Esgotats en plena apocalipsi climàtica. Eudald Espluga | 80 2f5d5k

Productivisme, acceleració, acumulació: la crisi climàtica és conseqüència d’un sistema basat en la lògica extractivista, tant del planeta com dels humans que l’habitem. En el neoliberalisme, a la fatiga del subjecte convertit en “empresari de si mateix” s’hi suma l’ansietat i la incertesa de la crisi ecosocial: la figura del ‘doomer’, el jove postapocalíptic que accepta el seu destí resignat i extenuat, és molt més que un mem. És una figura que encarna el desafiament al qual s’enfronta tota possibilitat d’acció política col·lectiva: el nihilisme desesperançat i la “lenta cancel·lació del futur”. Tot i això, al mateix temps, el doomer ens convida a repensar l’agència humana – individual i col·lectiva – en un món posthumà. Poden la fatiga i l’ecoansietat ser afectes afirmatius? Poden convertir-se en la llavor d’un moviment emancipador? Rosi Braidotti ens diu que sí, sempre que entenguem la fatiga més enllà dels individus particulars: com un esgotament econòmic, democràtic, teòric i planetari que podem combatre políticament. Aquesta sessió forma part del curs 'Ecologies de l'esperança', recupera la resta de sessions aquí: https://www.instituthumanitats.org/ca/cursos/ecologies-de-l-esperanca-presencial 4f84d