Fracàs del pla de segregació lingüística a les aules balears 517

El pacte que ha tingut fins fa poc el govern balear amb la ultradreta, que li ha permès governar en minoria parlamentària, està sortint car a la formació. Les polèmiques tant amb VOX com amb l’oposició són constants i la política lingüística de l’executiu ha generat un fort moviment social de rebuig en el món cultural i educatiu. En aquest reportatge de El Salto Radio ens endinsem en el controvertit Pla Pilot Voluntari de Lliure Elecció de Llengua per al curs 2024-2025, que la conselleria d’Educació qualifica com un desdoblament de matèries i els professionals de la docència, com un projecte de segregació lingüística antipedagògic i contrari a la legislació vigent. El pla compta amb un pressupost de 20 milions d’euros per al curs vinent destinats a impartir en castellà i català les assignatures de Matemàtiques i Coneixement del Medi en els cursos de 2n i 3r de Primària. La iniciativa s’aprovà a finals d’abril i, at el mes reglamentari, només 11 de les 300 escoles que hi ha a les Balears s’hi han adherit, menys del 4%. Tant pels partits de l’oposició, com pels representants dels docents i les famílies, un fracàs estrepitós. Cristina Conti, portaveu de la Federació d’Associacions de Pares i Mares, FAPA, opina que es tracta d’una bona notícia: “Ens trobem davant d’una nul·la repercussió d’aquest projecte i ens n’alegrem. Això demostra que els centres estan fent allò que toca: seguir la normativa i aplicar els programes lingüístics que ja hi ha, que responen a les demandes de les famílies”. Més contundents encara es mostren des de l’Assemblea de Docents de les Balears. Marina Vergés, la seva portaveu, considera que “el fracàs del pla és un èxit de la tasca que els col·lectius educatius hem fet per informar a la societat de què estava ant, una conseqüència positiva de la tasca de plantar cara a una iniciativa innecessària i injusta que va contra la legislació”. Per la seva part, l’Obra Cultural Balear, OCB, ha interposat un contenciós contra el pla al Tribunal Superior de Justícia de les Balears. Sol·licita al govern un ajornament de la iniciativa. Assegura que és un atemptat contra el Decret 92/1997, de 4 de juliol, que regula l'ús i l'ensenyament de i en llengua catalana als centres i es coneix com el decret de mínims. Un pòdcast de Mireia Balasch per El Salto Radio. 3l2q30