Cafetí d’artistes 6e2c4u

Susana Fortes es va criar escoltant les històries de la seua iaia, allà a Pontevedra, en companyia dels seus quatre germans. Aquell va ser el seu primer aliment literari. Després es va convertir en una lectora voraç. Això, la seua ió pel cine, i la mateixa vida, va anar enriquint el seu món interior, fins que un dia este va començar a vessar i es va convertir en escriptora. La seua primera novel·la, Querido Corto Maltés, premi Nuevos Narradores de Tusquets, va ser el principi d'un èxit que no l'ha abandonat mai. Era l'any 1994. Des de llavors ha rebut un guardó darrere d'un altre. Va ser finalista del premi Planeta, va rebre el Premi Primavera d'Espasa, el Fernando Lara o el Premi de la Crítica per part de l'Associació d'Escriptors i Crítics de la Comunitat Valenciana, que és on viu des de fa molts anys i on compagina l'escriptura amb l'ensenyament d'Història com a professora d'institut, ací, en el cap i casal.

Beatriz Fernández Aucejo acumula un currículum impressionant que l’ha dut a ocupar la titularitat de l’Orquestra Filharmònica de València, que compagina amb la titularitat de la Societat Musical “Lira Castellonera”. Tot això després d’haver dirigit, com a invitada o com a titular, més d’una trentena de formacions arreu del món. Des de la banda de la seua Paiporta natal fins a la Navy Band de la República de Corea, ant per algunes de les millors orquestres europees. Beatriz Fernández Aucejo, és una dona que, a més de perseverança, té talent, carisma, molts somnis a complir i una meta. Ho té tot a favor, porta la batuta i va a totes

Sole Giménez va ser la veu i ànima d'un dels millors grups del 90, Presuntos Implicados. Fa prop de quinze anys que va per lliure i la seua música no entén de fronteres, ni físiques ni estilístiques. Ha cantat i ha gravat junt amb molts dels instrumentistes i de les veus més reconegudes i prestigioses del panorama musical. És una d’eixes persones que, amb el seu testimoni, demostren que no importa per on comences si saps cap a on vas. I ella pareix que ho haja tingut sempre molt clar.

Alfons Cervera sempre s’ha sentit part dels que van perdre la guerra, encara que ell, naturalment, no hi va participar directament. Això ha marcat tota la seua obra literària i la seua tasca com a activista cultural, social i polític. Va ser fill d’una casa sense llibres, i potser per això en va llegir molts abans de convertir-se, ell mateix, en escriptor. Profundament compromés amb la recuperació de la memòria històrica, Alfons Cervera és una d’eixes veus imprescindibles que ens ajuden a no abaixar la guàrdia, a mantindre els ulls oberts i estar alerta davant d’aquells que ell denomina «la mala gent».

Enedina Lloris ja havia cantat en la Scala de Milà quan va debutar a Madrid als 28 anys. Va ser proclamada la triomfadora de la nit, i d'ella van dir que tenia "una veu preciosa de timbre que governa amb una tècnica excel·lent i una intel·ligència impactant". Durant quasi una dècada no deixà de despertar entusiasmes i ningú dubtava que acabaria sent una de les veus mítiques del món de la lírica. Ella no volia ser una diva, però si viure del cant. Malauradament no va ser així perquè ho impediren les circumstàncies. Van perdre els escenaris però va guanyar, i molt, la docència musical.

Antoni Ortiz Fuster, molt més conegut com a ORTIFUS és un home tímid, però sense pèls en la llengua. Cada dia, amb el seu traç senzill i concís, els seus jocs de paraules, la seua ironia i la seua mordacitat, ens desentranya l'actualitat i ens ofereix una altra mirada sobre la realitat que ens envolta. Premi Notari de l'Humor 2015, músic i també multipremiat artista faller. Els seus dibuixos han at a formar part del nostre imaginari i han marcat per a sempre una època, la que va de la transició fins ara.

“Quan tot flueix, quan aconsegueixes connectar i hi ha màgia, només hi ha present i felicitat dalt de l’escenari”, va dir una vegada la nostra amiga de hui. Va començar la seua carrera just quan trencava el segle i des d’aleshores Rebeca Valls no ha parat. Igual te la trobes a la pantalla gran, que a la televisió, que al teatre. Ha fet de tot i tot ho ha fet bé. Són vint anys de carrera molt ben aprofitats. I encara és jove, molt jove. I desprén una energia que fa aflorar el present i la felicitat en tots els qui té al davant. Ha fet de tot i tot ho ha fet bé. Són vint anys de carrera molt ben aprofitats. I encara és jove, molt jove. I desprén una energia que fa aflorar el present i la felicitat en tots els qui té al davant.

El nostre invitat de hui és una persona afable, d'aspecte tranquil, un punt tímid, fins i tot. És un artista polifacètic i hiperactiu, un home que no pot estar-se mai quiet i que no s'acovardix per molt adverses que siguen les circunstàncies. Sobretot, és un esperit independent que destil·la un gran sentit de l'humor i desplega la seua activitat per damunt de modes i tendències. De tots és sabut que la cultura ho té difícil per a obrir-se pas. Sobretot la que fan aquells que no van pel solc, com fa, o, millor dit, no fa el nostre bon amic Fernando Burgos, "Burguitos".

Rodolf Sirera ha escrit molt en esta vida. Ha creat més de huitanta obres de teatre i un fum de guions per a telesèries, com ara Herència de sang, Nissaga de poder, El súper o Amar en Tiempos Revueltos. A més d'això, té una llarga trajectòria com a gestor cultural ací a casa nostra, tant en l'àmbit privat com en el públic. Tenim hui amb nosaltres un amic que té encara molts anys de faena al davant, però que forma part ja, de manera indiscutible, del nostre patrimoni cultural.

Va nàixer a Llíria en la dècada dels 40, i ha dedicat tota la seua vida a la investigació musical, a la composició i a la interpretació de les seues pròpies obres. El reconeixement dins de les nostres fronteres fa temps que el té. Des de fa uns anys el seu nom apareix al costat dels principals creadors internacionals de música contemporània. Però la seua té un toc inequívocament mediterrani, nostrat, que resulta inconfusible. Hui amb nosaltres al nostre amic el compositor Pep Llopis.

El seu dibuix es ferm però delicat. No busca impressionar, sinó transmetre emocions, contar històries de la manera més veraç possible. Les seues són històries entranyables, divertides, melancòliques, colpidores i, sobretot, lúcides. És fàcil imaginar-se'l, perquè és com molts dels seus personatges, sobretot si l'imagineu en pijama, que és com a ell li agrada treballar. En persona, Paco Roca transmet un poc de tot això. Home pràctic, senzill i amic dels seus amics.

"Cafetí d'artistes" és un espai de conversa per on desfila el bo i millor de la nostra cultura. En cada programa, Lluis Miquel Campos i Tonino s'encarreguen de conduir la xarrada amb una persona rellevant de les arts, les lletres i l'escena valenciana.

"Cafetí d'artistes" és un espai de conversa per on desfila el bo i millor de la nostra cultura. En cada programa, Lluis Miquel Campos i Tonino s'encarreguen de conduir la xarrada amb una persona rellevant de les arts, les lletres i l'escena valenciana.