. Hi donen la seua visió: -L’editor, Manolo Gil, qui fa una revisió històrica i literària de l’ús de les mascaretes. -El compositor i endorser de l’orgue Hammond, Mauri Sanchis ha creat la cançó amb ànima groove ‘Todos contra el corona’. -El científic i director d’orquesta, Xavi Cassanyes, especialista en física quàntica parla de les aportacions de les matemàtiques en les investigacions de la COVID-19. -Amparo Company presenta la Fundació Amics de les Persones Majors de la Comunitat Valenciana que té la funció d’acompanyar a les persones d’edat avançada que viuen en una soledat no desitjada. -La periodista Clara Castelló relata la intensa experiència informativa des de ‘Les notícies del matí’ en ÀPunt durant el confinament i el procés de desescalada. -‘Por amor al comercio’ del grup Esclarecidos és la cançó que dediquem a les botigues dels nostres barris que són les que donen vida a les ciutats. L’economista Agustín Rovira dirigeix un equip de persones que treballen per mantindre vigorosos els comerços de proximitat. -L’artista sonor, Edu Comelles és el creador del festival en streaming, ‘Ruido vírico’ que ha nascut durant el confinament per a seguir creixent després de deu setmanes mostrant els treballs de 150 músics experimentals d’arreu del món. -Isabel Villagar des d’AMPE, Músics, l’Associación de Músicos Professionales de España reivindica la dignificació laboral d’un sector oblidat que no té accés a les ajudes socials de l’istració pública. -El periodista Carlos Perez de Ziriza descriu el present, i potser el futur, dels festivals i les sales de concerts en directe durant la nova situació pandèmica. -Voro Golfe, co-director del Feslloc avança que aquesta cita musical estiuenca intentarà dur-se a terme d’una altra manera. -Òscar Briz posa la cirereta del podcast amb la cançó ‘Per tu’ del disc Asincronia (2008) dedicada a totes aquelles persones que treballen pel bé comú.

Per què Balconades: La cançó de Tomàs de los Santos, ‘Balconades’, del disc Segona Mà, (Mésdemil, 2016) descriu l’esperit del podcast: la importància que tenen els balcons, com a espai de vida, en un temps de reclusió dins de les nostres cases per a protegir-nos del contagi víric. Podcast dedicat: Els companys d’Amàlia Garrigós que van crear i posar en marxa el programa musical de la ràdio d’Àpunt relaten les seues experiències confinades. Carlos Ripollés, des de Madrid, realitza el màster de RNE. Mentre viu enganxat a la ràdio, nit i dia, fa de James Stewart en la pel.lícula ‘La finestra indiscreta’ fotografiant el veïnatge del seu barri; Mariano López, periodista musical, escriptor i guionista ens parla d’un misteriós unicorn rosa; Ana Vázquez, productora de ràdio i televisió i gestora cultural presenta l’heroi de la família, el seu fill Jorge de quatre anys i Cèlia Cerezo, redactora i presentadora en la televisió municipal, Tele Pobla, mostra la seua ió per l’exercici de la informació de proximitat en moments de crisi sanitària. Recursos sonors: Jupiter Lion obri el podcast amb "Bellicec". Escoltareu les atmosferes inquietants i íntimes creades pel músic Rauelsson en Fluvial i per l’artista sonor Edu Comelles en el disc “Línia, pedra, paisatge, solc’. També hi ha fragments instrumentals de Caballero Reynaldo, del cd Cromos i ràfegues de temes meravellosos com Monday morning d’ Ultimate Painting o Les jeunes posses de Françoiz Breut. Cançons: Ja fa molt de temps- Pleasent Dreams. Always Look on the Bright Side of Life -Monty Python. Renaixem- Xavi Sarrià. Dins un avió de paper- Joan Miquel Oliver. La boira, del projecte SOS de Verdcel. Cant espiritual – Carles Dénia. Tot anirà bé -Joan Dausà i La promesa - Mazoni. El sector musical i la crisi que ens espera: El director de la Revista Beat València, Víctor López, explica com pot sobreviure una publicació cultural quan s’han suspés indefinidament concerts i festivals. En aquest sentit, el músic, arranjador i compositor, Carles Dénia, que porta trenta anys en l’ofici, exposa amb claredat el problema que arrosseguen els músics professionals que si no actuen no cobren. Per tant, demana que els recursos destinats a pal.liar aquesta crisi arriben als i les artistes directament, sense intermediaris. Aplaudimenst/ Clapping: Agafant el testimoni del ritual d’aplaudir cada dia a les huit de la vesprada, Jesús Salvador, Chapi, músic i professor de l’Aula de Percussió del Conservatori Professional de València, imita aquesta acció social amb un component molt emotiu: interpretant la peça d’Steve Reich, “Clapping Music” amb el seu alumnat. El guió està fet resseguint fragments de l’article de Xavier Aliaga publicat en El Temps, No hi haurà normalitat a la qual tornar: una veritat incòmoda. https://www.eltemps.cat/opinio/9926/no-hi-haura-normalitat-a-la-qual-tornar-una-veritat-incomoda#.XpnY3Pj3Zcy.gmail Autor de la fotografia que il.lustra el podcast: Hèctor Serra.

