Compàs de Cobla 5f3g5h

Fa ben pocs dies que hem deixat enrere el Carnestoltes, època de l'any en el que es produeixen tradicionalment els canvis de músics de les cobles i cobles-orquestra, a més també de jubilacions en les formacions professionals. Enguany s'ha produït la jubilació d'un membre emblemàtic dels @montgrins, el seu director i tenorista Martí Camós. Nascut a Palamós (Baix Empordà) el 4 d'abril del 1956, ha at 34 anys -més de mitja vida!-, a la formació de Torroella de Montgrí, a la que va arribar provinent de la cobla-orquestra Miramar de Figueres, amb la que ja havia treballat 8 temporades. A través d'una entrevista conduïda fa algunes setmanes per la Lídia Padrosa, coneixerem una mica millor la vida musical de Martí Camós a l'edició d'aquesta setmana del Compàs de Cobla.

El proper dia 4 de març es compleix el centenari del naixement del compositor de Massanes Lluís Duran i Massaguer. Per aquest motiu, dediquem la totalitat del programa a aquest autor i a la seva vila natal. Els seus pares eren els hostalers del poble i l’hostal era també la sala de ball. El e amb els grups que hi actuaven i el fet de poder disposar d'un piano van decantar l'afecció musical de Lluís Duran. De ben petit ja caminava 5 quilòmetres per anar a Hostalric a fer els primers estudis amb Benet Frigola. Amb 11 anys estudia a Girona amb el Mestre sc Civil, i posteriorment pot ampliar els seus estudis a Barcelona, fent teoria i solfeig amb Joaquim Zamacois. Tot i que ben aviat va haver de deixar els escenaris per motius de salut, això no fou impediment per què arribes a deixar més de 130 sardanes, a més de molts ballables, especialment ranxeres. D'entre les poblacions a les que va dedicar les seves composicions, destaquen especialment el seu Massanes natal, a més de Palamós i Tossa de Mar, però la sardana més coneguda és sens dubte Hostalric Palau de Pedra. Aquesta setmana les cobles que més ens permetran gaudir de la musica del mestre Duran són la Ciutat de Girona i la Principal de la Bisbal, i també podrem escoltar la Selvatana i la Principal del Llobregat.

Un cognom, dues obres (VI): SALÓ Continuem amb la sèrie Un cognom, dues obres, que aquesta setmana dediquem als germans Saló. Noms íntimament lligats a la cobla La Principal de la Bisbal, abans de fer història a la cobla bisbalenca els germans Conrad i Emili Saló es van formar musicalment a l'Escolania de Montserrat. Els dos van ingressar ben joves a la Principal, el 1923. Mentre la carrera del germà gran, l'Emili, a la Bisbal, només va arribar fins el 1940, la d'en Conrad va ser una relació per tota la vida, ja que després de jubilar-se professionalment el 1977, en va ser director honorari fins a la seva mort el 1981. Tot i la relació entre els Saló i la Bisbal, al programa tindrem mostres musicals amb diverses cobles, doncs les sardanes d'ambdós són encara avui molt apreciades per tothom. De Conrad Saló recuperarem Sol de Banyuls, Cant de coratge i Portugalenca, aquesta última signada conjuntament amb el tenorista Josep Roura. Per la part d'Emili Saló, proposem entre d'altres Gaia tardor, i també Fiscorns brunzents i El Moreno i el Rosset, aquestes dues signades amb el pseudònim Pau Marons. I de cobles, en tenim un bon estol també, amb la Selvatana, Montgrins, Lluïsos, Marinada, Sant Jordi i Ciutat de Girona, a més, és clar, de la Principal de la Bisbal!

