1238. La conquesta de València 3d1427

El 1264, els musulmans d’Andalusia i el Regne de Múrcia es van rebel·lar contra Alfons X de Castella i Jaume I va decidir ajudar-lo aixafant la revolta de les terres murcianes, on llavors es trobaven Elx, Crevillent, Villena, Alacant i Oriola. Més avant, el 1269, el rei intentà liderar una croada a Terra Santa, però una gran tempesta li ho impedí, i, ja a la vellesa, hagué de patir les lluites entre els seus fills i una insurrecció andalusina liderada novament per al-Azraq, que va fallir en combat. També llavors, el 1276, va morir el mateix Jaume I, qui va deixar un gran llegat: el Regne de València, que va donar lloc a la formació històrica del poble valencià.

Presa la ciutat de València, durant els següents cinc anys Jaume I i els exèrcits cristians van anar conquerint les localitats que hi havia més enllà del Xúquer, com Alzira, Gandia, Xàtiva, Dénia, Biar o Castalla. Però alguns cabdills musulmans van plantar resistència, com el pastor al-Baqor, que es va alçar a les serres del Benicadell i la Mariola, o el visir al-Azraq, que el 1248, des de la Vall de Gallinera, va liderar una rebel·lió de tots els andalusins del país. Deu anys després, però, al-Azraq va ser derrotat i desterrat del regne.

Tot i la mort del noble Bernat Guillem d’Entença, el gran líder dels cristians en la batalla del Puig, Jaume I va aconseguir que les seues tropes continuaren allí per a afeblir València amb els seus atacs durant mesos. Així, després de la rendició d’altres poblacions com Uixó, Almenara, Paterna o Manises, per l’abril de 1238 es va posar finalment setge a la ciutat, que va capitular a finals de setembre. El 9 d’octubre les tropes de Jaume I entraven en la ciutat, començava el repartiment de les cases i les terres i es proclamaven solemnement els Costums o Furs de València. S’acabava de crear un nou territori polític europeu, el Regne de València.

Una vegada presa Borriana, van caure altres poblacions musulmanes pròximes com Peníscola, Xivert, Cervera o Almassora. Des d’allí les tropes de Jaume I van fer incursions en el territori de l’emir Zayyan ibn Mardanish, com l’intent de presa de Cullera o el brutal assalt de Montcada el 1235. En aquell any el rei va rebre en matrimoni Violant d’Hongria i va començar a preparar la conquesta del seu principal objectiu: la ciutat de València. Per a això va decidir ocupar el castell del Puig, a una quinzena de quilòmetres, que per l’agost de 1237 va ser l’escenari d’una gran batalla campal entre les forces cristianes i les musulmanes, que van ser derrotades estrepitosament.

A partir de l’any 714 els musulmans van dominar les actuals terres valencianes. Grups àrabs i berbers van ocupar la zona i els seus antics pobladors s’islamitzaren i s’arabitzaren. En el segle XIII, però, el rei Jaume I començà la conquesta sistemàtica d’esta part d’al-Àndalus: primer a Morella i Ares i després, entre la primavera i l’estiu de 1233, amb un intens setge i l’ocupació final de Borriana.

Després d’apaivagar les lluites al comtat d’Urgell i divorciar-se de la seua primera esposa, Elionor de Castella, Jaume I posà els seus ulls en la conquesta de l’illa de Mallorca. L’ocupació va durar tres anys, del 1229 al 1232, i va ser completa: tots els musulmans que l’habitaven van ser expulsats, assassinats o esclavitzats. A continuació, el noble aragonés Blasco de Alagón va prendre el gran castell de Morella, al sud d’Aragó, en nom del rei, alhora que este ocupava Ares. Per allí començava la conquesta de les terres valencianes, que fixava en la vila de Borriana el seu pròxim objectiu.

Des del seu llegendari engendrament a Montpeller fins als dènou anys, Jaume I va ar una vida de grans dificultats com a hereu i monarca. Va quedar orfe als cinc anys, va heretar una Corona arruïnada, es va criar reclòs al castell templer de Montsó, va començar a regnar sent un xiquet i la noblesa aragonesa i catalana van fer tot el possible per afeblir el seu poder. El 1227, però, un impactant succés començà a canviar el signe de la seua fortuna.

Jaume I, rei d’Aragó i comte de Barcelona, va ser conegut com el Conqueridor per les grans conquestes territorials que va fer als musulmans al llarg de la seua extensa vida, de 1208 a 1276: Mallorca, València i Múrcia. Ací, a través dels extraordinaris documents que representen l’autobiografia del Llibre dels fets, les cròniques de Bernat Desclot i Ramon Muntaner i les fonts àrabs, es reconstruïx la vida del monarca des de la seua complicada infància fins a la mort, enmig d’una gran insurrecció islàmica liderada pel seu principal enemic, el visir al-Azraq. Les terres valencianes i la seua conquesta, de Morella a Biar, de Borriana a Dénia, de Sogorb a Alzira o de Xàtiva a Cocentaina, són els paisatges que marquen les fites d’este aionant viatge per la nostra història.