Jesús Sáez, ànima mater de la banda Llum, mostra en un vídeoclip molt especial (https://youtu.be/LfAspTsfmlQ) les històries de vida d’un grapat de dones, cadascuna d’elles extraordinària, que prenen partit per enderrocar abusos o maltractaments, viure plenament la transexualitat o superar malalties. Un mosaic de narracions que convertim en relats radiofònics il.lustrats amb la música d’una cançó també extraordinària. Una de les veus més importants de la música folk del Mediterrani, Mara Aranda, celebra els seus trenta anys de trajectòria amb Trovairitz, un interessant treball d’investigació que l’ha portat fins a les compositores i cantautores medievals. Coneixem el projecte musical punk, ‘Psicopompa’, de la jove Aina Monferer Palmer qui es defineix com a ‘xoni il.lustrada’. La cantautora, Gem presenta els seu nou disc Satèl.lits i Flora de El Diluvi revela diverses maneres d’estimar a través de la cançó, ‘L’amor que fem’. La soprano especialitzada en música antiga, Elia Casanova, posa la cirereta del podcast dirigint el Cor Dona Veu amb una cançó que és un autèntic himne feminista, “Som com la lluna que mou les marees”amb arranjaments de Biano. Per a promoure la manifestació del 8 de març han enregistrat un impressionant vídeoclip a la muntanya del Garbí: https://youtu.be/mTX3Wa3IV3A Totes elles són dones de música extraordinàries. Entra a l’enllaç i escolta-les amb auriculars violeta.

Un quart de segle després del seu traspàs l’obra musical d’Ovidi Montllor continua inspirant a les noves generacions d’artistes que tenen una conciència crítica del món que ens envolta. L’efemèride coincidix amb el 25é aniversari del Festival de Cançó d’Autor, Barnasants que ho celebra amb més de 120 concerts escampats per terres valencianes, balears i catalanes. El Barnasants ha aixoplugat els músics valencians en moments molt dificils. Joan Amèric el va inaugurar l’any 2000, Feliu Ventura el 2004, Oscar Briz el 2005… Enguany Hugo Mas l’ha obert i Pau Alabajos el clourà presentant el seu nou disc ‘Les hores mortes’. Aquesta aposta de cultura en xarxa ha realitzat concerts especials coordinats per valencians com va ser ‘Música de telers’ amb Alfons Olmo de Verdcel. També s’han fet meravellosos enregistraments com el disc ‘Directament’ de Joan Amèric. Actuament el Barnasants compta amb tres seus valencianes: l’Octubre Centre de Cultura Contemporània a València, l’Ajuntament de Bellreguard (el seu alcalde Àlex Ruiz recorda els aplecs del poble en els anys 70) i el Teatre Raval de Gandia coordinat per sc Burgos de la Casa Calba, una proposta cultural autogestionada des de fa quinze anys. “La cultura és el Kalàixnikov del segle XXI”, és el lema del Barnasants 2020. Com afirma el seu director, Pere Camps, necessitem aquestes cançons perquè ens parlen de justícia, llibertat i amor. La cita anual amb la cançó homenatja l’artista alcoià amb l’espectacle Ovidi 25 agrupat per un col.lectiu de músics encapçalats per David Caño, David Fernàndez, Borja Penalba i Mire Vives. En el podcast escolteu la veu d’Ovidi en una entrevista a TVE l’any 1978 quan s’acabava d’estrenar la democràcia. El periodista Xavier Aliaga es pregunta com hauria evolucionat musicalment, hui en dia, i en quines altres pel.lícules hi intervindria. D’altra banda, la biògrafa del cantant alcoià, Núria Cadenes, afirma que les seues cançons viuen en nosaltres. D’alguna manera ho podem comprovar en el testimoni d’Still Morris, nom artístic d’Eloi Pardo, ex director general d’un gran banc estatal qui, transgredint allò que es considera políticament correcte, va rescatar la seua ió adormida: la música. També Àlex Martínez, guitarrista i cantant de Tardor, ens parla de la petjada d’Ovidi i ens presenta El Mal Pas, el quart disc de la banda. Un treball d’onze temes evocadors dels ritmes de la dècada dels 80 que tanca el podcast d’Amàlia Garrigós per a Beat València. Poseu-vos els auriculars i gaudiu de l’escolta!