Un cognom, dues obres (V): SERRA Arriba el 5è capítol de la sèrie Un cognom, dues obres, aquesta setmana dedicat als SERRA, pare i fill. Posem Serra en majúscules, perquè la seva aportació a la música per a cobla és essencial per entendre-la i coneixer-la bé. El pare, Josep Serra i Bonal, ens deixà cap a 250 sardanes, a més de múltiples obres en altres generes, com diversos balls vuitcentistes que les cobles encara segueixen programant avui en dia. D'entre les seves creacions recuperem Una lluita musical, per lluiment de diversos instrumentistes, el clàssic La Reina de les Flors; també La Font de les Rondalles, que dedicà el 1905 a Anita Corominas, qui seria un any després la seva esposa i a posteriori mare del segon protagonista d'aquesta setmana; i també alguna mostra dels seus balls vuitcentistes, el 'schottish' El Piloto. El fill, Joaquim Serra Corominas, forma part dels noms imprescindibles, havent cultivat no només la música per a cobla, si no també el lied i la música clàssica, a més de tenir part de la seva vida lligada al món de la ràdio, en ar per Radio Associació de Catalunya i anys després per Radio Nacional d'Espanya. Seves són les sardanes Recordant Vic i Roses del Brull, que formen part del repertori d'avui al costat d'Endreça i En Cacaliu.

Un cognom, dues obres (IV): COLL Tornem a la sèrie Un cognom, dues obres, dedicant el quart programa al cognom Coll. Els protagonistes d'aquesta setmana comparteixen el cognom, però no parentiu. De totes maneres, tenint en compte que també comparteixen nom de pila i que el seu instrument a la cobla és el mateix, la tenora. Avui parlem de dos tenoristes que han estat dels més destacats a les seves respectives èpoques, l'històric Josep Coll i Ligora, i el solista de la cobla Ciutat de Girona, Josep Coll i Ferrando. Dels dos autors en podrem escoltar algunes sardanes molt conegudes, incloent diverses obligades de tenora. Entre les obres més destacades trobem una gravació del 1945 en què podrem escoltar a Josep Coll Ligora amb els Montgrins amb una de les seves pròpies sardanes, i connectarem els dos compositors a través d'una sardana de Ricard Viladesau, l'obligada A en Josep Coll, dedicada a Coll Ligora, en què tindrem com a solista Coll Ferrando

El at dilluns el sardanisme es despertava amb el cor encongit: aquella matinada ens deixava de sobte, a l'edat de 30 anys, el trompetista David Solernou. En aquesta edició coneixerem moments d'una vida, la del sempre rialler David, curta però intensa, amb testimonis d'amics i companys. Aquesta edició ha estat possible gràcies a la magnífica resposta que hem rebut a les nostres peticions de testimonis, que il·lustren perfectament qui i com era en David tant professionalment com personalment. Donem les gràcies a Jeroni Velasco, Jordi Fontanillas, Josep Farràs, Gabriel Prieto, Ferran Carballido, Xavi Piñol, Josep Pineda i Josep Antoni Sànchez la seva col·laboració, i molt especialment a Sergi Marquillas, per la seva complicitat per preparar millor aquest record pel seu gran amic, així com el missatge que ens va adreçar per correu electrònic Christian Solernou, en nom de tota la familia, en saber que estavem preparant aquest programa.

Un cognom, dues obres (III): MAS Seguim amb la sèrie Un cognom, dues obres, dedicant el tercer programa al cognom Mas. Aquest cognom, que en el sardanisme està directament relacionat amb Caldes de Malavella, ens porta a coneixer en primer lloc Antoni Mas i Bou, expresident del Sindicat de Músics, qui va dirigir durant la seva carrera musical les orquestres Caravana, Marina, Maravella i Selvatana. Ell és l'autor de la sardana Sant Feliu de Guíxols, Capital de la Sardana, que podrem escoltar a banda d'altres composicions seves. L'altre Mas és ni més ni menys que el popularíssim compositor sc Mas Ros, oncle de l'Antoni, de qui en recordarem la sardana premiada al certàmen la Sardana de l'Any 1974, l'Ermita de Collbàs, en una versió dirigida pel seu nebot Antoni Mas. També tindrem la primera sardana que va compondre, La Cançó de la Marta, i molta més música!

Un cognom, dues obres (II): CASSÚ En aquesta ocasió els protagonistes són pare i fill, a més de figures íntimament lligades a la Principal de la Bisbal les últimes quatre dècades. Parlem de Josep Cassú i Serra i del seu fill sc Cassú i Jordi. Entre els títols escollits tenim, per part de Josep Cassú, En recordança a l'amic, a la memòria de Joan Saqués; Carme, dedicada a la seva esposa; i Peix Blau Ganxó, per Sant Feliu de Guíxols Capital de la Sardana. En el cas de sc Cassú, no només abordem les seves composicions, com De nit al Pont de Sant Agustí, si no també els arranjaments i adaptacions, com la conversió de l'obligada de tenora de Ricard Viladesau titulada Llibertat en una peça pel lluiment de dues tenores.

Un cognom, dues obres (I): SADERRA Comencem la sèrie Un cognom, dues obres situant-nos a una petita vila de la Garrotxa de la que en van sorgir moltíssims músics de cobla, Sant Feliu de Pallerols. D'allà és originaria la nissaga dels Saderra, de la que prové la família Saderra Puigferrer. Dels onze fills que van tenir Manel Saderra Rovira i Maria Puigferrer dos han at a la història sardanista: En Josep, creador de clàssics tan populars com La Maria de les Trenes, La Jove o Bell Penedès, i en Manel, conegut popularment com a Puigferrer per distingir-se del seu germà 25 anys més gran, qui també va crear obres emblemàtiques com Somni, Una rosella o Record del Collell composada durant la convalescència després de caure de la bastida mentre pintava l'ermita del Collell.

Encetem el 2022 sense perdre de vista l'actualitat sardanista, parlant de la recentment trasada Maria Riumalló, filla del compositor arbucienc sc Riumalló; els 25 anys de la cobla Ciutat de Solsona; l'èxit i plans de futur de Marc Timón més enllà de l'àmbit sardanista... I no falta un brindis per l'any nou!

El Nadal no és un tema molt habitual a les sardanes, però ja des de l'impulsor de la sardana llarga, Pep Ventura, trobem diversos autors de prestigi que han basat les seves composicions en nadales. Un augment important de les obres d'aquesta temàtica es va produir arran de l'encàrrec i posterior enregistrament d'un doble disc per part de la Mostra Internacional de Pessebres d'Olot 1992-93, fet amb la cobla Montgrins. Partint de la base d'aquest treball fem una part de la selecció d'avui, en la que també dediquem una estona als més menuts, destacant la Rondalla de la Cobla, de Jaume Picas i Antoni Ros Marbà, enregistrada el 1964 amb l'acompanyament de la cobla Barcelona.

Estem a prop ja de les festes nadalenques, per això enguany tornem a oferir el nostre Especial de Nadal, amb sardanes inspirades en les diferents dates de tot aquest cicle festiu, on no hi falten peces que de ben segur sorprendran a més d'un! Tampoc falten títols totalment lligats a aquestes dates, com per exemple Pessebres i sardanes de Carles Santiago; l'Aplec nadalenc de Joan Lluís Moraleda, i Regal de Reis de Martirià Font. Si en voleu saber més, toca escoltar, gaudir i emocionar-se amb la tria que hem preparat per aquest programa tan especial!

Tornem a la normalitat, i a més de nou us portem el programa preparat als estudis de 📻 Ràdio Arbúcies! Per fer un bon retorn, aquesta setmana proposem una tria de sardanes airoses, de les que s'anomenen popularment balladores. Tenim 10 sardanes de diferents èpoques i estils, principalment autors actuals, amb interpretacions de 10 cobles diferents. En resum, un programa que esperem que us agradi.

Els dies es van escurçant, les temperatures ja no són tan altes, va caient algun ruixat de tant en tant i els boscos canvien els seus tons verds per tons taronges, ocres, rojos... i les fulles mica en mica van caient. No hi ha dubte que ha arribat la tardor i aquesta és l'estació que ens inspira al Compàs de Cobla d'avui. Les sardanes tardorals són el fil conductor d'aquesta edició en que també parlem de dues de les festes sardanistes més destacades d'aquestes dates i que tornen amb molta força: l'Aplec de Tardor de Barcelona i la Festa de Sant Martirià de Banyoles.