Primer podcast de l’any 20, tot desitjant que un número tan redó ens porte una travessia musical plena de novetats que estrenem de la mà de Néstor Mir amb el seu nou disc ”Un immens i infinit continent”. Un trajecte que és físicament impracticable i per això esdevé un viatge interior. Madurar, se’n diu, amb les ganes de viure una nova edat adulta. Nou cançons embolcallades de pop elèctric evocador amb un so dissenyat per Miquel Àngel Landete i enregistrat en Little Canyon Studios. Ens endinsem en l’univers de Carles Llusar amb el projecte ‘So art minimal’. Una suggestiva proposta de jazz fusionada amb sons reggae teixida amb la poderosa veu de Sónnica Yepes i els arranjaments de Nacho Mañó Ens preguntem què hi ha de vell en allò que és nou en companyia d’Hèctor Arnau i Pau Miquel Soler. Dos dels pilars de Las Víctimas Civiles que ens mostren les cançons d’ ‘El auge de la extrema pereza’ amb la seua marca satírica. Després de dos EP més electrònics, Ela Vin ens sorprén amb un so orgànic en el seu primer LP anomenat, Tlazohcamati: una paraula d’origen náhuatl, (llengua indígena mexicana que significa gratitud) i qué és tota una declaració d’intencions amb una producció exquisida de pocs arranjaments. Amb el seu primer disc, ‘Canvis’, Christian Penalba forma part d’eixa fornada de cantadors i cantadores que interpreten la música tradicional de manera renovada situant-la en els codis del segle XXI. Cant d’estil, jotes, fandangos, seguidilles o boleros tenen un segell propi amb la producció de Pere Ródenas Jorge Pérez, Tórtel, ha publicat quatre discos en deu anys i sempre intenta que cap d’ells siga igual a l’anterior. Ara ens llança cançons que són avançaments del seu pròxim treball. Tórtel ha format part d’iniciatives musicals estimulants com Maderita, amb Julio Bustamante o Coleccionistas, amb Remi Carreres i Ramírez. De la unió amb Alberto Montero va náixer l’EP ‘Alucinados’. Pau Camps ens parla del quart disc d’Smoking Souls, Translúcid, enregistrat per Mark Dasousa en Atomic Studio. La banda de Pego creix i ens ofereix sons i textures orgàniques amb teclats i sintetitzadors. Tot plegat, aquest podcast és un collage auditiu de músiques ben diverses estilísticament fetes a casa nostra que ens dona una idea del que ens oferirà l’any vint, musicalment parlant. Clica l’enllaç i deixa’t anar.

El podcast té dos parts diferenciades: en la primera continuem en la línia del capítol anterior aprofundint en la idea del disseny com a cos o embolcall de la música (hi intervenen Pleasant Dreams, Owix, Verdcel, la POP i Los Nota). La segona està centrada en la música com a concepte visual: des del dadaïsme, el moviment Fluxus dels anys 60 i 70 amb artistes com Yoko Ono o els colors de la música que va crear un dels pares de l'art abstracte, Vasili Kandinsky. En aquesta narració les veus expertes són les de l'artista sonor, Llorenç Barber, la soprano Montserrat Palacios, el dissenyador, Cèsar Amiguet, Jesús Salvador, Chapi, del grup Amores Percussió i la Premi Nacional del disseny, Marisa Gallén. Finalitzem amb una mena de bonus track on ens preguntem què és el disseny sonor, perquè el so és la matèria primera amb la qual confeccionem aquests arxius que escolteu. La creadora i docent, Laura Romero, ens ho explica fent servir, com a descripció, la decoració d'una casa. Encara hi trobareu una sorpreseta final.

La World Design Organization ha triat València com a capital Mundial del Disseny l’any 2022. Això significa que durant dotze mesos hi haurà programació d’esdeveniments per a mostrar com les politiques de disseny i innovació milloren la qualitat de vida de la ciutadania. La presidenta de la candidatura que ha fet possible aquesta fita, Marisa Gallén (Premi Nacional de Disseny 2019) i el seu director, Xavi Calvo, ens expliquen com la música hi estarà present. En el segon podcast d’Amàlia Garrigós, publicat per la revista Beat València, músics i dissenyadors s’endinsen en la creació musical a través de les cobertes de discos, imatges personals, videoclips o cartells de festivals. La imatge que il.lustra aquest treball sonor és el primer disseny fet per a un vinil l’any 1939. L’autor és Alex Steinweiss i està inspirat en l’art decó. El disc pertany a Rodgers & Hurt. Entra al podcast i deixat anar pel so.

Radiografia de l'estat de l'escena valenciana a través de la XIV edició dels Premis Ovidi: Parlem amb totes i tots els guardonats dels Premis del col.lectiu de Músics i Cantants Valencians, el COM. Diumenge 20 d'octubre es van lliurar els trofeus a la Sala La Mutant de València en les seues catorze categories. És tracta de l'edició més coral amb noms veterans de trajectòria reconeguda com Miquel Gil, Feliu Ventura o Xavi Sarria. També ha sigut una convocatòria on s'han reconegut noves propostes com la banda de rock Ofèlia, Mans destrals i els oratges canviants o No, l'únic grup amb dos premis (revelació i disseny). És l'any amb més nombre de treballs discogràfics de tota la història dels Ovidi: 112 àlbums i més de 50 singles digitals. Cal destacar l'augment de presència femenina en totes les categories i liderant grups. Entreu al podcast d'Amàlia, escolteu i gaudiu de la música.