El virus no ha aturat les ganes de publicar discos de sardanes, com es pot comprovar en aquesta edició, amb la tria que fem del recull d'obra per a cobla del berguedà Robert Agustina, enregistrat per la Berga Jove, del que n'escoltem Nans i gegants, sardana que parteix de les músiques que ballen aquestes figures a la Patum de Berga, i també Petits Marc i Queralt, una de les peces que Agustina dedica als seus fills. També fem un repàs als treballs presentats el at dilluns a Barcelona per la cobla Contemporania, amb les dues sardanes estrenades en aquest concert i una tercera d'un dels autors més joves inclosos al disc, el tarragoní de 20 anys Magí Capdevila. Amb reconeixements a dones del món de la sardana, i les activitats de l'Aplec de la Sardana de Tossa i el festival Undàrius de Girona completem el programa d'aquesta setmana.

Els autors contemporanis i les seves sardanes ens ajuden a fer un recorregut per les activitats sardanistes previstes. La més destacada , i que centra la segona part del programa, és la doble presentació discogràfica que té lloc aquest dilluns al Casino de l'Aliança del Poble Nou. Fa uns mesos es va fer l'enregistrament a Sabadell del disc Contemporanis 10, que serà presentat per la Cobla Contemporània juntament amb la gravació en directe de la final de la 2a Supersardana de l'Any. A més, també em musicalment per Caldes de Malavella, Malgrat de Mar i Llagostera al llarg de l'edició que ja teniu a punt per escoltar.

A la tardor 🍂 és temps de verema. Els mesos de Setembre i Octubre es realitza la collita del raïm per a la producció de vi. En el programa d'aquesta setmana, podrem gaudir de sardanes relacionades amb el món del vi🍷 i el cava 🍾, entre les que trobarem Brut de Bruts, de Joan Lluís Moraleda; Vinyes de ma terra, d'Amadeu Escoda; Entre botes i bocois, de Jaume Cristau; i l'obligada de tenora Escumejant, de Manuel Saderra i Puigferrer.

Aquest serà l'últim dissabte d'estiu🏖. Per això la tria que hem preparat ens porta a recórrer alguns llocs que hem pogut gaudir a prop de casa durant aquests mesos de calor, tant a la muntanya com a prop del mar. Començant amb autors clàssics com Eduard Toldrà amb La Fageda d'en Jordà i Pau Casals amb Sant Martí del Canigó, anem ant per la Cerdanya, Andorra i el Ripollès per després baixar cap al mar, amb Sant Feliu ciutat Marinera de Martirià Font, recordant que Sant Feliu de Guíxols és l'actual Capital de la Sardana, i ho rematem amb popularíssimes Sant Pol quina hora és? de Jordi León, i Mar de Palamós de sc Mas i Ros. La setmana vinent volem seguir recorrent el nostre país musicalment, però d'aixó ja en parlarem d'aqui uns dies...

Ja tornem a la ràdio, amb una primera edició en la que recordem el recentment trasat Agustí Planiol, amb dues sardanes composades per Miquel Tudela a partir de melodies del propi Planiol. També oferim la gravació en directe de l'última estrena de Lluís Alcalà, l'obligada de tenora Efervescent, i em per Sils per recordar que poc a poc les sardanes es poden tornar a ballar arreu, amb l'edició reprogramada de l'aplec de la sardana silenc. Això i més música a l'estrena d'aquesta temporada que ja teniu al vostre abast.

El at 25 de juny ens deixava a l'edat de 98 anys el compositor, intèrpret i musicòleg Lluís Albert, qui va ser guardonat amb Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i la Medalla al Merit Musical de la Obra del Ballet Popular. Recordem les seves sardanes, entre elles algunes de les considerades més populars com Placidesa i Us la devia, a més de Cançó sense paraules o la que el va portar a la final de la Sardana de l'Any 2011, Per recordar-me. D'altra banda, la nostra dansa també dona noticies positives, i en aquest cas en forma d'una agrupació fundada fa tot just un any. Sentirem les veus de la junta de Saltaires d'Hostalric i de la Regidora de Cultura d'aquesta població en una nova entrevista conduïda per la Lídia Padrosa, complementada amb sardanes emblemàtiques, entre les que no pot faltar Hostalric Palau de Pedra, de Lluís Duran.